Plaga Planetària (X)

Anterior

CAPÍTOL 10

Una ombra va caure sobre la pantalla de la seva computadora i la va advertir. Es va donar la volta i es va trobar a Wedge dempeus a la seva habitació. Darrere d'ell hi havia altres dues figures: Un era un humà amb una cicatriu que corria des de la cantonada del seu ull esquerre, a través del pont del seu nas, fins al costat dret de la seva mandíbula. L'altre era un bothan, un humanoide de pelatge marró que s'agitava nerviosament.

Eren els pirates que Tash havia vist en la pantalla de dades. Va retrocedir fins a la paret de la seva habitació. Estava atrapada.

—Tash, no tinguis por —va dir Wedge amb calma—. No estem aquí per fer-te mal.

—Què vols? Allunya't de mi —va dir amb veu ronca. El seu cor va començar a bategar desbocat.

—No anem a fer-te mal —va repetir Wedge—. De fet, necessitem la teva ajuda.

—Sou pirates! —li va etzibar.

Wedge va bellugar el cap.

—No som pirates. Som rebels —Wedge va assenyalar als seus dos companys—. Estàvem espiant les activitats imperials aquí a Mah Dala quan l'Imperi va prendre mesures dràstiques i va bloquejar el sistema. Ara estem atrapats.

—Per què m'expliques això? —va preguntar ella.

—Sé que estic corrent un risc —va dir Wedge—, però ens estem quedant sense opcions. L'Imperi sap que estem aquí. Ja han capturat a un del nostre grup —Tash va recordar al rodià—. És només qüestió de temps que ens trobin, tret que sortim fora del planeta. La teva nau és l'única que ha aterrat o sortit de Gobindi en setmanes. La necessitem.

—Aneu a robar la nau! —va dir ella—. Sou pirates!

—Si haguéssim volgut robar-la, ja ho hauríem fet —va respondre Wedge—. Només necessitem un viatge fora del planeta. Estaries fent un favor a la galàxia... a menys, és clar, que estigui equivocat, i que realment siguis part de l'Imperi.

—Bé, doncs no ho sóc! —va etzibar la Tash. Ja no estava nerviosa, però encara se sentia estranyament acalorada, i respirava entretalladament—. Odio l'Imperi. Van matar als meus pares. Estaven a Alderaan quan va ser destruït per l'Estrella de la Mort.

Wedge va arrufar les celles.

—Ets d’Alderaan?

—Sí, i aposto al fet que tinc més raons que tu per odiar a l'Imperi.

Una vegada més el verí en les seves paraules la va sorprendre. Però odiava a l'Imperi. Tenia totes les raons per odiar-lo. Va sentir com llàgrimes calentes es formaven en els seus ulls. No tenia intenció de dir aquestes paraules (amb prou feines era conscient que les hagués pensat), però havien sortit fora de la seva boca.

—Vull venjar-me d'ells pel que li van fer als meus pares.

—M'alegro que estiguis del nostre costat —va bromejar l'altre humà.

Però la mirada d’en Wedge es va estovar.

—M'alegro que estiguem d'acord que l'Imperi és malvat, Tash. Però, no vas dir que admiraves als Cavallers Jedi?

Ella va assentir amb el cap.

—La meva gent, la gent amb la qual treballo, també creiem en els Jedi. He llegit molt sobre ells —va considerar Wedge.

—Jo també! —va exclamar Tash. Wedge va continuar.

—Deixa'm que t'expliqui una de les coses que vaig aprendre sobre els Jedi. Té a veure amb la paraula venjança. No usar-la. Ni tan sols pensar en ella —va mirar-la fixament —. Els Jedi van lluitar en moltes guerres, però, saps el que realment els va fer grans?

—Què? —va preguntar ella sense alè.

—Eren guerrers, però no eren violents. Mai van oblidar que els seus enemics eren éssers vius, igual que ells, amb les seves pròpies creences del correcte i l'incorrecte. No s'enfadaven. No odiaven als seus oponents. Els Jedi sempre mantenien en la seva ment el motiu pel qual lluitaven, no contra què lluitaven.

Tash va escoltar les paraules. Sonaven com un bon consell. Però no van penetrar en ella. No odiar a l'Imperi? No odiar a la gent que havia destruït a la seva família i tot el seu planeta?

—Jo... no estic segura de poder fer això —va admetre. En tot cas, es va adonar, la seva ira creixia per moments. Podia sentir el seu cor bategant en el seu pit. La sang premia en les seves venes. El seu braç esquerre ferit li feia mal.

Wedge es va encongir d'espatlles.

—Jo tampoc estic segur de poder —va somriure—. Però jo només sóc un pilot estel·lar. Sóc més feliç als comandaments d'un caça, que tractant d'usar la Força.

Wedge es va detenir de nou.

—Tash, tenim informació que necessitem treure del planeta. Totes les transmissions estan bloquejades. Cap nau pot volar. Excepte aquesta. El registre d'aquesta nau indica que té permís il·limitat per aterrar lliurement en aquest moll. Podem volar fora d'aquí i ningú ens qüestionaria.

Tash va recordar la facilitat amb la qual la Mortalla havia arribat a Gobindi, una vegada que havien activat el seu codi de transponedor. Com se les hi va arreglar Hoole per fer-ho?, es va preguntar. És un imperial després de tot?

Tash mai va tenir l'oportunitat de respondre's. Darrere d’en Wedge, l'altre humà va cridar.

Alguna cosa l’havia agafat.

Següent