La Ciutat dels Morts (VI)

Anterior

CAPÍTOL 6

Al moment en què va veure la nuosa mà blanca, Zak va cridar de terror i va arrencar a córrer.

Li va portar només uns passos adonar-se que el terra de davant seu també tremolava. Terrossos de terra s'aixecaven mentre braços retorçats s'obrien pas fins a la superfície, seguits per les cares somrients de dos horribles zombis. Tremolaven violentament, però amb cada espasme s'arrossegaven més lluny dels forats en què havien estat col·locats. Com en el malson d’en Zak dels seus pares, la pell pàl·lida de les criatures penjava dels seus ossos. Uns brins prims de cabell gris mort penjaven als costats dels seus caps. Dins de la fluixa mandíbula d'un dels monstres, Zak podia veure una llengua gruixuda semblant a un cuc mort.

Zak estava tan espantat per les dues criatures no-mortes que tenia davant seu que s'havia oblidat de la primera. Quan va tractar de córrer, va sentir alguna cosa molt forta aferrant-lo de la vora de la capa, retenint-lo.

—Deixa'm anar! —va cridar, retorçant-se per lliurar-se de la capa. La va deixar caure al terra darrere d'ell mentre corria per la seva vida.

Zak va córrer tan ràpid que aviat va deixar enrere als zombis, empassat pel gran banc de boira que penjava sobre el cementiri. Els havia perdut.

Per desgràcia, també s'havia perdut a si mateix.

Zak ja no estava en el camí que havia pres per anar a la Cripta dels Ancestres. No sabia quina direcció prendre. Tot el que podia veure eren files de làpides. Hi ha milers d'elles! I el que era pitjor, Zak no tenia ni idea de quan podria saltar de la seva tomba un altre cadàver per agafar-li.

El cor d’en Zak estava desbocat. No podia creure el que acabava de veure. Era impossible, però havia succeït. Els morts havien ressuscitat. Tres persones han cavat fins a sortir de les seves pròpies tombes!

Ho he causat jo?, es va preguntar. He ofès als morts?

Ho hagués causat o no, Zak volia sortir immediatament del cementiri.

—Ajuda! —va cridar—. Que algú m'ajudi!

Una veu llunyana va retornar el seu crit. Zak va córrer cap al so de la veu que clamava.

—Qui està aquí? —va cridar—. On estàs?

Va sentir a la veu cridar una vegada més i va creure reconèixer-la com la d’en Kairn. Kairn ha vingut a ajudar-me! Zak es va apressar cap al so, mantenint un ull alerta per si hi havia més de les terrorífiques criatures. No semblaven moure's molt ràpidament, però no volia sentir aquesta freda i forta agafada de nou.

—Kairn! Kairn, ets tu?

—Zak! On estàs? —la veu d’en Kairn va venir des de l'espessor de la boira.

—Aquí! Aquí! —va cridar—. On estàs?

—Estic sobre... aaagh! —la resposta d’en Kairn es va tallar amb un crit ofegat.

—Kairn! —Zak va córrer encara més ràpid, oblidant on estava i saltant sobre làpides mentre corria cap a on pensava que estava el seu amic.

Una figura es va materialitzar a través de la boira. Per una fracció de segon, el cor d’en Zak li va donar una bolcada. Un altre zombi?

Però la figura no es movia. Era de la grandària i la forma de Kairn, i es va desplomar contra una gran làpida arrodonida.

—Kairn, ets tu? —va dir Zak mentre es frenava en sec. La boira era tan espessa que amb prou feines podia veure el rostre de la figura. Va fer un cop d'ull més de prop. Els ulls estaven molt oberts per l'horror. La boca estava oberta, i una cosa vermella degotava d'una comissura—. Kairn! —va cridar Zak.

—Està mort —va dir una veu dura—. I sembla que tu ets el proper.

Zak es va donar la volta. Va reconèixer la cara plena de cicatrius de l'holograma que Boba Fett els havia mostrat: el rostre del Doctor Evazan.

També conegut com a Doctor Mort.

Següent