11 Està fosc
La
criatura està asseguda en silenci, escoltant els sons de la jungla que entren
per la finestra oberta.
—Aviat
—la jungla sembla murmurar—. Aviat arribarà, i llavors podràs descansar.
Vell,
és. Massa vell per calcular-ho. Com un poderós riu, els anys han fluït,
apartant-lo del seu planeta, la seva gent, la seva família —somriu davant un
record sobtat—, per finalment dipositar-ho com un tros de naufragi en aquest
planeta.
Grans
i terribles coses ha vist. L'ascens i la caiguda d'imperis. El naixement i la
destrucció de civilitzacions. La vida i la mort de centenars —no, de milers—
d'éssers. Ha estimat. Ha odiat (encara que això va ser fa molt temps). Ha
matat. Ha sanat. Ha rigut i ha plorat. És suficient —més que suficient— per a
una vida. La seva ment segueix sent forta, però el seu cos falla. Està cansat
més enllà de l'imaginable.
Només
queda una cosa més abans que pugui dormir. L'últim i millor dels seus fills
torna a ell. Manté la seva promesa; això és bo. Un fort Jedi ell serà. Si té el
valor.
Però
veu gran perill per al noi; fins i tot la seva força juvenil pot no ser
suficient contra el poder corrupte que s'enfrontarà a ell.
La
criatura sospira i belluga el cap. Vell i estúpid ets per preocupar-te. Ja has
acabat amb aquestes coses. Ara és la seva història.
Inclina
el cap i mira al cel. Un raig de llum centelleja en la nit.
—Ell
ve —murmura la jungla—. Aviat podràs descansar.
La
criatura somriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada