La Màquina de Malsons
La
Galàxia de la Por 4
John Whitman
El
Divertit Món dels Hologrames. És un parc temàtic visitat per famílies de tots
els racons de la galàxia. És un lloc on Tash i Zak poden romandre segurs mentre
Hoole continua amb el seu treball.
És
un lloc on la diversió diürna es converteix en terror nocturn.
Una
de les atraccions del parc es diu la Màquina de Malsons. Explora el teu
cervell, i després et mostra les teves pitjors pors en forma hologràfica.
Esborronadors insectes peluts. Gossos de batalla cyborreans assedegats de sang.
Però
no és real, així que és divertit... veritat?
Error.
Com
Zak i Tash aviat descobriran, els malsons es fan realitat.
Pròleg
El
científic va irrompre en el seu laboratori, bolcant al seu pas taules i
trencant vials de líquid fumejant en el terra. Els seus serfs (dos droides i
éssers vivents) es van dispersar per evitar la seva ira. El científic va
arribar al centre de la gegantesca fortalesa i es va asseure davant cinc
pantalles de computadora.
—Dóna'm
un informe de progressos del Projecte Critestel·lar —va demandar el científic.
Una
a una, les cinc pantalles van tornar a la vida.
Tres
d'elles no mostraven més que estàtica.
El
Projecte Critestel·lar era un programa d'alt secret que el científic havia
desenvolupat per a l'Emperador. Tenia sis etapes. Tres d'elles ja havien tingut
lloc. La quarta i cinquena estaven llestes per funcionar. La sisena i última
etapa tindria lloc en la mateixa ciutadella del científic.
El
científic havia treballat dur per mantenir els seus plans en secret. Només unes
poques persones en tota la galàxia coneixien de l'existència del Projecte Critestel·lar.
Ningú sospitava que el científic estava tramant un pla per posar a tot
l'univers de genolls.
Fins
ara.
Dels
cinc experiments, tres ja havien estat arruïnats. El científic va mirar cap a
les pantalles en blanc.
D’vouran,
el planeta vivent. Els zombis de Necròpolis. I només uns pocs dies abans, la
plaga de virus de Gobindi. D'un en un, tres dels seus experiments havien estat
destruïts. No per comandos rebels, sinó pels més improbables dels enemics: dos
nens i un droide, liderats per un antropòleg manifasser.
El
científic va murmurar el nom del seu enemic com una maledicció.
—Hoole.
D'alguna
manera, Hoole i els mocosos pels quals vetllava havien descobert el Projecte Critestel·lar.
Encara que encara no ho sabien tot, sabien prou com per ser perillosos. Però no
viurien prou per conèixer el secret final. El científic planejava fer-los pagar
per interferir en els seus experiments.
Va
aixecar la vista cap a la quarta pantalla de visualització i va somriure. La
quarta etapa estava llesta per ser provada. I sabia exactament amb qui
provar-la...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada