La Màquina de Malsons (VII)

Anterior

Capítol 7

No es podia veure-la sota l'eixam de gossos salvatges.

—Fi de simulació! —va cridar Zak. Llàgrimes de por i frustració van cremar en els seus ulls—. Fi de simulació!

No servia de res. El programa no es detindria.

Sense pensar-s’ho, Zak va saltar de l’skimboard. Havia tingut por dels insectes invisibles abans, i tenia por dels gossos de batalla ara. Però res d'això es comparava al temor de perdre a la seva germana. Va carregar cap a la gossada, tractant d'allunyar-los d’ella.

Un dels gossos es va tornar i grunyí, mostrant una boca plena d'esmolats ullals. Es va ajupir, llest per saltar a la gola d’en Zak.

—Fi de simulació —va declarar la veu calmada de la Tash.

Tota la gossada de gossos de batalla es va esvair. També el camp on es trobava Zak. Estava de nou a l'interior de la Màquina de Malsons. Tash estava dempeus a l'altre costat de la sala.

—Ta... Tash! —va balbucejar Zak, atrapat entre el temor i la confusió—. Estàs bé! Però... però pensava que estàvem en l'holograma junts. Estaves sent atacada per gossos de batalla cyborreans.

—No era jo —va respondre la seva germana—. Ha d'haver estat un holograma de mi. No hi havia gossos de batalla en el meu holograma.

—El meu era terrible —va murmurar Zak—. Vaig tractar de posar fi a la simulació, però no responia. Em pregunto si això és un altre error que necessita ser resolt.

—Bé, hem passat suficient temps aquí, en qualsevol cas —va concloure Lando—. Anem a recórrer la resta del parc, d'acord?

Van deixar la Màquina de Malsons i van sortir a la llum artificial del Divertit Món.

—M'agradaria visitar la llacuna de nou —va suggerir Tash.

—Molt bé —va convenir Zak—. És per aquí —es va tornar cap a la seva esquerra.

—No, no ho és —Tash petà de riure—. És per aquí —ella va assenyalar cap a la dreta. Entre dos edificis, podien veure una fina franja blava d'aigua.

Zak va negar amb el cap.

—És graciós, podria haver jurat que era per aquest costat.

Devé va inclinar el cap comprensivament.

—El gran nombre de projeccions hologràfiques en aquest espai pot confondre a un espècimen. A menys, per descomptat, que un sigui un droide de qualitat superior.

—Està bé, Devé —va gemegar Tash—. Som-hi.

Però Zak no estava escoltant. Quan va mirar al voltant per orientar-se, va aconseguir de veure una cosa inquietantment familiar. Una gran criatura pàl·lida s'aferrava al costat d'una paret, els seus braços i cames de doble articulació torçats en angles estranys. Zak va veure els brillants ulls vermells i l'enorme cap. Però al moment en què es va girar per mirar directament a la cosa, ja no estava.

—Alguna cosa va malament? —va preguntar Tash.

—Has vist això?

Ella va mirar al seu voltant.

—Vist el què?

Zak no va respondre. La criatura s'havia estat aferrant a la paret exterior del Saló de la Reflexió. Zak va pensar que l'havia vist ficar-se dins.

—Zak? —li va incitar Tash.

—Crec que l'he vist —va respondre—. A la criatura que vaig veure en la Màquina de Malsons.

Devé va exhalar un sospir electrònic.

—Zak, ja hem passat per això. Allò va ser merament un holograma.

—Tal vegada. Tal vegada no —va dir Zak. Es va dirigir cap a l'edifici.

No tenia temps per discutir. Per a quan els convencés per seguir-li, la criatura ja s'hauria marxat.

Zak va arribar a les escales del Saló de la Reflexió. L'edifici semblava bàsicament el mateix del dia anterior, però d'alguna manera diferent. Era més fosc i ombrívol. Zak no es va detenir per pensar en el canvi. Es va submergir en el laberint de miralls.

A l'interior, no hi havia ni rastre de la criatura cerebral. Però Zak va decidir seguir buscant.

Va veure la seva pròpia imatge reflectida dotzenes de vegades. Igual que l'altra vegada, els reflexos estaven distorsionats, però ara eren encara més horripilants. Zak no estava reflectit com un follet de mirada perduda. Ara semblava un monstre. Amb cada corba i cantonada que li portaven més profundament en el saló de miralls, el reflex d’en Zak es feia més espantós.

Finalment, en arribar al que va suposar que era el centre del laberint, Zak va veure una imatge que li va fer emmudir. Estava mirant al seu propi rostre, però la seva pell s'havia fos i penjava de les seves galtes en fofes aglomeracions. Els seus ulls s'havien enfonsat en les seves conques de manera que semblaven forats en el seu crani. Els seus braços havien crescut fins al doble de la seva grandària. Els seus artells s'arrossegaven pel terra. Els seus colzes li arribaven fins als genolls, que ara estaven articulats en la direcció oposada, apuntant cap enrere en lloc de cap endavant.

—Agh! —va exclamar. Va estendre la mà per tocar el cristall que sostenia la seva imatge distorsionada. El seu reflex es va sacsejar quan es va moure i es va avançar en un moviment mirall. Quan Zak va tocar el vidre, el seu reflex va tocar el vidre exactament en el mateix punt, i la imatge sencera va relluir gargotejant-se.

Quan el mirall es va aclarir de nou, Zak estava mirant una imatge perfecta del seu veritable jo. Va veure el seu propi pèl castany desordenat i el seu propi rostre. El seu reflex estava somrient maliciosament. Això era estrany, ja que Zak no estava somrient.

Va tractar d'aixecar una mà per tocar-li la cara, però el seu braç se sentia pesat i maldestre. Amb una mica d'esforç, se les hi va manegar per aixecar la mà... només per descobrir que era tan llarga i deformada com la mà de l'horrible imatge que havia vist abans.

Va tractar de fer un pas enrere per allunyar-se del mirall, però va ensopegar. Els seus propis genolls estaven doblegats cap enrere. Zak es va passar les seves dues mans maldestres per la cara, i va sentir la pell penjant flàccida i tova de les seves galtes. Va deixar escapar un gemec. Zak s'havia convertit en un monstre.

Següent