CAPÍTOL 7
La
meitat de la cara del Doctor Evazan semblava bastant normal, però l'altra
meitat estava coberta de cicatrius i nafres.
—No
puc creure la meva sort —va dir Evazan, somrient per la part no danyada del seu
rostre—. Sembla que tindré a dos pacients sota la meva cura aquesta nit. Vinga,
noi, deixa que el doctor et faci un cop d'ull.
Amb
la velocitat d'un raig, una mà va sortir disparada i va aferrar a Zak pel pèl.
—Ai!
—Zak es va estremir—. Què li has fet a Kairn?
—El
mateix que vaig a fer amb tu en un moment —va dir el Doctor Evazan. La veu d’Evazan
era esgarrifosament calmada—. Necessito subjectes per treballar si vaig a
continuar amb els meus experiments. Subjectes joves i sans com ell. I com tu.
El
cap d’en Zak estava inclinat cap enrere de manera que no podia moure’l,
forçant-li al fet que obrís la boca. A l'altra mà, el Doctor Evazan tenia una
espècie de baies de color vermell sang. Va aixafar les baies a la seva mà
perquè el suc degotés del seu palmell fins a la boca d’en Zak.
—Això
és tot —va murmurar Evazan—. Pren el suc de la baia i tot haurà acabat.
Zak
va tractar de no empassar. El suc era amarg i li tenallava. Si pogués
alliberar-se...
—Evazan.
La
veu que havia parlat era tan freda com l'espai profund. La veu d’en Boba Fett.
Un
altre criminal s'hauria tornat per mirar. No el Doctor Evazan. Al moment en què
el seu nom va ser dit, el malvat doctor va deixar anar a Zak i s’escapolí per
cobrir-se darrere d'una làpida. Un tret de blàster va fer miques l'escriptura
en la cara de la làpida.
Lliure,
Zak va escopir el suc i es va netejar la boca. Va córrer cap a on estava Boba
Fett tan quiet i callat com una estàtua.
—Gra...
gràcies! —va gemegar Zak—. Ell anava a...
—Silenci
—Fett ni tan sols va mirar a Zak. El caça-recompenses va explorar el terreny i
després va assentir amb el cap, com si veiés alguna cosa que Zak no podia
veure—. Queda't aquí.
—Però
hem de sortir d'aquí! Hi ha cadàvers que surten del terra i...
Amb
una mà, Fett va agafar a Zak pel coll de la camisa i el va empènyer amb
suavitat però amb fermesa al terra, fins que l'orella de Zak va pressionar
contra la terra humida.
—Queda't
aquí —va repetir Fett. Sostenint la seva arma a punt, l'assassí armat va entrar
silenciosament en la foscor.
Estès
allà sense la seva capa prestada, amb por de moure's, Zak es va preguntar si
estava en estat de xoc. El cos sense vida d’en Kairn estava a uns metres de
distància, els ulls morts li miraven directament.
Per
empitjorar les coses, en algun lloc proper, els morts estaven caminant.
Zak
va sentir un frec en la galta. Es va passar la mà per la cara i va sentir una
cosa humida i tova enganxant-se a la seva mà. Quan va aixecar la vista, va
veure un cuc blanc i grassonet retorçant-se i cargolant-se al voltant de la
seva mà. Un extrem del cuc dels ossos pressionava contra la pell d’en Zak, i va
sentir un dolor agut, com si alguna cosa estigués rosegant-li. Va panteixar i
es va sacsejar al cuc dels ossos de damunt.
No
estava segur de quant més podria aguantar. Si es movia, tenia por que Boba Fett
li disparés. Si no es movia, un dels zombis podria trobar-lo, o els cucs dels
ossos podrien menjar-se’l viu.
Zak
va sentir una cosa més lliscant-se per la seva galta, però quan va acostar la
seva mà, va tocar el fred canó d'una pistola.
El
Doctor Evazan li havia trobat.
