La Màquina de Malsons (V)

Anterior

Capítol 5

Li va portar un moment aterridor a Zak adonar-se que Gog no el podia veure entre les ombres. El científic shi’ido estava dempeus al costat d'un gran cub negre de transport. Darrere d'ell hi havia dues taules mèdiques. Gog estava mirant a l'esquerra de la porta, on quatre homes amb uniformes negres arrossegaven a dos joves humans cap a les taules.

Zak va reconèixer als dos nens humans que havia vist volar amb esquís planadors el dia anterior. Lluitaven per alliberar-se, però estaven emmordassats i els seus braços estaven lligats; no eren rivals per als quatre homes que els van aixecar cap a les taules.

Zak va sentir la por córrer per la seva esquena com si fos aigua freda com el gel. Com podia ser que Gog estigués al Divertit Món dels Hologrames? Els hi havia seguit? Si era així, per què no els havia capturat ja?

El cor d’en Zak bategava amb força. No podia simplement veure com Gog turmentava a dos nens indefensos. Havia de fer alguna cosa.

Abans que pogués moure's, Gog va parlar.

—Ara —va dir el shi’ido—. Anem a veure si el nostre petit experiment funciona.

Va prémer un botó en el costat del gran cub negre i un panell es va obrir amb un xiuxiueig.

No, el panell no havia xiuxiuat. Alguna cosa a l'interior del cub de transport havia xiuxiuat. Des de les ombres del contenidor, alguna cosa va sortir.

En primer lloc, van aparèixer dos braços. Les mans eren llargues, amb extensos dits fins. Els braços en si eren terriblement prims, com si la pell estigués fermament estirada sobre el mateix os. I cada braç tenia dos jocs de colzes, la qual cosa els feia estremir-se i desviar-se en direccions estranyes.

Després va venir el cap de la criatura. El seu rostre era vagament humà, però el cap era enorme i rodó. Per sobre de dos ulls vermells, el crani estava solcat per centenars de venes semblants a cucs, com si el cervell de la criatura fos a punt de sortir cap amunt a través del crani. Els seus llavis eren prims i estaven fermament tancats, i les comissures de la seva boca s'estenien fins a gairebé les seves petites orelles.

Zak estava fastiguejat. Va ofegar un crit de por quan la criatura es va arrossegar com una aranya fora de la caixa i s’apropà sobre les dues víctimes. Mirà a Gog, qui li va assentir. Llavors la criatura va obrir la seva boca. En lloc d'una llengua, van sortir dos tentacles, retorçant-se en l'aire. Cadascun dels tentacles es va abalançar a la part superior del cap de cada captiu i es va adherir allà. Els dos adolescents es van posar rígids en xoc, i després es van desmaiar.

Zak va panteixar. Va ser un so minúscul, però va ser suficient perquè es giressin els caps de Gog i els seus sequaços. Els ulls foscos del shi’ido van mirar directament cap a Zak, i el científic va somriure cruelment.

Zak no ho va dubtar. Va donar mitja volta i va córrer tan ràpid com els seus peus l'hi van permetre. Va sortir de la Màquina de Malsons, passant pel costat de l’afanyat droide de manteniment, cap a la brillant claredat del Divertit Món, on Tash, Devé i Lando estaven esperant.

—Zak, estàvem buscant-te... —va dir Tash.

—Hem de sortir d'aquí! —la va interrompre Zak—. Està aquí! Ell està aquí!

—Qui està aquí? —va preguntar Devé.

Zak va tirar del braç de la Tash.

—El científic! Gog! El que està darrere del Projecte Critestel·lar!

—Això és impossible! —va dir Tash—. Per què anava a estar aquí?

Zak va mirar enrere cap a la Màquina de Malsons. Es va sorprendre en veure que ningú li hi havia seguit, però això no alleujava els seus temors.

—No ho sé. Tal vegada ens va seguir. Però està aquí. I té una espècie de... de criatura amb ell!

Lando estava confós.

—Projecte Critestel·lar? Gog? Què està passant?

—Hem de sortir d'aquí! —va insistir Zak.

—Com? —va preguntar Devé amb calma—. No tenim cap nau. L'amo Hoole no tornarà fins d'aquí a uns dies.

—Podria algú si us plau dir-me què està passant? —va insistir Lando.

Tash, recordant l'advertiment del seu oncle de no explicar-li-ho a ningú, va dir acuradament:

—Sembla que Zak ha vist a algú en la Màquina de Malsons que creiem que pot ser un criminal.

Lando ho va considerar.

—Tal vegada jo pugui ajudar. Conec al baró administrador del Divertit Món dels Hologrames. Ell pot ajudar-vos amb aquest criminal, i sé que garantirà la vostra seguretat.

Uns minuts més tard, Lando va portar a Zak, Tash i Devé a les portes de l'edifici administratiu al centre del Divertit Món. Zak podia veure el seu propi reflex en les lluentes parets de duracer mentre entraven per les portes automàtiques.

Lando els va portar a la planta superior, deu nivells per sobre del terra. L'últim pis sencer de l'edifici administratiu estava ocupat per una sola oficina circular, amb finestres que donaven cap a totes direccions. Dracs Estel·lars volaven al voltant de la part superior de l'edifici, i corredors de hoverjet passaven llançats davant les finestres de l'oficina del baró administrador. Des d'aquesta oficina, podien veure tota l'extensió del Divertit Món.

—No està malament —Lando va xiular apreciativament—. Podria acostumar-m’hi.

El baró administrador era un home anomenat Danna Fajji. Era baix i grassonet, amb jovials galtes vermelles i una barba pèl-roja descurada al final de la seva barbeta.

Deixant de costat tota referència al Projecte Critestel·lar, Zak li va explicar a Fajji l'horror que havia vist en la Màquina de Malsons... el científic shi’ido i els adolescents segrestats. Fins i tot Lando es va estremir quan Zak va descriure l'horrible criatura cerebral amb articulacions dobles, la seva boca amb tentacles, i el seu enorme cap.

—Era enorme, i estava cobert de venes retorçant-se!

Danna Fajji únicament es rigué entre dents.

—Us asseguro que tot està sota control —va replicar.

—Però hi ha dos nens sent torturats! —va insistir Zak—. I hi ha un monstre!

Una vegada més, Fajji va somriure.

—Si us plau, confieu en mi. Fins i tot us portaré jo mateix fins a allà.

—Anem. Comprovem-ho —li va dir Lando a Zak.

—Bé... d’acord —va convenir Zak, decidint que no podria passar res amb Lando allà.

El grassonet home pèl-roig els va conduir a través de les enlluernadores atraccions del Divertit Món fins que van arribar a la Màquina de Malsons.

—No hauríem d'entrar —va advertir-los Zak—. Hauríem de portar gent de seguretat, o alguna cosa així.

Fajji va negar amb el cap.

—És innecessari. Observeu.

Fajji va entrar audaçment a l'edifici en forma de cúpula. Tash li va seguir, amb Devé i Lando en la rereguarda.

Zak va vacil·lar. Tal vegada havia estat enganyat per un holograma. Això és del que anava aquest lloc, després de tot. Mirà al seu voltant, cap al Divertit Món. Sons de riures i concordes de música feliç suraven cap a ell des de totes parts. Mirà a la seva esquerra, cap a la llacuna assolellada amb la seva aigua espumosa. Aquest definitivament no era un lloc per tenir por. Sacsejant el cap davant la seva pròpia estupidesa, va córrer darrere dels altres.

Al moment en què va entrar, Zak es va adonar que alguna cosa havia canviat. La porta al final del passadís estava oberta ara, i podia veure la sala més enllà. No hi havia taules d'examen, no hi havia sicaris, tampoc un cub negre de transport, i certament no hi havia cap científic boig shi’ido.

L'habitació estava buida.

—Ja veus —va dir Danna Fajji—. Et vaig dir que tot estava sota control.

—No... no ho entenc —va dir Zak—. Jo ho vaig veure. Vaig veure a... aquesta criatura tan clarament com li veig a vostè.

—Zak, estàs segur? —va preguntar Tash.

—Pensava que estava segur —va dir Zak, entrant a l'habitació per mirar al voltant—. Però, com podrien haver-ho recollit tot tan ràpid? No ho entenc —va mirar a Danna Fajji—. Suposo que té vostè raó. No hi ha res a témer.

Danna Fajji va somriure.

—Oh. Jo no he dit això.

Mentre parlava, les llums es van apagar i Zak es va sumir en la més completa foscor.

—Tash! Devé! —va cridar amb por—. Lando! —no va haver-hi resposta, però un sobtat so suau va arribar des del terra al seu voltant.

Scratch, scratch. Scratch, scratch.

—Tash? —va dir feblement.

Scratch, scratch.

Zak va sentir el frec de peus diminuts. Milers de peus diminuts. S'arrossegaven pel terra al voltant seu. Alguna cosa va fregar el seu peu. Llavors una altra vegada, i una altra vegada.

Scratch, scratch, scratch!

Alguna cosa es va arrossegar fins al camal dels seus pantalons. Presa del pànic, Zak va intentar treure-s’ho de damunt, i va sentir una cosa suau, peluda i de moltes potes aferrant-se a la part posterior de la seva mà. Llavors va començar a grimpar pel seu braç.

Més d'aquestes criatures es van arrossegar per les seves cames. Va sentir que s'arrossegaven per dins dels camals dels seus pantalons i per sota de les seves mànigues, obrint-se pas sota la camisa, sortint pel seu coll i grimpant al voltant del seu bescoll. Zak es va sacsejar violentament els braços i les cames, tractant de llevar-se les horripilants criatures de damunt.

Va sentir que alguna cosa tirava i tallava el seu cabell. Zak va obrir la boca per cridar, i una dotzena de potes peludes es van obrir pas entre els seus llavis.

Següent