La Màquina de Malsons (XVII)

Anterior

Capítol 17

Zak es va despertar amb un sobresalt, com si la seva ment hagués tornat de cop al seu cos. Estava jaient sobre fred metall. Per un moment, no va poder moure's. Sentia el seu cos pesat. Braços i cames estaven entumits. Se sentia com si hagués estat dormint durant moltes hores. No podia obrir els ulls.

Agusant les seves oïdes, Zak va sentir un suau so humit, com el so d'un líquid passant a través d'un tub de succió. El so estava molt a prop. Va escoltar amb atenció.

El so venia directament d'entre els seus propis ulls.

A causa que estava encegat, els seus altres sentits es van aguditzar, i Zak va sentir la pell del seu front.

Tenia alguna cosa en la pell del seu cap. Tenia alguna cosa enganxada a la pell del seu cap.

Reunint totes les seves forces, Zak va forçar als seus ulls a obrir-se. Mirà cap a una llum brillant i va parpellejar una vegada, dues vegades, tres vegades, abans que la seva visió s'aclarís.

Estava estirat, mirant cap al sostre de la Màquina de Malsons.

Entre ell i el sostre, en un pedestal, s'agotzonava la criatura cerebral. Va xisclar amb enuig cap a ell. Zak va aconseguir asseure's.

Tash estava estirada en una taula al costat d'ell, i ella també estava despertant-se. Darrere d'ella hi havia una altra taula, i una altra més, on altres víctimes jeien inconscients. Cadascuna d'elles tenia un tentacle gruixut i humit unit al seu front. Els fils de carn s'estenien des de cada víctima fins a la boca oberta de la temible criatura.

L'estómac d’en Zak es va regirar quan es va adonar que ell també tenia un tentacle enganxat al seu cap. Amb nàusees, va aferrar el circell. El va arrencar de la seva pell amb un soroll malaltís, i la criatura de la Màquina de Malsons va gemegar. Al seu costat, Tash es va alliberar de la mateixa forma.

La criatura va cridar de dolor i es va aixecar a la seva altura màxima. Els seus prims i estranys braços van copejar a través de l'aire.

Posteriorment va tornar a posar-se a la gatzoneta estremint-se, grunyint cap a Zak i la Tash.

Zak i Tash es van allunyar de la criatura. El monstre va fer un pas amenaçador fora del seu pedestal.

Zak va sentir que la seva esquena tocava la paret, i al mateix temps, es va adonar que algú en l'altre costat estava colpejant-la desesperadament. Es va donar la volta, va veure una porta, i ràpidament va donar una palmellada a l'interruptor d'obertura. La porta es va lliscar.

Lando Calrissian va entrar a la sala, amb un petit blàster a la mà. La criatura cerebral va donar un altre pas cap endavant, grunyint al nouvingut. Sense dubtar-ho, Lando va apuntar amb la seva arma i va disparar. Un raig d'energia va travessar el cap de gran grandària de la criatura, trencant el seu crani.

—Lando! —va cridar Zak amb alegria—. Estàs viu!

El somriure murri del jugador hi havia desaparegut.

—Jo podria dir el mateix de tu, noi —va mirar per sobre de la seva espatlla—. Però no comptis els ous del drac abans d'haver-lo matat. Encara no hem sortit d'aquesta.

—Em temo que l'amo Calrissian té raó —va dir una veu familiar. Devé va entrar a l'habitació. El veritable Devé, sabia Zak. Ell no es va molestar a saludar als seus dos protegits—. Els soldats d'assalt estan de camí.

—Soldats d'assalt? —va preguntar la Tash.

Lando ho va explicar ràpidament.

—Quan tu i Zak vau tornar a entrar en la Màquina de Malsons, Devé i jo ens vam quedar bloquejats fora. Em vaig queixar a Fajji, però em va dir que era simplement un mal funcionament. Va dir que estàveu fora de perill, i que el problema es corregiria en breu. Devé i jo vam decidir no esperar. Ja havíeu estat aquí una hora. Vam tractar d'entrar a l'edifici fa uns minuts, i un esquadró de soldats d'assalt va aparèixer del no-res!

—Espera un moment! —va balbucejar Zak—. Només hem estat aquí una hora? Han semblat dies!

—Dies? —va preguntar Lando. Un feix d'energia va destrossar la paret al costat d'ell—. No importa!

—RENDIU-VOS O SEREU DESTRUÏTS! —la veu que va ressonar pels altaveus era massa poderosa com per ser ignorada. Zak va mirar per sobre de l'espatlla d’en Lando mentre el jugador treia el cap fora de l'edifici.

Un centenar de soldats d'assalt apuntaven els seus blàsters cap allà.