—Aixeca't!
Sense
esperar al fet que Zak obeís, Evazan el va aixecar i va prémer la pistola en la
seva esquena.
—Tu
ets el meu petit passaport per sortir d'aquest embolic. Fett és un assassí,
però diu que és exigent respecte a qui envia al buit. Faràs el que et digui,
entès?
Zak
va aconseguir assentir.
Evazan
va sostenir a Zak davant seu com un escut mentre caminava amb cautela pel camí.
Després de només un moment, van veure el casc en forma de bala de Boba Fett
aparèixer davant d'ells a través de la penombra.
—No
disparis, Fett! —va advertir el Doctor Evazan—. Tinc al noi amb mi. Així que
tret que vulguis sang innocent a les teves mans, no facis cap moviment brusc.
La
figura de Boba Fett va romandre congelada.
—Ha!
—es va burlar Evazan mentre donava uns passos cautelosos cap endavant—. Tal
vegada la teva reputació és més gran que les teves habilitats, caça-recompenses.
Em deixes envoltar-te per darrere i agafar al noi? Hauries d'haver sabut que
era la meva única oportunitat. Aquest ha estat el teu últim error.
Evazan
va donar uns passos més cap a la figura blindada.
—Tal
vegada no ets realment tan bo com diuen, eh? —un pas més—. Tal vegada hauria de
destruir-te ara mateix. Treure't de la teva misèria.
Evazan
estava prou a prop com per tocar a Fett ara. Fett es va posar davant d'ell,
absolutament immòbil. Encara sostenint fermament a Zak, Evazan es va avançar i
va empènyer al caça-recompenses amb el canó del seu blàster.
L'armadura,
el casc i tot es va enfonsar i va caure al terra.
—Què...?
—va començar a dir Evazan.
No
va acabar la frase. Un tret de blàster va ressonar a través de l'aire. Soroll i
llum van explotar al voltant d’en Zak, i al costat d'ell, Evazan va cridar una
vegada abans de desplomar-se cap endavant.
—No
et donis la volta —era Boba Fett. Fins i tot sense el casc per filtrar la seva
veu, el caçador de recompenses sonava fred com el duracer.
Zak
es va adonar que Boba Fett estava dempeus darrere d'ell, completament desemmascarat.
Tot el que havia de fer era donar-se la volta, i veuria una cara que molt pocs
havien vist en la seva vida, el rostre del caçador més implacable de la
galàxia.
Però
no es va donar la volta.
—Recull
el casc —Zak va obeir—. La mà cap enrere sobre la teva espatlla.
Zak
va mantenir la mirada cap endavant i va fer el que li van dir. El casc va ser
arrabassat de la seva mà. Va sentir un espetec, com dispositius electrònics
col·locant-se en el seu lloc. Va saber llavors que podia donar-se la volta.
Boba
Fett estava davant seu, vestit només amb un mico i el casc, i subjectant el seu
blàster.
—L’has
enganyat —va dir Zak.
Boba
Fett no va dir res. El caçador de recompenses va recuperar la seva armadura i
va treure una petita hologravadora de la seva butxaca. Es va inclinar per
examinar el cos del Doctor Evazan. Zak li va mirar.
—És
ell...?
—Mort
—va dir Boba Fett en la gravadora—. Terminació del Doctor Evazan, també conegut
com a Doctor Mort, confirmat per holoescàner amb connexió mèdica. Condicions
actuals de la recompensa en dotze sistemes planetaris —Fett va apagar la
gravadora i la hi va posar de nou en la seva butxaca. Després, amb freda
eficiència, va començar a posar-se la seva armadura de nou.
Zak
va quequejar.
—Ell...
ell anava a matar-me. M'has salvat la vida. Gràcies.
El
caçador de recompenses no li va dedicar ni la més mínima mirada.
—Les
gràcies són inadequades. Eres incidental.
