La Màquina de Malsons (IX)

Anterior

Capítol 9

Zak es va quedar tan sorprès que no va cridar. Va parpellejar, pensant que els seus ulls li estaven jugant una mala passada.

Però no. La plaça sota l'edifici d'administració estava buida. Les multituds havien desaparegut.

—S'han esvaït —va dir amb pura sorpresa—. Tots simplement s'han esvaït.

—Qui s'ha esvaït? —va preguntar Tash.

—Tothom! —va dir, assenyalant per la finestra. Tash i Lando es van apressar a la finestra. Tan lluny com es podia aconseguir veure, els carrers estaven buits.

El Divertit Món dels Hologrames estava desert.

—Mireu! —va insistir Zak—. Us vaig dir que alguna cosa estava passant —es va tornar cap a Danna Fajji i va exigir—. Què li ha ocorregut a tothom?

Fajji va quequejar:

—Si us plau... si us plau, us ho asseguro, ningú ha resultat ferit...

Lando va arrufar el gest.

—Pot ser que Zak tingui raó sobre aquest lloc, després de tot. Crec que ens deu algunes explicacions, Fajji.

L'home grassonet va tirar de la seva barba pèl-roja.

—Senyor Calrissian, em temo que li dec una explicació —va sospirar—. Com veu, el negoci del Divertit Món dels Hologrames no ha anat tan bé últimament com hauria. No hem tingut molts visitants. I quan el parc està tan buit, la gent que ve se sent menys emocionada d'estar aquí. Així que perquè el parc semblés ple, nosaltres...

—Vau crear visitants hologràfics —va endevinar Tash.

—Exactament —va confessar Fajji—. Tenim uns quants visitants reals al Divertit Món, però la major part de la munió que heu vist avui..., són imatges generades per computadora.

—Ja ho sabia —va dir Devé.

—Devé, sabies això? —va començar Tash.

—Per descomptat —va respondre l’androide—. Qualsevol droide amb uns circuits que es mereixin notaria la diferència.

—Però la majoria de les espècies no ho notarien —va reconèixer Fajji.

—Un inversor certament no ho descobriria —va dir Lando en to acusador—. Fajji, per què tinc la sensació de què estava tractant d'enganyar-me per invertir al seu Divertit Món?

—Senyor Calrissian, jo...

—Ni una paraula més! —Calrissian va esbufegar indignat—. Hauré de reconsiderar el nostre acord i parlar amb vostè demà. Bon dia!

Calrissian es va precipitar fora de l'oficina de Fajji amb els dos Arranda i el seu androide a remolc. Mentre els quatre descendien amb el turboascensor, Lando va sorprendre als seus amics quan la seva furiosa mirada es va convertir en un riure complagut.

—Què...? —va balbucejar Zak—. No estàs enfadat? Fajji ha tractat d'enganyar-te, i tu rius?

Els ulls d’en Lando van brillar amb picardia.

—Només és un truc d'home de negocis. Jo hauria fet el mateix en el seu lloc. De fet, admiro els pebrots de Fajji per tractar de colar el truc hologràfic.

—Però semblaves molt enfadat allà dalt —va replicar Zak.

—Recorda —li va replicar Lando—, les coses no són sempre el que semblen. Tornem al nostre allotjament.

Aquella nit, Zak va somiar.

Va somiar que estava al planeta natal shi’ido de l'oncle Hoole... un planeta que, com el propi oncle Hoole, era un misteri. Al principi era tranquil i bell, amb nets carrers ben cuidats i shi’ido alts i elegants passejant al voltant. Zak va sentir pau i serenitat.

Llavors, de cua d'ull, va captar un cop d'ull d'un cap gran i brillants ulls vermells. Dos braços llargs i multi-articulats es retorçaven en l'aire, tractant d'atrapar-li. Però quan Zak es va tornar cap a la imatge, el món sencer es va fondre i va canviar de forma.

De sobte, es va veure envoltat per soldats d'assalt imperials. Quan Zak es va girar per córrer, el món va canviar de nou, i Zak es va enfonsar en un dens pantà. L'aigua del pantà li arribava fins al pit. Mentre lluitava per obrir-se pas, Zak va sentir el gruixut tentacle d'un dianoga aquàtic fregar el seu braç.

Però una vegada més la seva atenció va ser atreta per un moviment en la vora de la seva visió. Aquesta vegada Zak va aconseguir albirar un enorme crani bombat abans que el seu somni es fongués i canviés. Tot un seguit de malsons es van barrejar junts quan Zak es va enfonsar en un pou d'esmunyedisses serps de cristall.

Zak es va despertar de sobte. Va sentir els llençols arrugats al seu voltant, xopades en suor.

Zak havia tingut malsons abans, però mai tants alhora, i mai de tants tipus diferents. Era gairebé com si el seu cervell estigués escollint d'una llista de les escenes més esgarrifoses imaginables. I què era aquesta cosa que seguia movent-se en el llindar de la seva visió? Va tractar de recordar la imatge tal qual havia aparegut en el seu somni, però no va poder.

—Just com en qualsevol somni —va murmurar Zak.

Es va aixecar del llit i va anar a la finestra. Era al matí, però encara massa d'hora perquè algú s'hagués aixecat. Totes les atraccions del Divertit Món dels Hologrames estaven apagades, i el parc d'atraccions s'estenia davant seu com un gran toll de foscor.

Zak va sortir de la seva habitació i va caminar pel passadís cap a la de Tash. Es va sorprendre que Devé no estigués en el passadís... el lloc habitual de l’androide cuidador quan els dos Arranda dormien. Va tocar al timbre de la porta de la Tash una vegada. Després una altra. A la tercera trucada, Zak va creure sentir-la respondre des de l'altre costat de la porta. Va pressionar l'interruptor d'obrir, i la porta es va lliscar.

L'habitació estava a les fosques, però Zak va poder veure la silueta de la seva germana retallada contra la finestra. Estava asseguda en la vora del seu llit, molt quieta. Encara que no podia veure la seva cara a la cambra fosca, podia dir que ella l'estava mirant.

—Tash —va dir en veu baixa quan la porta es va tancar darrere d'ell—. No puc dormir. Una cosa d'aquest lloc segueix molestant-me. Estàs segura que no tens cap dels teus... ja saps, dels teus pressentiments? La Força, o el que sigui... no et diu gens?

La seva germana no va respondre.

—Tash? —va murmurar—. Au vinga. En què penses?

Tash va parlar en veu baixa i lenta.

—Un de nosaltres ha de morir.

Següent