No tenien cap més remei que rendir-se. Lando va deixar caure el seu blàster i va sortir a la llum pública, seguit per Zak, Tash i Devé. Els soldats d'assalt van córrer cap endavant, gairebé tots ells a la recerca de qualsevol tipus d'arma oculta. Després van col·locar anelles en cadascuna dels seus canells, incloent les de Devé. Quan els presoners van estar lligats, la multitud de soldats d'assalt es va obrir, i una figura alta i grisenca amb el gest arrufat es va avançar.

Borborygmus Gog.

El malvat shi’ido va passar al costat d'ells i va mirar dins de la Màquina de Malsons. Quan va tornar, les celles s'havien aprofundit fins a mostrar una bullint ira.

—Vosaltres —va començar, amb la veu plena de ràbia—. Vosaltres dos, nens humans patètics, m'heu causat més problemes que una dotzena de sistemes estel·lars rebels. Heu destruït cada etapa del Projecte Critestel·lar, i ara heu destruït el meu últim experiment! —va assenyalar cap a l'edifici—. La Màquina de Malsons era una obra mestra de la mutació genètica. Una criatura capaç d'accedir als malsons de les seves víctimes, i usar les seves pròpies pors contra elles.

—Estaves utilitzant el Divertit Món com un experiment —va dir Zak.

—L'estaves usant amb nosaltres! —va afegir Tash—. Però ens vam adonar.

Els ulls del shi’ido es van entretancar.

—En efecte. Vosaltres dos sou molt singulars —els seus foscos ulls es van centrar en Zak—. Tu ets un jove bastant enginyós, i tu... —va mirar la Tash—, aquesta intuïció teva és intrigant. La Força, tal vegada? Ja ho veurem.

Gog va fer espetegar els seus dits, i els soldats d'assalt van parar esment.

—Guàrdies. Porteu-los a tots de tornada a la meva nau. Vull que siguin transportats al meu laboratori. Planejo realitzar alguns experiments en profunditat.

La forma en què Gog va dir la paraula «experiments» va fer que la sang d’en Zak es gelés.

Els soldats d'assalt els van agafar pels braços i els van arrossegar a un aerolliscador proper. Els quatre presoners van ser carregats en l’aerolliscador. Un soldat d'assalt va prendre el seient del conductor mentre que l'altre muntava guàrdia sobre els captius. L'aerolliscador va partir allunyant-se de la Màquina de Malsons.

Ningú va parlar mentre l'aerolliscador els portava a una resclosa propera. El soldat que havia estat vigilant va agafar als presos d'un en un i els va arrossegar a través de la resclosa d'aire cap a l'interior d'una llançadora de transport que esperava.

A l'interior de la llançadora de transport, Zak i els altres es van asseure a l'àrea de càrrega darrere dels dos seients de pilot. Un pilot imperial d'uniforme negre es va asseure en un seient. El soldat d'assalt que els vigilava es va asseure en l'altre.

Un moment després, la llançadora va deixar el Divertit Món. Des de la part posterior de la llançadora, Zak només podia veure la foscor de l'espai a través del finestral frontal. Va observar mentre un diminut punt de llum creixia fins a convertir-se en un massiu creuer estel·lar.

Zak va mirar a la seva germana i li va murmurar:

—Tash, jo...

—Silenci! —va exhortar el pilot vestit de negre. Mirà al soldat d'assalt—. Si diuen una paraula més, converteix-los en melmelada sarkaniana.

El soldat d'assalt va assentir i va aixecar el seu blàster amenaçadorament.

Llavors va copejar l'arma contra el costat del cap del pilot.

El pilot va caure al terra, inconscient.

—Què galàxies...? —va dir Lando amb un panteix.

Estava mirant al soldat d'assalt que estava brillant i retorçant-se espasmòdicament.

Quan el soldat d'assalt va deixar de moure's, Zak i Tash no podien creure el que veien... el soldat d'assalt era Hoole!

Zak va ser el primer a recuperar-se.

—Oncle Hoole, com ens vas trobar?

—Tenim poc temps, Zak —va dir el shi’ido lacònicament—. Diguem que la meva recerca va tenir èxit. Vaig saber que Gog havia vingut aquí. Em vaig apressar cap al Divertit Món tan aviat com vaig poder. Gràcies a la distracció creada per aquest senyor... —va assenyalar a Lando—, i Devé, vaig ser capaç de disfressar-me de soldat d'assalt i infiltrar-me en l'exèrcit d’en Gog.

Lando va bellugar el cap.

—He vist algunes coses bastant rares en la galàxia —va murmurar—, però aquesta s’emporta el premi.

Hoole no va respondre. Amb l'ajuda d’en Lando, ràpidament van col·locar al pilot inconscient en un seient de passatgers, i després es van tornar cap als instruments de la nau i la llançadora va rugir a plena potència. La nau es va desviar del seu curs i es va llançar lluny del Divertit Món dels Hologrames i el creuer que els esperava.

A bord del creuer, els sequaços d’en Gog es van sorprendre en veure canviar de rumb la llançadora del seu cap. Però per a quan van girar la nau per perseguir-la, la llançadora s'havia anat.

Següent