La Màquina de Malsons (VI)

Anterior

Capítol 6

Zak va trontollar per la sala fosca, aixafant petits cossos d'insectes sota els seus peus, gratant-se i tirant de les criatures que cobrien el seu cos.

—Fora! Deixeu-me! —va cridar, escopint les criatures de la seva boca. Usant les seves mans, Zak va temptejar a cegues fins que va trobar la paret, llavors va començar a buscar la porta. Però era impossible concentrar-se... petits insectes peluts s'arrossegaven pel seu pèl i ulls.

Just quan Zak va pensar que no podia suportar-ho més, una porta es va obrir en la foscor. Un ampli feix de llum es va abocar a la sala, i per la porta va entrar Danna Fajji, Baró Administrador del Divertit Món dels Hologrames.

—Fi de simulació —va dir Fajji amb calma.

Més ràpid que la velocitat de la llum, la sensació de potes de bestiola es va esvair i es van encendre les llums. Zak va mirar al terra, esperant veure taques de sang i els cossos aixafats de les criatures que havia trepitjat, però el terra semblava com si acabés de ser polit.

—Què... què ha estat això? —va panteixar Zak.

—Això —va explicar Danna Fajji—, era un holograma d'una de les teves pors.

Zak es va estremir.

—Tash, Lando, no les vau sentir també? Petites coses corretejant. Estaven pertot arreu.

Tash va negar amb el cap. Es veia una mica pàl·lida.

—No... no coses corretejant. Altures. Jo estava en aquesta petita cornisa, penjant sobre un pou sense fons. Era a punt de caure quan es van encendre les llums!

Lando es va acariciar el bigoti pensatiu. El que ell havia vist, s’ho va guardar per a si mateix.

—Què és aquest lloc? —va preguntar Zak.

—Sortim fora i us ho diré —va respondre en Danna Fajji. Tan aviat com els cinc van estar fora de l'edifici, Fajji va anunciar amb orgull—. Això és la Màquina de Malsons. És l'última incorporació al Divertit Món dels Hologrames.

—Què fa? —va preguntar Tash—. Vull dir, a part d'espantar a la gent.

Fajji rigué.

—Res! Això és el que fa. És la Màquina de Malsons. Quan entres en aquesta sala, la Màquina de Malsons escaneja la teva ment buscant els teus majors temors. Després te'ls ensenya.

—Això no sona divertit per a mi —va dir Lando—. Qui pagarà per ser espantat?

—En realitat, amo Calrissian —va respondre Devé—, tenir por és una forma popular d'entreteniment en moltes cultures. Actualment els humans paguen per pujar a muntanyes russes d'infart, veuen holoprogrames aterridors, i fins i tot llegeixen històries de terror. És una cosa que està més enllà de la meva capacitat d'enteniment.

—Exactament —va estar d'acord Danna Fajji—. A la gent li agrada tenir por. I aquesta màquina espanta a nous nivells. Escaneja el teu cervell, treu els teus pitjors temors, i els recrea en un holograma.

—Llavors... el que vaig veure abans... el científic i la criatura de la Màquina de Malsons... —va començar Zak.

—... només va ser la Màquina de Malsons fent el seu treball —va dir Danna Fajji—. Òbviament, la imatge d'aquest científic evoca alguna cosa esgarrifosa en la teva ment, i la Màquina de Malsons ho va fer realitat.

—Té sentit —li va murmurar Tash al seu germà—. Això era el que hi havia en les nostres ments.

Zak va negar amb el cap.

—Però el que vaig veure va ser tan real... Vull dir, aquestes petites potes peludes en la foscor eren dolentes —es va estremir, recordant-ho—, però no eren tan realistes com el científic, el monstre i aquells dos nens.

El baró administrador va assentir.

—Per desgràcia tens raó. El programa no sempre és consistent. La Màquina de Malsons encara té alguns errors que esmenar. Per això encara no està oberta al públic.

—Disculpi'm, senyor —va dir Devé—. Però, ha dit que el programa escaneja el cervell dels éssers i registra els seus pitjors temors? Pel que jo sé, ningú té la tecnologia per llegir ments. Només certs éssers telepàtics poden fer això.

Fajji es va inflar amb orgull.

—Hem trencat aquesta barrera tecnològica.

—De debò? —va dir Lando, intrigat.

—Com funciona? —va preguntar Zak—. Podem veure la maquinària?

—No —va respondre Fajji ràpidament—. Això és informació classificada. No volem que ningú copiï els nostres invents, ja saps.

—Així que una vegada que estàs dins, com acaba l'atracció? —va preguntar Lando.

—Només hi ha dues maneres —va dir el baró administrador—. La primera és, et quedes fins al final dels hologrames. La Màquina de Malsons escanejarà el teu cervell i et farà passar per una sèrie d'escenes cada vegada més aterridores. Si pots arribar a l'última, la teva por suprema, llavors guanyes el joc i acaba. Si no pots fer-ho, llavors tot el que has de fer és a dir «fi de simulació», i el programa acaba —va fer una pausa—. Així que, ara que sabeu en el que us esteu ficant, voleu provar de nou?

Zak i Tash es van mirar entre si.

—Fem-ho —va dir Tash.

—Naturalment —va respondre Zak de mala gana.

Danna Fajji va escortar a Zak i Tash a l'edifici, amb Lando i Devé seguint-los.

—Gaudiu —va dir Fajji amb un somriure, i guià als dos Arranda a la sala de l'horror.

Zak amb prou feines havia donat el primer pas abans que l'escena al voltant seu canviés. La sala es va esvair, i Zak es va trobar enmig d'un camp molt ampli, dempeus en la seva taula d’skimboard flotant. Tash estava darrere d'ell, aferrant-s’hi per mantenir l'equilibri en l'estreta taula antigravetat. Abans que Zak pogués parlar, Lando i Devé van saltar sobre la taula també.

—Massa pes! —va dir Zak mentre la taula d’skimboard trontollava—. S’enfonsarà.

—Millor que no! —va cridar Lando—. Ja que estem sent perseguits per gossos de batalla cyborreans!

Zak es va girar i va veure un grup de grans gossos amb mandíbules amples i pèl curt de color vermell sang carregant cap a ells. Udolaren amb crueltat.

Instintivament Zak va pressionar l'accelerador de l’skimboard. Però la taula lliscadora estava frenada per l'excés de pes, i es va trontollar cap endavant lentament.

—Vinga, Zak! —va cridar Tash—, fes que aquesta cosa es mogui abans que... agh!

Abans que Tash pogués acabar la frase, el primer gos va arribar a l’skimboard. Les seves poderoses mandíbules es van tancar al voltant de la part posterior de la túnica de la Tash, i amb un gir del seu gruixut coll la va treure de la seguretat de la taula.

—Tash! —va cridar Zak.

La seva germana va copejar el terra amb força. Va rodar cap a un costat i va tractar de posar-se dempeus. Però ja era massa tard. Els gossos de batalla van atacar-la, i Tash va desaparèixer sota un munt de pell estarrufada i ullals esmolats.

—Estan matant-la! —va gemegar Devé.

—Tash! —va cridar Lando.

Zak sabia que havia de parar als gossos de batalla abans que estripessin la Tash.

—Fi de simulació! —va ordenar. Però la simulació no va acabar.

 Següent