La Màquina de Malsons (XV)

Anterior

Capítol 15

Zak va sentir el fred metall del blàster pressionant contra el seu front i es va preparar per al tret.

Hoole no va obrir foc immediatament. Va esperar, perllongant el moment de terror amb un riure malvat. Un sotrac de terror va recórrer a Zak com un terratrèmol, i es va abraçar a si mateix per no moure's.

La seva mà va fregar contra alguna cosa dura en la butxaca de la seva túnica.

Va sentir la forma quadrada del remenador de cartes de sàbacc i el va treure.

—Suficient turment, Hoole —va dir Gog—. Posa-hi fi d'una vegada per sempre.

Hoole va assentir i va començar a prémer el gallet. Però abans que ho fes, Zak va col·locar el remenador de sàbacc en el rostre d’en Hoole i va pressionar. Les cartes de sàbacc es van agitar i van volar per la rampa del remenador de cartes. Una baralla completa de dures hòsties de plàstic va copejar-li en la cara. El shi’ido grunyí i trontollà cap enrere, agitant la seva mà lliure per buidar la seva vista.

—Corre! —va cridar Zak.

Tash ja estava per davant d'ell, corrent cap al turboascensor. Zak es va ficar a l'ascensor just quan les portes es tancaven.

—Tot això és una bogeria! Tot! —va cridar a les parets.

L'única resposta de la Tash va ser un sotrac violent i un murmuri:

—Un de nosaltres ha de morir.

Les portes de l'ascensor es van obrir i van córrer cap a la sortida. Quan hi van arribar, van sentir un altre turboascensor obrint-se, i un tret de blàster va cremar un forat en la paret a la seva esquerra. Hoole els perseguia.

Van córrer a través d'un parc d'atraccions ple d'horrors, sent perseguits pel seu propi oncle, que treballava per al científic més malvat de la galàxia. Zak es va adonar que Tash potser tenia raó... no podrien sortir del Divertit Món vius.

Un tret de blàster va passar molt prop d’en Zak, va sentir l'aire cremar al voltant de la seva orella.

—Per aquí! —va dir Zak panteixant, i es va ficar per la porta més propera.

Es va trontollar cap endavant i es va trobar surant a l'espai profund.

Aquesta vegada, no obstant això, no era el fred sense vida de l'espai real. Zak estava dempeus en la cavernosa Càmera Estel·lar, que ell i Tash havien visitat en el seu primer dia al Divertit Món dels Hologrames. Estels i planetes giraven sobre el seu cap.

—Zak? Estàs bé? —va dir Tash feblement. La va veure a la llum d'un sol que passava al seu costat, amb nou planetes girant al seu voltant.

—Em sento com semblo —va respondre.

—Estic trist —va replicar ella—. Això és pitjor que res, Zak. Penso que va doldre quan mamà i papà van morir, però això... —ella es va ennuegar amb la resta de les seves paraules—. I vaig fracassar. Podria haver-te salvat d'aquestes màquines. Podria haver usat el sabre de llum. Però la vaig espifiar. Vull ser una Jedi desesperadament, però sempre tinc por de fracassar...

—No la vas espifiar, Tash —va dir Zak—. Crec que ens vas salvar deixant caure el sabre de llum. No importa que tinguessis por.

Alguna cosa en les seves pròpies paraules va punxar en la memòria d’en Zak, però abans que pogués seguir el pensament, un nou sistema solar es va precipitar pel buit cap a ells.

—Zak! —va dir Tash—. Saps quin sistema és aquest?

—Tu ets la que estudia tant.

—És Alderaan!

Ella tenia raó. Va reconèixer els planetes del Sistema Alderaan... incloent l'holograma del seu propi planeta blau-verdós. El sistema va avançar cap a ells i després es va desaccelerar, situant-se a pocs metres de distància.

Zak va empassar.

—Mai vaig pensar que veuria la nostra casa de nou, ni tan sols en un holograma.

Llavors una sola esfera va aparèixer en la foscor. Era platejada, i freda, i quan es va acostar, van veure milers de torres làser en la seva superfície. El globus en aproximació estava clapejat amb una sola osca, com un ull, que va girar lentament cap al planeta Alderaan.

Era l'Estrella de la Mort.

—No! —van cridar Zak i Tash junts.

L'ull de l'Estrella de la Mort va començar a brillar quan la massiva estació de combat va encendre el seu superlàser. Va haver-hi un centelleig encegador. Un poderós feix d'energia va travessar la foscor hologràfica i va perforar Alderaan. Un segon després, no quedava gens del planeta excepte un núvol d'enderrocs estenent-se per l'espai.

La seva desesperació es va convertir en por quan l'Estrella de la Mort va girar per enfrontar-se a ells.

—Tinc un mal pressentiment sobre això —va advertir Zak, retrocedint—. On està la porta?

Tash va escodrinyar l'habitació, però només va veure els planetes de la galàxia girant.

—No la veig.

—Aquí! —va cridar una veu.

Tash i Zak van reconèixer el so immediatament.

—Devé!

—Per aquí! —va tornar a cridar l’androide.

Van córrer cap al so, esquivant i eludint dotzenes de sistemes estel·lars, corrent des d'un extrem de la galàxia a l'altre, deixant enrere fins i tot a l'Estrella de la Mort hologràfica.

Devé estava en un quadrat de llum emmarcat per la porta, amb una mà estesa fent senyals. Passant pel seu costat, van sortir fora de la galàxia de tornada al Divertit Món.

—Gràcies a les divinitats que us vaig trobar! —va començar Devé—. He estat per tot aquest manicomi hologràfic...

—Això no importa! —va etzibar Zak—. Necessitem un lloc on amagar-nos. Tot aquest lloc és una màquina de matar. I crec que l'oncle Hoole està involucrat.

Els circuits de l’androide brunziren.

—L'amo Hoole? Has d'estar equivocat...

La seva sentència va ser interrompuda per un tret de blàster que crepità a través de l'espai entre l’androide i el noi. Hoole els havia trobat.

—Per aquí! —va dir l’androide—. Sé on podem ocultar-nos.

Zak i Tash van seguir al seu androide cuidador, que es va apressar avançant per uns quants carrerons retorçats i girs passant més enllà de la Pista del Volcà i el Saló de la Reflexió.

Encara que van perdre de vista a Hoole uns instants després, Devé va mantenir el ritme. Tash, no obstant això, no podia avançar més.

—El meu cap... haig de descansar —va dir. Ella va trontollar cap a un petit banc de pedra i es va asseure.

—No podem parar! —va cridar Devé.

—No —va respondre Zak—. Però de totes maneres no podem anar molt més lluny ara.

—No és segur aquí! —gairebé va xisclar Devé.

—És massa, Devé —va dir Tash panteixant, tractant d'aclarir el seu cap—. Tot el que ha passat. És com si nostres pitjors malsons s'haguessin fet realitat.

Les paraules de la seva germana van assaltar a Zak com un cop en el cap. És com si els nostres pitjors malsons s'haguessin fet realitat.

—Tash, això és!

Tot es va aclarir com un mirall sobtadament net de vapor.

—Per això seguim donant tombs a través de totes aquestes terribles escenes. Per això el rancor va matar a Lando. I per això em va atacar la tecnologia. I també per això vas malgastar la teva oportunitat de ser una Jedi.

Tash no ho entenia.

—Zak, què estàs...?

Zak va interrompre a la seva germana.

—Sí! Per això l'oncle Hoole ens va trair... perquè tots dos teníem por que l'adult disposat a recollir-nos pogués arribar a ser dolent. I tots dos hem estat obligats a enfrontar-nos al nostre pitjor temor... la destrucció d’Alderaan! —va mirar a la seva germana—. Hem passat pels nostres pitjors malsons perquè és part del programa... Encara estem dins de la Màquina de Malsons!

Següent