De
sobte, Boba Fett es va redreçar i va treure el seu blàster més ràpid del que
l'ull podia seguir. Semblava estar escoltant alguna cosa. Zak va escoltar
també, però al principi no va sentir res. Llavors, finalment, el so de passos
que s'acostaven va arribar a les seves oïdes.
—Zak!
Zak!
Va
sentir veus familiars cridant a través de la boira.
—Tash!
Oncle Hoole! Per aquí! Hem d'ajudar a Kairn! —va retornar Zak cap a la boira.
Els
va portar uns quants crits més, però finalment Tash, Devé i Hoole es van trobar
amb Zak. Estaven acompanyats per un petit grup de necropolitans dirigits per
Pylum, el Mestre dels Sudaris, que el mirava furiós.
En
aquest moment Boba Fett portava novament posada la seva armadura. El caça-recompenses
va romandre calmat mentre Zak corria cap a la seva germana i el seu oncle.
—Està
mort! Oncle Hoole, Kairn està mort!
—Zak,
què està passant? Què estàs fent aquí? —va exigir Hoole.
Zak
es va estremir. La seva por va anar desapareixent, i es va adonar que feia molt
fred.
—Vaig
venir aquí per una aposta, oncle Hoole. Però això no importa! Kairn està mort!
I vaig veure una cosa, una cosa que no vas a creure. Els necropolitans tenen
raó! Els morts surten de les seves tombes!
El
front d’en Hoole es va arrugar.
—Què
estàs balbotejant? Vam escoltar foc de blàster.
—Aquest
era ell —va dir Zak, apuntant a Boba Fett—. Va matar al Doctor Evazan.
—A
qui? —va preguntar Hoole.
—Al
Doctor Evazan. L'home buscat que ell estava caçant. Allà.
Zak
va assenyalar al cos sense vida d’Evazan.
—Vaig
seguir la pista a una recompensa —va dir Boba Fett—. Evazan està mort. Ara vaig
a agafar el cos.
—No
pots fer això —va protestar Pylum—. Això seria una terrible violació de les
nostres lleis. Els morts, fins i tot els criminals, han de ser enterrats
immediatament, en cas contrari la Maledicció de la Sycorax caurà sobre els
nostres caps. Li donarem al cos les cerimònies apropiades.
Boba
Fett va mirar fredament a Pylum per un moment. Zak va tenir la clara impressió
de què el caça-recompenses estava tractant de decidir si havia o no de vaporitzar
a Pylum amb el seu blàster.
Pel
que sembla, Fett va decidir que no valia la pena.
—Molt
bé. He registrat la mort, i tots vosaltres sou testimonis. Si no cobro la meva
recompensa de les autoritats corresponents, tornaré per cobrar-la de tu.
Amb
aquestes paraules, el blindat assassí es va tornar i es va allunyar fins que va
ser empassat per la foscor.
Mentrestant,
Pylum havia examinat el cos d’en Kairn, especialment el líquid vermell en un
costat de la seva boca. El Mestre dels Sudaris es va aixecar i va sacsejar el
cap.
—Baiescripta.
Creixen al voltant dels cementiris, i són extremadament perilloses. El noi s'ha
enverinat amb baiescripta.
—Ell
no es va enverinar a si mateix —va dir Zak—. Va ser Evazan. Va tractar de fer
el mateix amb mi. I abans d'això, vaig veure cadàvers que sortien de les seves
tombes!
—Us
ho vaig advertir —va dir Pylum—. Els morts s'estan aixecant! La Maledicció de
la Sycorax és real!
—Ridícul
—va esbufegar Hoole—. Mostra'm les tombes buides.
Zak
es va espantar. Podia veure que ningú li creia. Van tornar a la Cripta dels
Ancestres, dirigits per Pylum. Hoole i els altres van explorar amb barres
lluminoses els voltants de la cripta.
Però
les tombes estaven intactes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada