6 La reunió operativa del
Grup Roig
El següent text és un relat de primera
mà de la reunió de dades de missió prèvia a l'atac sobre la segona Estrella
de la Mort. Va ser narrat a Voren Na’al
pel Comandant Antilles.
La
sala era una estranya barreja de murmuris d'excitació i converses calmades, com
solia ser el cas quan la inusual combinació de pilots novençans i veterans del
Grup Roig anava a rebre dades de missió. El so ràpidament es va apagar quan
vaig entrar jo, amb un holodisc i un punter electroil·luminat.
Vaig
introduir el disc en el projector, i una brillant imatge hologràfica vermella
de la nova Estrella de la Mort va
aparèixer al centre de la sala. Òbviament, seguia en construcció, envoltada de
bigues i puntals estructurals i amb molts grans buits en la seva
superestructura. Però això no va fer gens per reduir la seva sorprenent
grandària davant els ulls d'aquests joves pilots.
En
tot cas, el fet que un veterà supervivent de l'atac a la primera Estrella de la Mort estigués dirigint el
seu esquadró semblava suavitzar molt de la seva por i aprensió. Sabedor del poc
que vaig tenir a veure amb el miraculós tret de Luke, jo mateix no estava tan
confiat en les meves pròpies capacitats com semblaven estar-ho ells.
No
obstant això, vaig parlar amb la seguretat en mi mateix que sabia que
necessitaven.
—Molts
de vosaltres heu estudiat la Batalla de Yavin als vostres programes
d'entrenament. Oblideu-vos d'ella.
Em
vaig tornar per mirar l’holoimatge.
—Aquesta
és una història completament diferent.
Usant
el punter, vaig assenyalar la trinxera central que recorria l'equador de
l'estació de combat incompleta, que contenia el fatídic port de ventilació, i
vaig continuar parlant.
—En
aquesta batalla, vam recórrer aquesta trinxera equatorial per arribar a aquest
petit port de ventilació. —Vaig fer parpellejar el punter en un punt ressaltat
amb prou feines perceptible—, però l'Imperi ha solucionat aquesta petita
fallada de disseny.
»Aquesta
vegada, no anem a entrar en la trinxera, sinó en la pròpia superestructura.
Un
xiuxiueig nerviós va començar entre els pilots.
—Entrarem
aquí —vaig continuar, assenyalant una obertura circular en l'estructura de la
superfície de l'estació—, i continuarem per aquest camí fins que arribem al
nucli del reactor.
Hobbie,
l'habitual escèptic del grup, va prendre la paraula.
—Em
sembla bastant estret, cap.
Vaig
alçar una cella amb gest inquisitiu. Hobbie sempre odia quan faig això.
—T'he
vist pilotar un lliscant de neu entre les potes d'un caminant AT-AT en marxa, i
em dius que això és massa estret?
La
resta del grup va esclatar en rialletes.
Janson
es va tornar cap a Hobbie.
—Limita't
a quedar-te a prop meu i jo et faré de mainadera pel camí, figura.
Més
riures. Vaig continuar amb l'exposició.
—En
la part dels pros, esperem que les seves bateries turbolàser no estiguin
actives, i no estem segurs de quins complements de caces podran desplegar si
els prenem per sorpresa.
Vaig
prémer uns quants interruptors en el transmissor i la imatge de l'Estrella de la Mort va encongir a un
terç de la seva grandària prèvia, mentre l’holoimatge d'un gran món verd
apareixia al seu costat.
—En
la part negativa, tota l'estació de batalla està protegida amb un escut
d'energia projectat des de la lluna boscosa d’Endor.
Una
brillant holoimatge groga de l'escut d'energia va sorgir de la lluna per
envoltar l'Estrella de la Mort.
—Un
equip d'assalt dirigit pel General Solo i el Comandant Skywalker s'encarregarà
de desactivar el generador d'escut.
Llavors
va parlar Randi, el pilot més jove i novençà del grup.
—I si
arribem aquí i l'escut encara està actiu? Ens quedarem penjats perquè ens
fregeixin.
Em
vaig limitar a somriure mentre apagava l’holotransmissor.
—No
coneixes massa a Han i Luke, veritat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada