EPÍLEG
Hoole
i Devé van treballar amb els necropolitans per fabricar més antídot. Armats amb
el sèrum, van ser capaços de detenir als zombis que vagaven per la ciutat.
En
poc temps tots els morts van ser retornats a les seves pròpies tombes perquè
descansessin definitivament. Devé va idear un mitjà per injectar el sèrum a la
terra i així assegurar-se que els cucs dels ossos no revivien accidentalment
els cossos encara intactes. Els morts mai tornarien a alçar-se per donar
problemes a Necròpolis.
En
un nou cementiri als afores de Necròpoli, Zak i Tash romanien al costat d'una
tomba. El nom d’en Kairn estava inscrit en la làpida.
Zak
va sospirar.
—Estàs
bé? —li va demanar la seva germana.
—Crec
que sí —va respondre—. És tan trist que se l’emportessin per davant. És injust,
just igual que la mama i el papa —va negar amb el cap—. No obstant això, m'he
adonat d'una cosa. Segueixo desitjant haver-los pogut dir adéu, però no crec
que això hagués fet desaparèixer el dolor. I, a més, no era realment necessari
—va posar la seva mà sobre el seu cor—. Ells mai s'aniran realment si guardo
els seus records aquí.
Algun
temps després, l’oncle Hoole i Devé els van recollir en la seva nova nau, la Mortalla.
—Ugh
—va dir la Tash—. Realment anem a agafar la vella nau d’Evazan?
—Era
l'única nau disponible per al nostre rang de preus —va respondre Hoole.
—És
brutal! —va dir Zak, els seus ulls es van il·luminar per primera vegada en
dies.
—Podem
almenys netejar-la i canviar-li el nom? —va preguntar la Tash.
—Per
descomptat que podem netejar-la. Però en moltes cultures, canviar el nom d'una
nau porta mala sort —va dir Devé.
—Més
supersticions —va esbufegar Zak.
—Si
no t'agraden les supersticions, llavors t'agradarà el sentit comú —va dir
Hoole—. Estic pensant de portar-te al centre mèdic més proper, Zak.
—Per
a què? Estic bé!
En
Hoole va arrufar les celles.
—Tal
vegada. Però encara no ho entenem tot sobre els experiments d’Evazan. Has estat
exposat a les seves mescles químiques, i et vas trobar amb cucs dels ossos.
Zak
va negar amb el cap.
—Si
us plau, oncle Hoole, l'última cosa que vull després de tot el que hem passat
és que els metges em furguin i em punxin. Aquest sèrum funcionava en cadàvers.
Vull dir, et semblo un zombi?
Per
un moment Hoole es va perdre en els seus pensaments. Després va dir:
—Tal
vegada tinguis raó. Farem el que vols amb la condició que m'informis al moment
en què experimentis qualsevol malaltia.
—Tracte
fet! —va dir Zak—. Ara, on està la sala de màquines en aquesta cosa?
Zak
va trobar un conjunt d'eines en la badia d'emmagatzematge i després es va
dirigir de nou a l’escotilla de manteniment i la va obrir. Va somriure feliç en
veure l'embull de filferros i cables. Li portaria molt temps desballestar
aquest sistema i després acoblar-lo de nou.
—Jo?
Un zombi? —va murmurar Zak—. En què està pensant? No m'he sentit tan bé en
dies.
Zak
va agafar una clau hidràulica, després la va deixar caure quan el seu cos va
sofrir un sobtat espasme incontrolable...
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada