La Ciutat dels Morts (XVIII)

CAPÍTOL 18

Els ulls d’en Pylum brillaven furiosament.

—Els morts s'estan aixecant per tota la ciutat! Cadàvers caminen pels carrers. Les persones estan fugint aterrides. I vosaltres ho heu causat! —la torba enfuriada cridava estant d’acord amb Pylum.

—Nosaltres no hem fet res! —va protestar la Tash.

El Mestre dels Sudaris va assenyalar al cementiri.

—El teu germà va ofendre als morts entrant en el cementiri, i ara vosaltres dos li heu seguit. Heu tirat la Maledicció de la Sycorax sobre els nostres caps.

Hoole va negar amb el cap.

—Ha d'haver-hi una explicació més raonable per a això que una antiga maledicció. Estic segur que podrem trobar una solució per a aquest problema si treballem junts.

—Observeu, observeu! —va cridar Pylum, dirigint-se a la multitud de necropolitans—. Ignoren les nostres lleis antigues! Calciguen la nostra terra sagrada. Us vaig advertir que això podria succeir, i ha succeït!

—Què podem fer? —va declarar un dels necropolitans—. Pylum, si us plau, ajudi'ns.

Pylum es va incorporar en tota la seva altura i va proclamar:

—Jo sóc el Mestre dels Sudaris. He llegit les lleis antigues. Els morts no s'aplacaran fins que els culpables hagin estat castigats. Han de ser portats a la Cripta dels Ancestres!

—Esperi! —va cridar Hoole amb veu de comandament—. No pot ser que cregui que som responsables d'això. Hem de treballar junts!

Però les seves paraules van ser ofegades pels crits de la multitud. Els necropolitans pul·lulaven al seu voltant, envoltant la Tash i aferrant a Hoole. Per un moment Tash va pensar que el shi’ido canviaria a la forma d'un wookiee o algun altre ser feroç i lluitaria pel seu camí a la seguretat, però no va fer res. Va afegir això a la creixent llista de misteris que envoltaven a Hoole.

Pylum va dirigir a la torba i als dos presoners de retorn al cementiri. Van trobar les tortes portes arrencades dels seus ancoratges i tirades en el terra. Els zombis no estaven a la vista, però Tash no volia córrer riscos.

—No heu d'entrar aquí —li va dir a Pylum—, confia en mi.

El Mestre dels Sudaris va arrufar les celles.

—Nècia! Els morts ja han ressuscitat. Estan aterrint a la ciutat. El cementiri està buit.

Era cert. El cementiri s'havia convertit en un ampli camp de forats buits i monticles de terra. Les llargues files de làpides havien estat enderrocades. En la majoria dels llocs la terra havia estat calcigada i el fang regirat pel pas dels morts vivents. Tot estava estranyament tranquil.

Els enutjats necropolitans es van detenir en contemplar l'estranya visió de tantes tombes bolcades. Alguns d'ells cridaven i ploraven.

—Mireu el que els forasters han causat —va xisclar el Mestre dels Sudaris—. Porteu-los a la cripta!

Impulsats per Pylum, els necropolitans van arrossegar a Hoole i a Tash a través del camp de tombes buides, cap al centre del cementiri. Allà, la massiva Cripta dels Ancestres encara estava tan solemne i ominosa com sempre.

—Obriu les portes! —va ordenar Pylum.

Alguns dels necropolitans van panteixar.

—Però mai hem obert la cripta abans!

El Mestre dels Sudaris va aixecar la mà per silenciar-los.

—Aquests són temps maleïts. Les antigues lleis exigeixen que llancem els infractors a la cripta. Obriu les portes!

Tash estava sorpresa per com la voluntat de la multitud seguia les ordres d’en Pylum. Feia només uns dies, alguns d'ells havien pensat que era un vell ximple preocupant-se per supersticions antiquades. Ara estaven prou espantats com per fer-lo el seu líder.

Es van necessitar dos o tres homes forts tirant de cada nansa, i així i tot les grans portes es van moure a contracor. Quan les portes es van obrir prou, Pylum va ordenar que es detinguessin.

—Poseu als forasters en el seu interior.

Tash i Hoole van ser empesos a través de l'obertura de tal manera que Tash hauria caigut per l'empinada escala si Hoole no l'hagués agafat del braç. Es van tornar cap a l'obertura, on van poder veure a Pylum dirigint-se a la multitud.

—Torneu a les vostres cases! Vaig a entrar en la cripta i a suplicar a Sycorax que cancel·li aquesta maligna maledicció. Quan entri, tanqueu les portes darrere meu i torneu a les vostres cases fins que tot estigui en calma de nou!

Amb això, Pylum va entrar en la cripta. Els necropolitans van tancar les portes darrere d'ell, enfonsant als tres en una foscor completa.

Un segon després es va sentir un petit clic i una barra lluminosa va il·luminar l'escala, vessant una misteriosa llum en el rostre d’en Pylum. Mirà a Tash i a Hoole, i es va fotre a riure.

—Aquests ximples supersticiosos —va dir rient.

—Què? —va respondre la Tash amb sorpresa.

Pylum rigué de nou.

—Mira que creure totes aquestes ximpleries sobre malediccions i llegendes.

—Qui... vols dir que tu no? —va quequejar.

—Per descomptat que no —Pylum va passar al costat d'ells i va començar a baixar les escales—. Seguiu-me.

Tash i Hoole no van tenir cap més remei que seguir a Pylum per l'empinada escala fins a la tomba de més enllà. En la part inferior de l'escala, Tash va poder veure dos taüts de pedra i una gran porta tancada. Pylum es va acostar als taüts.

—Sycorax —es rigué entre dents—. Quina història tan ximple! Però almenys tots els meus anys d'estudi finalment han resultat útils.

—No sé en què estàs pensant, Pylum —va dir l'oncle Hoole—, però t'adverteixo que tu sol no ets rival per a mi.

Pylum va somriure.

—Oh, ho sé tot sobre els teus poders shi’ido. Podries convertir-te en una bèstia del gel wampa i destrossar-me aquí mateix. De fet, és per això que vaig disposar que et portessin fins aquí. Els meus socis i jo considerem que el teu poder canvia-forma és una prova perfecta.

El cervell de la Tash donava voltes per la confusió.

—Prova per a què?

Pylum va somriure.

—Per provar els nostres soldats no-morts, per descomptat.

Va colpejar la porta. A poc a poc es va obrir amb un grinyol. Dins, un exèrcit de zombis estava esperant.

Següent