Plaga Planetària (I)

Anterior

CAPÍTOL 1

Algú estava copejant la porta.

—Tash, obre! —era la veu del seu germà Zak.

—Vés-te’n —va advertir ella.

—Au vinga, no pot ser tan dolent —va argumentar.

—Això creus? —va cridar Tash a través de la paret de l'habitació—. Espera fins que comencis a tenir-los —va sentir a Zak sospirar i allunyar-se.

Tash es va quedar mirant el seu reflex en el mirall petit i va gemegar.

Tash tenia tretze anys. Sempre va pensar que això no succeiria fins que complís els quinze o els setze.

—Aquí estan —va murmurar—, abans d'hora, com de costum.

Es va quedar mirant les quatre taques vermelles en la seva cara, com si mirant-les pogués espantar-les perquè se n'anessin. Però no s'anaven enlloc. S'havien assentat a la meitat de la seva cara, emmarcades pel seu pèl ros. Eren tan notables com uns fars orbitals.

Per la Tash, resultava increïble que les espècies intel·ligents de la galàxia haguessin après a viatjar d'un extrem dels estels a l'altre, haguessin creat androides tan intel·ligents com els humans o qualsevol altra criatura orgànica, però encara no haguessin ideat una cura per al malson de tot adolescent.

Grans.

Tash estava en el principal lavabo a bord de la nau Mortalla, en la qual viatjava amb el seu germà Zak, el seu oncle Hoole, i el seu ajudant droide DV-9, o Devé per abreujar. El principal lavabo tenia la millor il·luminació, i Tash volia veure com de grans que s'havien fet els seus grans.

Algú va colpejar a la porta de nou.

—Tash —Zak estava de tornada—. Au vinga, no em sento bé. Necessito la farmaciola.

—Està bé! —va dir ella. Va obrir la porta i es va quedar parada, desafiant a Zak al fet que digués alguna cosa sobre la seva cara.

Però Zak amb prou feines es va adonar. Va anar directe a la farmaciola, la va obrir i va treure dos calmants per al dolor, que ràpidament es va empassar.

—Per ventura oncle Hoole no et va dir que podria passar això? —va preguntar ella.

—Sí —va assentir Zak—. Ja ho sap.

Es va adonar que el rostre del seu germà es veia enrogit, i semblava una mica lent. Zak era un any més jove que ella. Normalment era caòtic, impredictible i amant de la diversió. No lent.

—Estàs posant-te malalt?

—De cap manera —va respondre—. Només mal de cap d'escoltar les lliçons de Devé. Vaig a tornar a la cabina. Per cert —va agregar mentre es dirigia al passadís—, aquest gra de la teva barbeta és a punt de convertir-se en nova!

Tash va fer una ganyota. Això per compadir-se d'ell. Si se sentia prou bé com per insultar-la, se sentia prou bé, i punt.

Tash se’n va anar a la seva cabina i va tancar la porta. El millor que podies fer amb els grans era esperar al fet que desapareguessin. De totes maneres tenia un treball important a fer en la seva cabina.

Es va asseure en el seu petit escriptori, examinant la xarxa de comunicacions galàctica anomenada HoloNet en el terminal de la seva computadora. De vegades era difícil aconseguir una connexió a l'espai profund, però Tash s'havia passat hores navegant per la xarxa, i havia trobat una forma de fer rebotar una connexió informàtica fallida a través d'una estació de l'espai profund a trenta anys llum de distància, després a les antenes planetàries del Sistema Corellià, i finalment fins als mons del Nucli Profund, on estava establerta la central de l’HoloNet.

Tash va escriure el seu nom en clau en un missatge: «BUSCADORA CRIDANT A FLUXDEFORÇA».

FluxDeForça era un altre explorador de l’HoloNet a qui Tash hi havia conegut feia més d'un any. FluxDeForça havia introduït a la Tash en les llegendes dels Cavallers Jedi, que havien estat els protectors de la galàxia abans de l'alçament de l'Imperi. No sabia el veritable nom de FluxDeForça, però sabia que ell o ella tenia accés a molta informació.

Tash no buscava informació sobre els Jedi avui. Havia decidit parlar sobre una cosa més personal.

Anava a preguntar-li a FluxDeForça pel seu oncle.

En els sis mesos que ella i Zak havien viscut amb ell, Hoole s'havia negat a explicar-los res sobre si mateix o el seu treball. Però en les últimes setmanes, diverses persones li havien donat a entendre que Hoole estava involucrat amb el món de les ombres de criminals i assassins de l'Imperi. Contactar amb FluxDeForça era una aposta arriscada, però gent d'estranys llocs semblava conèixer al seu oncle, i la curiositat de la Tash havia tret el millor d'ella.

Després d'un moment, una línia de text va aparèixer en la pantalla de l'ordinador.

«AQUÍ FLUXDEFORÇA».

«HOLA», va escriure ella. «TINC UNA PREGUNTA PER A TU. ÉS PRIVADA».

Una línia va aparèixer en resposta.

«ESPERA. ESTIC CODIFICANT LA NOSTRA TRANSMISSIÓ». Es va produir una pausa. Quan el text va continuar, estava ressaltat en color blau, la qual cosa indicava que l'enllaç d’HoloNet havia canviat. «DINKOS IMPERIALS A LA MEVA CUA. NO CAL CÓRRER CAP RISC».

Tash sabia que FluxDeForça sovint havia publicat informació en l’HoloNet que l'Imperi considerava il·legal. Fins i tot la tradició Jedi que ella havia descobert primer estava fora de la llei, però FluxDeForça l'havia pujat de totes maneres. Per aquesta raó FluxDeForça era sovint de difícil accés, i sempre molt reservat. Tash va teclejar de nou: «ÉS SEGUR PER A NOSALTRES PARLAR?».

«ARA COM ARA. NINGÚ POT TRENCAR ELS MEUS CODIS».

«GENIAL. VULL PREGUNTAR-TE SOBRE...».

Però Tash no va poder continuar. Gairebé va caure de la cadira quan la Mortalla es va trontollar bojament a l'espai.

 Següent