CAPÍTOL 19
—Tash! Què
ha passat?! —va cridar Zak, en veure la capa de llot que cobria el braç de la Tash.
—No hi ha
temps per explicar-ho —va dir Hoole—. Ens hem d'anar.
Wedge va
disparar el seu blàster contra les masses de nou. Els trets làser deixaven una
minúscula marca en la carn de les masses.
—Bona idea...
però no crec que sigui el que aquestes masses tenen en ment.
Hoole va
mirar cap amunt de la paret per sobre d'ells.
—Espera —li
va dir a Tash. Pels altres, va dir—. Si us plau, deixeu espai.
La seva
pell es va arrossegar sobre els seus ossos mentre Hoole canviava de forma.
S'havia convertit en una granota mamut, una criatura que Tash havia vist en
l'enciclopèdia galàctica. Es va aferrar a la seva desigual pell. La granota
mamut es va preparar, llavors va saltar per l'aire, detenint-se just en la part
superior de la paret.
Ràpidament
Hoole va repetir l'acte fins que els set van estar sobre la paret, just quan
les masses es reunien en el lloc on havien estat. Només quan tots van estar
segurs, Hoole va dir:
—Doctor
Kavafi, necessitem una cura per a la Tash.
El metge va
sacsejar el cap amb tristesa.
—M'agradaria
poder ajudar. Però no en sé de cap.
Zak i Devé
es van mirar, recordant l'escriptura tallada en la pedra sobre l’escotilla del ziggurat.
—Nosaltres
sí!
Hoole va
fer el viatge de pujada pel ziggurat en segons, el seu cos una taca quan es va
transformar en una criatura ratapinyada voladora anomenada rawwk. Poc després
es va sentir el brunzit dels motors quan va tornar, pilotant la Mortalla. Els altres van pujar a bord.
—I ara què?
—va preguntar Wedge—. Fins i tot si podem tornar de nou al cim tindrem soldats
d'assalt amb els quals tractar.
—No ho crec
—va respondre Hoole—. Els molls d'aterratge estaven gairebé buits quan vaig anar
a per la nau. L'Imperi espera que aquesta ciutat estigui plena de la plaga del
virus. Sospito que ens trobarem que la Infermeria està deserta.
Hoole tenia
raó. Va pilotar la nau fins al cim del ziggurat i va aterrar en l'ombra de la
Infermeria. La torre grisa havia estat abandonada. Hoole va assenyalar a la
Infermeria.
—Doctor
Kavafi, estic segur que trobaràs tot el que necessitis per fer un antídot aquí
dins.
Una hora
més tard Tash jeia en el seu llit, inconscient. Zak li netejava la suor del
front amb un drap.
—Està segur
que està bé? —va preguntar.
El Doctor
Kavafi va assentir.
—Està
traspuant la resta del virus. Aquest antídot és fort. Hauria de retornar a les
víctimes al seu estat normal.
Wedge
estava ansiós.
—No hem de
romandre aquí molt temps. Finalment l'Imperi enviarà a algú per comprovar
l'avanç del virus.
—Ens marxarem
en breu —va respondre Hoole—. Però podem haver d'enfrontar-nos a un bloqueig
imperial.
Wedge va
somriure.
—Jo puc
ajudar. Tinc una mica d'experiència sortejant bloquejos.
El pilot va
mirar la Tash.
—Així que
aquests ziggurats que pensàvem que eren edificis eren en realitat només
contenidors gegants de virus? És positiu que els gobindi fossin prou astuts com
per deixar els antídots tallats en l'exterior.
La Tash es
va agitar. Després, amb un sospir, va obrir els ulls i va veure sis cares
preocupades mirant-la fixament.
—Estic...
s'ha anat? —va preguntar ella.
—Sembla que
així és —va dir el Doctor Kavafi—. Com et trobes?
Tash va
respirar profundament. Es va estremir en recordar la sensació de què el virus
s'arrossegués sobre ella.
—Necessito
unes vacances.
Tothom es
va petar de riure. Excepte Hoole, el rostre del qual va romandre en una
contemplació profunda.
—Amo Hoole,
alguna cosa li preocupa? —va preguntar Devé.
Hoole va
assentir.
—En efecte.
Estava pensant... la civilització Gobindi va desaparèixer. Si van poder
contenir aquest virus, tan terrible com és, imagina el poder del virus que fins
i tot així eventualment els va destruir.
Els
circuits de Devé es van estremir davant la idea.
—Esperem
que, estigui on estigui, romangui ocult per sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada