5 Jugador a la carrera
—Tenim
un problema —va dir Lando, amb tanta calma com li va permetre el seu palpitant
cor—. Tenim un gran problema.
El Falcó estava perseguint un parell d’interceptors
TIE cap a la part inferior d'un inconcebiblement gegantesc Super Destructor
Estel·lar. El seu copilot, el sullustà Nien Nunb, acabava d'eliminar a l'últim
dels dos quan Lando es va adonar que s'havia ficat, juntament amb tots els
altres a bord del Falcó Mil·lenari,
en un destret.
En la
seva ànsia per perseguir als dos TIEs en retirada, Lando havia portat el Falcó prop de la immensa nau imperial.
Massa a prop. Els trets de làser eren ja tan densos que Lando amb prou feines
podia distingir l'àmplia badia d'hangar del Super Destructor Estel·lar que
planava sobre ell. Si no feia alguna cosa ràpid, anaven a fer-los trossos.
Ja
era massa tard per donar la volta a la nau i accelerar per sortir fora de
perill —tot el que aconseguiria seria posar-la en la línia de mira de moltes
més armes—, els crivellarien abans de recórrer dos quilòmetres. I no podien
quedar-se molt més temps on es trobaven; amb el temps algú tindria sort amb un
canó làser o amb un raig tractor, i això seria la fi del Falcó i de la seva carrera com a soldat de l'Aliança, entre moltes
altres coses.
No
podien quedar-se on estaven, i no podien marxar-se. Quines altres opcions els
hi quedaven? Només una, en realitat. Actuant amb rapidesa, abans de tenir
l'ocasió d'adonar-se de com de boig que estava, Lando va tirar dels controls i
va llançar el Falcó directament cap
amunt... cap a la badia d'hangar del Super Destructor Estel·lar.
No hi
havia temps per discutir, i Lando va ignorar els panteixos de sorpresa i terror
de la tripulació de la cabina mentre apuntava el Falcó cap al mastodòntic forat que era la badia d'hangar principal
del Destructor Estel·lar. Com suposava, la cortina de foc es va detenir i
estaven a resguard de moment, però, i ara què? Aviat la tripulació al
comandament de la gegantesca nau imperial descobriria el que havia passat i
llançaria un guèiser de caces TIE per reduir a partícules el vaixell de càrrega
atrapat.
Segueix movent-te, va
pensar Lando. Limita't a seguir movent-te
i ja se t'ocorrerà alguna cosa.
Mentre
la resta de la tripulació de cabina premia interruptors, girava dials i
ajustava controls per compensar les estretors en les quals els havia ficat
Lando, ell es va concentrar en la seva tasca. Aferrat als comandaments, Lando
va llançar el Falcó per un estret passadís d'accés que recorria la miríada de
badies d'hangar de la nau.
Això és una bogeria, va
pensar. Però bé, Han ha ficat al Falcó en pitjors destrets. Per què vaig haver
d'apostar-ho en aquella partida de sàbacc?
La
nau va travessar una obertura entrant en el que semblava algun tipus de zona
d'emmagatzematge. Lando amb prou feines va poder distingir les imatges borroses
de la tripulació de coberta saltant per buscar cobertura mentre passaven a tota
velocitat sobre ells. Davant hi havia una altra obertura, però una grua de
reparacions tapava parcialment l'entrada. No hi havia amb prou feines temps per
reaccionar, però Lando va aconseguir fer descendir lleugerament al Falcó, evitant la pitjor part de la col·lisió.
Un
atordit Nien Nunb va murmurar alguna cosa en el seu peculiar llenguatge mentre
el grinyolant so de la grua fregant en el casc superior de la nau ressonava per
la cabina. Aquí va l'esgarrapada que li
vaig prometre a Han que no faria, va pensar Lando. Però el Falcó només hi havia resultat danyat
superficialment per l'accident, i això era més del que podia dir-se dels pobres
tècnics que treballaven en la grua.
Això ha estat realment divertit, va
pensar Lando. Ara, com sortim?
Escapar
de les bateries del Destructor Estel·lar després d'abandonar el complex de
l'hangar seguia sent un problema. Necessitaven algun tipus de cobertura, algun
tipus de distracció. Els segons passaven, i aviat arribarien els TIEs per
convertir-los en pols i fum...
Hmmm. Fum.
Una
vegada més, en quan Lando va haver pensat una solució, va actuar per dur-la a
terme. Fins ara, havia evitat usar els blàsters a l'interior de la gegantesca
nau imperial, per por de fer que alguna cosa caigués sobre ells i els aixafés.
Però l'única manera que veia per proporcionar al Falcó la suficient cobertura per escapar de sota el Destructor
Estel·lar era crear una bola de foc. Una gran bola de foc.
—Obriu
foc amb tot el que tinguem —va ordenar Lando—. Dispareu a qualsevol cosa que
sembli important. I dispareu també a qualsevol cosa que no ho sembli.
Nien
Nunb va llançar una ràpida mirada al seu company. Des del moment en què van
entrar en el Destructor Estel·lar, havia passat per la seva ment la idea
d'escombrar l'hangar amb els seus blàsters, però ell també s'havia adonat que
era excessivament arriscat. Què pretenia Lando?
L'alienígena
finalment va decidir que Lando, donant-los ja per morts, volia marxar-se
causant el major dany possible. Sense millors idees pròpies, i amb una
silenciosa disculpa als seus ancestres, va obeir.
L'alienígena
va començar immediatament a escombrar l'hangar amb els canons davanters del Falcó, i Lando va poder sentir les
recognoscibles vibracions del casc del Falcó
que significaven que els dos artillers dels canons quàdruples estaven fent el
mateix. L'espai al seu voltant es va convertir en un caòtic infern mentre els
canons blàster de la nau estripaven les desprotegides entranyes del poderós
Destructor Estel·lar.
El
somriure de jugador de Lando no va deixar que apuntés el pànic que sentia
mentre feia girar el Falcó, de
tornada cap al passadís d'accés, sortint del gegantesc complex d'hangars a
l'espai, seguit de prop per la bola de foc que els canons de la nau havien
creat. Com esperava, la bola de foc va ocultar l'objectiu fugitiu en les mires
dels artillers imperials durant els crucials segons que van fer falta per
treure al Falcó fora de l'abast.
Aquesta
vegada, l'aposta li havia sortit bé. Però caldria jugar diverses mans més abans
que aquest dia acabés, i Lando sabia com de capritxosa que era la Dama Fortuna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada