La Màquina de Malsons (VIII)

Anterior

Capítol 8

Zak va tractar de parlar, però les seves paraules eren incoherents i es perdien en els plecs de carn fosa al voltant dels seus llavis.

—Zak? —va arribar la veu de la Tash des de l'exterior del Saló de la Reflexió—. Zak, estàs aquí dins?

Tractant de mantenir l'equilibri sobre les seves cames del revés, Zak va anar trontollant pel laberint. Els miralls reflectien la seva pròpia forma horrible de tornada cap a ell.

—Zak! —va cridar Tash de nou—. Entraré a buscar-te!

No!, va pensar Zak. Si Tash entra també es transformarà. Zak va lluitar perquè la seva boca funcionés correctament.

—Nnnaaa! —va bramar—. Quedaaat fffooooora!

—Zak? —la veu de la Tash es va agreujar amb preocupació—. Ets tu? M'estàs espantant!

Zak no podia deixar d'arrossegar les paraules.

—Nnaa entrissh!

Havia de fer alguna cosa! En tornar el cap, Zak va aconseguir a veure's a si mateix (el seu veritable ser) en un dels miralls.

—Tee tennjo! —va murmurar. Va estendre la mà i va tocar el mirall. Igual que abans, el reflex va relluir. Quan es va detenir, Zak va mirar la seva pròpia mà. Semblava normal.

—Zak! —va cridar Lando.

—Ja vaig! —va respondre amb la seva pròpia veu clara—. No toqueu els miralls!

Zak acuradament va recórrer el camí de retorn a través del laberint fins que va arribar a la sortida, on els altres estaven esperant.

—Estem aquí! —va cridar Tash—. Què està passant?

—El meu... el meu reflex! —va explicar sense alè—. Els miralls me’l van robar. Em van transformar en un... un monstre.

Lando va enarcar una cella.

—Perdó?

—Zak, estàs segur? —li va preguntar la seva germana.

—Sembla poc probable —va assenyalar Devé—. L'alteració molecular és un procés extremadament complex. Faria falta una computadora de la grandària de...

—Va succeir —va replicar Zak—. Us ho estic dient, quelcom està malament aquí.

—Zak, com podrien haver-te transformat? —va dir Tash—. I com podries haver canviat de nou tan ràpidament? Tal vegada solament vas veure un d'aquests bojos reflexos —es va acostar a un dels miralls deformants més propers.

—No ho toquis! —va cridar Zak.

Lando va arrufar les celles.

—Zak, si estàs tan preocupat, tal vegada hauríem de tornar a veure a Danna Fajji. Estic segur que pot explicar tot això, tal com ens va explicar el de la Màquina de Malsons.

—Oh, això em fa sentir molt millor —va dir Zak sarcàsticament. Però no tenia cap idea millor, i els va seguir mentre Lando els portava de nou cap a l'edifici administratiu.

—Benvinguts! —va cridar Danna Fajji quan van entrar en la seva oficina. Es va aixecar de darrere d'un escriptori metàl·lic corb, on havia estat treballant en una computadora—. Confio que trobeu el Divertit Món dels Hologrames al vostre gust. Com va ser en la Màquina de Malsons?

—Va ser confús, per dir alguna cosa —va començar Lando diplomàticament—. De fet, es podria dir que...

—Què està passant? —va interrompre Zak a Lando—. En primer lloc m'espantes amb aquests holos terrorífics en la Màquina de Malsons, i després alguna cosa dolenta m'ocorre en el Saló de la Reflexió. Què passa aquí?

—El Saló de la Reflexió —va murmurar Fajji, posant les seves mans juntes i tocant amb els seus dits els seus llavis inflats—. Les meves disculpes. Els meus tècnics hologràfics han estat experimentant amb nous programes. Pot ser que hagis descobert una fallada a la sala dels miralls.

—Una fallada! —gairebé va cridar Zak.

—Aquí tens, ho veus? —va dir Devé, tractant de calmar a Zak—. L'explicació és simple.

—Realment lamento les molèsties —va insistir Fajji sincerament—. Ens prenem molt de debò totes les queixes, i vaig a fer tot el que pugui perquè la vostra estada sigui agradable.

—Queixes? —li va preguntar Lando amb cautela—. Ha rebut alguna altra queixa? Espero que no siguin del tipus que afectin a un inversor potencial com jo.

—Per descomptat que no! Per descomptat que no! —Fajji es rigué—. De fet, m'alegro que estigui aquí, senyor Calrissian. Volia mostrar-li algunes d'aquestes xifres de benefici...

Quan Lando i Fajji van derivar en una altra conversa, Zak va sacsejar el cap i es va donar la volta per admirar la vista des de la finestra. Al lluny va poder veure la llacuna on el whaladó nedava. Més a prop, Zak va veure la Càmera Estel·lar, que contenia un mapa tridimensional de la galàxia sencera. Gairebé per sota dels seus peus, en les escales de l'edifici d'administració, Zak podia veure a una multitud de turistes caminar per la plaça.

Es va preguntar si realment havia estat només la víctima d'un error informàtic. Ningú més semblava estar preocupat pel Divertit Món. Per descomptat, no la multitud allà a baix. Zak va entretancar els ulls, tractant de concentrar-se en els rostres dels éssers pul·lulant al voltant de la plaça.

Mentre ho feia, tota la multitud es va esvair.

Següent