8 Atac nocturn
La següent història va ser relatada a
Voren Na’al pel Comandant Derlin.
—Segueix
amb la patrulla. Quedem en el generador a les zero tres-cent.
Eren
ordres simples. Atès que van ser donades pel General Solo, tenia confiança en
què almenys ell seria capaç de dur a terme la seva part. La meva era un altre
assumpte.
Entre
la nostra posició actual i el generador d'escut probablement hi hauria una
sèrie de posts de perímetre imperials, per no parlar d'exploradors patrullant
amb motojets i qui sap què més. Però el meu treball era tractar d'arribar allà
vius. Intactes i sense alertar als imperials. No era un treball fàcil, però
sabia que els meus homes podien aconseguir-ho.
La
primera tarda va passar sense incidents. Vàrem ensopegar amb diversos
exploradors imperials, però vam ser capaços d'ocultar-nos de la seva vista
sense comprometre la nostra posició. Delevar, l'únic novençà de l'esquadró,
gairebé ho arruïna disparant des del seu amagatall a una motojet, però vaig
aconseguir detenir-li a temps. I li vaig fotre una bona brega. Hauria de fer
alguna cosa més tard per estimular la seva confiança.
Vam
acampar en un barranc poc profund, que estava ben cobert de mala herba i
dificultaria que se'ns pogués descobrir des d'una motojet. Vaig col·locar dos
sentinelles, un a cada costat del barranc, i vaig establir una xarxa
d'escombratge usant el nostre equipament d'escaneig. I encara sort que ho vaig
fer.
Amb
prou feines anàvem a començar el nostre primer torn de dormir, quan els
escàners van detectar alguna cosa. Estava a uns tres clics al sud-oest de la
nostra posició, i avançava en un angle que podria deixar-nos a l'abast dels
seus sensors, depenent de quins fossin. Pel que podíem veure en les lectures,
podria haver estat algun tipus d'animal gran, però em temia que fos una altra
cosa: alguna cosa que ja havia vist a Hoth.
Les
meves sospites eren correctes. Era un AT-ST. Tan aviat com vam veure els
reflectors de cerca en la distància, vaig estar segur d'això. Encara que no
semblava tenir molt sentit. Quina classe d'operació era aquesta? La lluna
estava protegida pel bloqueig de la flota imperial. El conjunt de totes les
criatures arbòries indígenes d'aquest món boscós no suposaria una amenaça a una
única esquadra de motoristes. Què era el que temien? Sabia que nosaltres no havíem
revelat la nostra posició, i hi havia molt poques probabilitats que el General
Solo i el personal de comandament haguessin estat capturats. Així que, què
estava fent un AT-ST patrullant de nit, tan lluny de la seva base?
Les
respostes haurien d'esperar. Hi havia un problema més apressant del que
ocupar-se, i estava avançant ràpidament en la nostra direcció. Sense trencar el
campament, vaig ordenar que l'esquadró es dispersés i busqués cobertura, amb
l'esperança que la màquina gegantina passés just al nostre costat sense
advertir res. No va haver-hi tal sort.
L’AT-ST
va avançar directament cap al barranc, entrant des de l'extrem sud. Era només
qüestió d'instants que arrasés el nostre campament, així que vaig decidir que
havia arribat el moment d'actuar. El primer que vaig fer va ser ordenar a
Beezer que interferís les seves transmissions, perquè no pogués sol·licitar
ajuda. Vaig pensar a usar una de les peces d'artilleria, però no hi havia
suficient temps per muntar-les. També tenia por que la pirotècnia resultant
tirés més imperials sobre nosaltres.
Amb
dos ràpids trets de blàster, Greeve, el franctirador de l'esquadró, va acabar
amb els reflectors de cerca del caminant. En perdre la referència visual, el
pilot del caminant va començar a girar la cabina, tractant d'usar els seus
sensors per trobar la font de l'atac. Per contrarestar això, vaig fer que
seguíssim en moviment, envoltant al caminant com si fóssim bestioles
brunzidores. El que jo temia era que decidís obrir foc tant si veia alguna cosa
com si no.
Els
meus temors es van fer realitat quan els canons blàster del caminant van
començar a disparar aleatòriament. Si no li deteníem aviat, algú escoltaria
aquest escàndol. Calia fer alguna cosa, i ràpid.
Mentre
pensava en la solució, vaig veure fugaçment una figura avançant a la trinxera,
just per davant de l’AT-ST. Era Delevar, el novençà, i estava apuntant el
llança-projectils. El cor em va donar una bolcada, i vaig cridar al noi que es
detingués, però no va semblar importar-li. És que no s'adonava de l'espectacle
de llums que anava a muntar això?
Abans
de poder detenir-li, Delevar va disparar el Caspel directament a la cara del
caminant. Va ser un tret sorprenent que va entrar directament per una de les
finestretes del caminant. Em vaig preparar per a l'explosió, però no es va
produir cap. En canvi, de les finestretes del caminant van començar a sortir
núvols de fum gris. Vaig poder escoltar el so dels dos pilots imperials tossint
i panteixant. El següent que vaig saber és que estaven sortint per l’escotilla
superior, amb les mans alçades i els ulls coberts de llàgrimes.
Havia
usat una granada de gas per fer-los sortir. Era un pla brillant, i executat
sense temor. El novençà ho havia assolit. Quan es va buidar el fum, i el pilot
del caminant va realitzar una trucada de control a punta de pistola, em vaig
acostar a Delevar. Va somriure en veure'm caminar cap a ell. Jo vaig lluir la
millor de les meves furioses expressions de sergent superior, mirant al jove
directament als ulls. El seu somriure es va esvair.
—Si
se t'ocorre tornar a fer alguna cosa així... —vaig bordar, mentre ell empassava
saliva—, assegura't de dir-m'ho abans. —Li vaig picar l’ullet i li vaig donar
un copet en l'espatlla—. Ben fet, noi.
Obligant
al pilot del caminant a realitzar algunes trucades de control més, vam poder
explicar la seva absència als imperials de la seva base. Els moviments del matí
següent van transcórrer sense incidents, i ens vam reunir amb el General Solo
en el generador de l'escut com estava planejat. La resta, com sol dir-se, és
història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada