CAPÍTOL 11
Wedge i el
bothan es van apartar mentre l'humà de la cicatriu en la cara queia. Gruixudes
tires de llot s'havien embolicat al voltant de les seves cames.
Una massa
s'havia ficat a bord de la nau.
L'home va
maleir i va tractar d'aixecar-se. Va copejar amb el seu puny enguantat a la
massa. La seva mà es va enfonsar parcialment en la seva enganxosa carn, sense
fer-li mal. Quan la va treure, el guant s'havia quedat embussat en el llot.
Recuperant-se
del xoc, Wedge i el bothan van entrar en acció. Ells també portaven guants. Van
usar les seves mans per separar a la massa de les cames del seu company.
Wedge i el
bothan van empènyer a la massa fora. Era pesada, però se les hi van manegar per
portar-la a l’escotilla i tirar-la fora.
—Estàs bé?
—va preguntar Tash a l'home de la cicatriu.
—Bé, crec
—va respondre mentre els seus amics tornaven. Es va netejar la mà en els seus
pantalons.
—No puc
creure que ningú hagi tractat de destruir aquestes coses —va dir Tash.
—L'Imperi
no les destruirà —va dir Wedge ràpidament—. Creiem que l'Imperi està
creant-les.
—Què?
El bothan
va ajudar a l'home de la cicatriu al fet que de posar-lo dempeus.
—Les masses
van aparèixer al mateix temps que va començar el bloqueig. Creiem que hi ha
algun tipus de connexió.
—Aquesta
Infermeria és quelcom més que un hospital —va explicar Wedge—. Creiem que pot
ser la llar del...
—Departament
Biològic de Bioarmes Imperial —va acabar Tash per ell.
Va semblar
com si algú hagués atordit als tres rebels amb un blàster. Wedge va mirar la Tash.
—Qui t'ha
dit això?
—Ningú —va
respondre Tash—. Em vaig assabentar per mi mateixa.
Superant la
seva sorpresa, Wedge va continuar.
—El que no
podem figurar-nos és per què l'Imperi està creant-les. Les masses són difícils
de matar, però es mouen lentament i no són cap gran amenaça. Però si l'Imperi
està creant armes biològiques, no estic segur de quin perill representen
aquestes coses.
De sobte,
sense previ avís, el rebel de la cicatriu es va esfondrar. La sang va abandonar
el seu rostre i va perdre el coneixement.
Van revisar
les seves extremitats a la recerca de lesions, però no van trobar res. La massa
no l’havia mossegat ni ferit de cap manera.
Els dos
rebels estaven confusos, però a Tash, l'aparença de l'home li resultava
familiar.
—Té aspecte
de malalt —va dir ella, després els hi va explicar a Wedge i al bothan el del
virus que Zak tenia.
El rostre d’en
Wedge empal·lidí.
—Això és!
Això és pel que aquestes masses existeixen. Aquestes criatures han de ser
portadores —va mirar al seu company bothan—. L'Imperi està creant una plaga, i
aquestes criatures estan deslligant-la.
—Creus que
l'hem contret? —va demanar el bothan.
—No —va
respondre Wedge—. Ha de contreure's pel tacte, o ara mateix tots estaríem
malalts.
—Per què
l'alliberarien aquí, a la ciutat? —es va preguntar Tash en veu alta. Amb cura,
es va tocar l'embalum per sota de la màniga. Podria tenir el virus?
Però no, no
havia tocat a una de les criatures massa. No havia estat infectada per res.
—Subjectes
de prova —va dir Wedge—. Estan usant la ciutat per comprovar com d’efectives
són les masses, suposo. Tots som ratolins de laboratori —va assentir amb el cap
al seu company bothan—. Anem, hem de tornar al pis franc.
Amb cura de
no deixar que la seva pell nua li toqués, els dos rebels van treure al seu amic
i el van subjectar amb els seus braços.
Wedge va
mirar la Tash.
—Si us plau,
ajuda'ns, Tash. Estarem observant. Quan vostra nau estigui llesta per
desenganxar, ho sabrem.
Wedge i el
bothan es van emportar al seu company fora de la nau, després de comprovar si
hi havia perill. Però la massa havia desaparegut.
Un petit
aerolliscador estava aparcat a prop. Es van ficar dins i es van allunyar
ràpidament.
La Mortalla de sobte se sentia molt buida.
Hoole i Devé s'havien anat, i Zak estava...
Tash
gairebé va caure al terra presa del pànic quan es va adonar.
Zak encara
estava en mans del Departament Biològic de Bioarmes Imperial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada