10
Desenfundant
Al meu
entendre, desenfundar ràpid en els duels és una cosa que està sobrevalorada.
Per descomptat, és una cosa que queda bé en les holopel·lis, però en la vida
real? He vist a més gent caure d'aquesta forma que de qualsevol altra. És cert,
la velocitat compte, però també la precisió. No et serveix de res si dispares
cinc vegades al terra mentre el teu oponent posa el seu punt de mira
perfectament centrat en tu.
Això ho he
après per les dolentes. Oh, en els meus dies de joventut era fanfarró. Estava
realment ficat en aquesta actitud. Llavors era una criatura. Quan vaig començar
a jugar en lligues majors, vaig obtenir més experiència i vaig treballar per
mantenir-me en forma.
Jo mateix
desenfundava bastant ràpid, però havia practicat. Molt. Amb remots,
holo-dianes, en camps de tir, i amb tipus sense sentit de l'humor. Sé com de
perillós que pot ser un duel. He alliberat a molts de les seves misèries i sé
com d'estúpid que resulta. Deixa que et digui una cosa: no tinc mira òptica en
la meva pistola només perquè estigui equilibrada...
La majoria
de les vegades que et veus ficat en una lluita, hauries de ser capaç de
veure-ho venir i treure l'arma, per començar. O bé, algú et dispara des de la
distància i, si no et fereixen immediatament, corres a la recerca de refugi i
llavors et prens el temps que necessitis per reaccionar. Si en canvi t'imagines
que algun pallasso sortirà al centre d'un carrer i cridar-te, llavors no
duraràs molt en aquesta galàxia.
He estat en
molts tirotejos i baralles, i el que sempre he trobat molt més útil és mantenir
la ment clara. Quan haig de disparar, haig de concentrar-me a disparar. He
escoltat que tothom està capacitat per desenfundar ràpid un grapat de vegades;
simplement no veig la raó per malgastar-les quan no és necessari.
Per
descomptat, amb això no vull dir que em limiti simplement a això. Treure l'arma
netament i equilibrada és només part del treball.
Això és el
que marca la diferència: treure el blàster de la funda i apuntar-lo. La majoria
de la gent no arriba més enllà de donar una bona estirada a la funda.
Disparar
realment i sentir si encara segueixo bastant fora de perill per disparar de nou
és el següent pas, més complicat.
No vull
menysprear la velocitat en desenfundar. És només que de totes les vegades que
he desenfundat, apuntat i disparat en menys d'un segon, la majoria d'elles van
ser contra un objectiu equivocat o inútil. Per a mi, la veritable prova és la
mirada abans que surtin les armes. Quan mires a algú directament als ulls, això
és el que realment separa als professionals dels aficionats.
Hi ha hagut
dues vegades en les quals he sentit que tot treballava a l’uníson: el meu braç,
la meva espatlla, els meus dits, tot. És tota una sensació. Tal vegada els
professionals de bolaxoc sentin alguna cosa semblat.
La primera
vegada, va ser contra... si, segurament seria el pistoler més ràpid de l'època.
Gallandro em tenia sense escapatòria. Jo estava pensant en com d'impressionat
que quedaria quan el meu blàster li apuntés... quan vaig olorar que alguna cosa
es cremava. Era jo. Per desgràcia per a ell, no va mantenir la ment clara. Em
va disparar i va començar a presumir, confiat, quan la dinyà.
Em va fer
pensar. Abans que morís, va dir com li hauria agradat tenir de segon a algú com
jo. Em va donar esgarrifances.
Què?
L'altra vegada? Oh, per descomptat la segona vegada tampoc va servir de molt.
Va ser molts anys després, llavors era més gran, però això no va suposar una
gran diferència. Pot ser que els reflexos es tornin lleugeríssimament més
lents, però el cervell que és qui mana s'aguditza amb el temps.
Mai
oblidaré com tot semblava en perfecta sincronia. Vull dir, em sentia
perfectament afinat, com un hipermotor microprecís. Sens dubte, sense el més
remot dubte, aquella va ser la vegada que més ràpid hagi desenfundat mai. Però
a Leia, a Chewie i a mi no ens va servir de gran cosa.
El gegantàs
es va limitar a detenir el tret amb un gest de la seva mà, i després em va
arrabassar l'arma de la mà com si fos un nen. Per descomptat, si pots
presentar-me a algun altre que hagi desenfundat així davant un Senyor del Sith,
m'agradaria veure com li va anar a ell.
—Han
Solo
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada