2 El Pou de Carkoon
Del diari de dades de Voren Na’al.
Després
de la meva breu però enriquidora estada al castell de Jabba el Hutt, em vaig
dirigir a la següent ubicació important en la història dels herois.
El
Pou de Carkoon es troba endinsant-se molts quilòmetres en el cor del Mar de les
Dunes, enmig d'una de les extensions de terreny més remotes de qualsevol
planeta. Vaig quedar sorprès i una mica alarmat en advertir que hi havia un
gran vehicle d'alguna classe, possiblement militar, envoltat de diversos
éssers. Actuant amb certa cautela, em vaig acostar més per poder veure millor.
El vehicle era un reptador de sorra i els éssers eren jawes, molt ocupats
desballestant les retorçades restes de la barcassa de vela de Jabba a la
recerca d'alguna cosa de valor. Diversos mesos després de la mort de Jabba, el
lloc amb prou feines era recognoscible.
Els
jawes són inofensius, tret que resultis ser un droide o estiguis portant algun
valuós equipament metàl·lic; així que vaig ocultar el meu vehicle de repulsió i
em vaig acostar caminant. Quan em van veure aproximar-me, el treball es va
detenir momentàniament, i de sota les polsoses túniques dels jawes van sortir
curts i grassonets blàsters jawa. Quan van veure que estava desarmat, els jawes
van tornar a la seva tasca de recollida de restes (excepte els dos que,
insistentment, van seguir tractant de vendre'm un blàster d'aspecte atrotinat).
Diversos
jocs de rodades més antigues indicaven que els jawes portaven bastant temps en
el lloc. Es veia clarament que parts de la barcassa velera havien volat per
l'aire, mentre que unes altres romanien relativament intactes, indicant que
algú havia intentat causar a la barcassa una destrucció encara major que la de
l'explosió reportada per Luke i els altres. També es detectaven lectures de
radiació més altes del normal.
Malgrat
les destrosses, era notable que encara quedava gran quantitat de material
recuperable entre els enderrocs, incloent les restes del tron d'ivori de Jabba,
i els jawes discutien constantment sobre qui havia trobat abans les millors
troballes.
Aviat
em vaig cansar d'escoltar-los, i llavors la meva atenció es va dirigir al
temible Pou de Carkoon pròpiament dit. Allà, l'horrible Sarlacc estenia els
seus tentacles rosats amb l'esperança d'atrapar un saborós mos de jawa. Era una
visió fascinant però repel·lent, i només vaig poder atrevir-me a mirar per un
instant.
Just
quan em donava la volta, un tros de metall que jeia prop de la vora va cridar
la meva atenció. Això va despertar la meva curiositat, i vaig pagar als jawes
per usar el seu electroimant per treure’l del pou. (Per descomptat, els jawes
em van cobrar una tarifa espantosament excessiva, però ni per tot l'or de la
galàxia anava a acostar-me més a aquestes tentaculars gargamelles per
recollir-ho jo mateix.)
El
tros de metall era pla i negre, d'uns 20 centímetres d'ample i 35 de llarg. Un
dels seus costats era suau, i l'altre estava oscat com si hagués rebut trets de
blàster. No vaig poder identificar-ho, però més tard, quan l'hi vaig mostrar al
General Solo, ho va reconèixer com un tros de l'armadura de combat mandaloriana
que portava l'infame Boba Fett.
Els
jawes em van explicar que havien advertit diversos trossos de metall més petits
prop d'un gran forat en el terra, a uns vint o trenta metres de la boca del
Sarlacc. Des de llavors, el clot havia quedat cobert de sorra, però em van
advertir que no m'acostés a la zona, ja que diversos dels seus havien estat
succionats pel pou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada