La Ciutat dels Morts (XIX)

Anterior

CAPÍTOL 19

La Tash va cridar.

Hoole no ho va dubtar. En un obrir i tancar d'ulls, va fer exactament el que va predir Pylum. Ràpidament va canviar de forma i es va convertir en una enorme bèstia del gel wampa, usant les grans urpes de la criatura per copejar als zombis. Els seus cops els llançaven a un costat com plomes. Però després de cada cop, els zombis simplement es posaven dempeus i començaven de nou a moure's cap a ell, agafant-se als seus braços i cames.

Tash sabia que no podia fer res per detenir als zombis. Però pensava que podia frenar-los. Va trobar un tros d'una vella cadena tirat en el terra de la tomba i el va utilitzar per fer la traveta als maldestres zombis. No els retardava per molt temps, però almenys mantenia a algun d'ells allunyat de l'eixam que l’assetjava.

El shi’ido va passar d'un wampa a un gundark, i des d'un gundark fins a una criatura reptiliana que Tash mai havia vist abans, però res detenia als morts vivents. No sentien dolor ni por, i estaven decidits a tombar-lo.

Hoole i Tash aviat es van veure acorralats contra la paret. Els zombis s'apinyaven al petit espai que els envoltava, pressionant cap endavant. Hoole s'havia transformat en un wookiee, i empenyia als zombis de nou cap enrere amb un rugit, però era com empènyer contra una paret de maó. Mans poderoses s'aferraven al seu pèl wookiee, arrossegant-lo cap avall i contenint-lo.

En un esborrall, Hoole es va transformar en una dotzena d'espècies de tota la galàxia. Però cap d'elles era prou forta, prou ràpida o prou esmunyedissa per escapar de la multitud de no-morts. Hoole va tornar a la seva forma wookiee per a una última onada de força, i va caure de genolls amb un rugit desafiador. Una dotzena de zombis es van tirar sobre ell, assegurant-se que no podria aixecar-se de nou. Hoole havia perdut la batalla.

Pylum va treure un petit blàster de la seva borsa i el va acostar al cap de la Tash.

—Ara, Doctor Hoole, li suggereixo que torni a la seva forma normal i romangui d'aquesta forma abans que faci seriosos danys a la nena.

El wookiee grunyí, però va obeir. Hoole va reaparèixer sota el munt de cadàvers errants. Semblava cansat, però il·lès.

Més enllà de la porta, Tash va escoltar el so d'algú aplaudint.

—Excel·lent, excel·lent —va dir una veu maliciosa—. Ja ho veus, Pylum, et vaig dir que els zombis eren invencibles. No temen a res i no senten res. Són els soldats perfectes, i aquesta prova ho demostra.

L'orador va fer un pas cap a la porta. Tash es va quedar sense alè, i fins i tot Hoole grunyí de sorpresa. Era el Doctor Evazan.

—Esteu treballant junts! —va exclamar Tash.

—Per descomptat —va dir Evazan—. Jo uso el meu gran geni científic per reanimar els cadàvers mentre Pylum utilitza les supersticions d'aquest planeta endarrerit per mantenir a la gent lluny del cementiri.

—La tapadora perfecta —va dir Hoole—. Has utilitzat el gran subministrament de cossos per als teus experiments. I si algú veia alguna cosa inusual, Pylum simplement donava la culpa a la maledicció de Necròpoli.

—Però per què? —va preguntar Tash a Pylum—. Has traït totes les teves creences.

Pylum va fer rodar els ulls.

—Ets molt ingènua, veritat? Saps el que se sent en ser blanc de burles i escarns d'adolescents com Kairn? Per ser titllat de boig per defensar els camins antics? Jo creia en aquestes llegendes! —els ulls d’en Pylum cremaven—. Quan les burles es van fer massa difícils de suportar, vaig fer allò impensable. Vaig irrompre en la Cripta dels Ancestres per veure la tomba de la pròpia Sycorax, per demostrar que les llegendes eren certes! Però, saps el que vaig trobar? —Pylum treia foc pels queixals. Es va acostar als taüts de pedra i va obrir un d'ells—. Això!

Dins de la caixa de pedra jeia un fràgil esquelet, embolicat en un sudari gris espellifat. L'esquelet era tan fi, tan delicat, que semblava que un buf podria trencar els seus ossos. Pylum pràcticament va rugir.

—Aquest munt d'ossos és la poderosa Sycorax, la portadora de la maledicció que ha llançat una ombra sobre Necròpoli durant mil anys! Txuf! —Pylum va escopir i va deixar caure la tapa de pedra, que es va estavellar de nou en el seu lloc amb un tronador soroll, aixecant un núvol de pols. Quan la pols es va dissipar, Tash va veure que la tapa de pedra s'havia esquerdat.

Pylum es mofà.

—Tot en el que creia era una mentida. No hi havia cap maledicció. M'havia convertit en el servent d'una superstició. Quan Evazan em va oferir l'oportunitat de fer una fortuna per ajudar-ho, la vaig aprofitar.

—Exactament —va dir el Doctor Evazan—. Tot anava segons els plans fins que el caça-recompenses es va presentar, seguit per aquest molest mocós.

—Zak —va murmurar Tash—. Tu el vas matar.

Evazan es petà de riure amb la riallada més malvada que mai hagués escoltat.

—Jo no, estimada. Vosaltres el vau matar. Jo simplement el vaig posar en un breu coma semblant a la mort. Vosaltres el vau enterrar —Evazan va mirar el seu cronòmetre de polsera—. De fet, si la meva suposició és correcta, just ara el teu germà està o bé quedant-se sense aire o bé quedant-se sense espai per amagar-se dels cucs dels ossos.

Ambdues coses eren certes. En el seu taüt Zak sentia que l'aire es tornava pesat i sufocant. Però aquesta era la menor de les seves preocupacions.

Sobre el seu cap, veia la fusta del taüt engruixar-se cap a dins i esquerdar-se. Una cosa blanca i grassa va aparèixer, retorçant-se en el seu intent d'engrandir el forat que havia fet. Usant la seva barra lluminosa Zak va empènyer al cuc, que va retrocedir.

Va ser un gest fútil. Els cucs dels ossos estaven excavant una dotzena de forats en el seu taüt. Confinat com estava, Zak no podia arribar a tots ells.

Va veure a un dels pàl·lids cucs blancs caient dins del taüt amb ell.

I un altre, després un altre, i seguien. Zak va sentir un cop humit i embafador en la galta, i va sentir alguna cosa arrossegant-se per la seva boca. Una altra cosa li feia pessigolles en l'orella.

—Arghhh! —Zak va pensar que anava a vomitar. Es va sacsejar els cucs dels ossos lluny del cap i els va tirar cap avall, cap als seus peus, on els cucs es van estavellar contra la paret del taüt. Els cucs dels ossos havien deixat un rastre de bava on s'havien arrossegat per la seva pell. Zak la hi va netejar ràpidament, recordant el que havia dit Evazan de l'ingredient final del seu sèrum de reanimació.

Més i més cucs dels ossos es deixaven caure a través de les obertures del taüt. No podia parar-los a tots. Fins i tot si pogués, els seus pulmons estaven cremant. Estava gairebé sense oxigen. Va tractar d'aconseguir una glopada més d'aire mentre més cucs dels ossos es retorçaven humidament a través de la seva pell.

Boom!

Alguna cosa pesada s'havia estavellat contra la part superior del seu taüt.

Boom!

Una vegada més el taüt es va estremir com si fos copejat amb un ariet.

Boom!

Amb el tercer cop, la tapa del taüt es va destrossar. Algú va apartar les estelles de fusta. Després una mà enguantada es va ficar en el taüt, va aferrar a Zak per la camisa i el va arrossegar fora.

Era Boba Fett.

El cap d’en Zak donava voltes per la falta d'oxigen. Va veure a Boba Fett dempeus davant seu, i Devé dempeus al costat del caça-recompenses. Es va preguntar si estava imaginant coses.

Boba Fett el va sacsejar fins que el seu cap va començar a aclarir-se. Llavors el caçador de recompenses va parlar amb veu ronca.

—On està Evazan?

Zak va intentar parlar.

—Gra... gràcies. Pensava que estava perdut per sempre.

—Ho hauries estat, però tens una informació que necessito —va dir el caçador de recompenses—. On està Evazan?

—Ho saps, Zak? —va instar Devé—. No tenim temps.

Zak va respirar profund i va sentir que els seus pulmons s'omplien per fi. Això li va ajudar a aclarir-se el cap.

—Sí, és clar. La cripta. Evazan s'amaga en la Cripta dels Ancestres. I ara què...?

Boba Fett el va deixar anar, i les afeblides cames d’en Zak no van aconseguir subjectar-li per complet. Devé li va ajudar a romandre alçat.

—Devé, com ho sabies?

—Vaig trobar els arxius d’Evazan —va explicar l’androide—. I vaig convèncer a Boba Fett que tenies informació que necessitava. Pots caminar?

—Crec que sí.

—Bé. Hem de donar-nos pressa.

Per a sorpresa d’en Zak l’androide es va ajupir en el taüt. Zak va mirar cap avall en el forat on havia estat enterrat. El taüt estava ara ple de cucs dels ossos remenant-se i retorçant-se uns sobre els altres, buscant el cos que havia estat allà, el seu cos. Es va estremir.

Devé va treure un grapat de cucs dels ossos retorçant-se.

—És possible que els necessitem. Anem.

Tash estava massa commocionada com per resistir-se quan els serfs zombis d’Evazan els van arrossegar a ella i a l'oncle Hoole a la càmera oculta, tancant les portes darrere d'ells. Els van ficar en una de les cel·les de detenció, ara buides de zombis. La porta la va tancar de cop un dels servents no-morts. Tash el va reconèixer com a Kairn. Però a ella no li importava. No podia deixar de pensar en Zak.

Havien enterrat a Zak viu.

No podia imaginar res més horrible.

Des de darrere dels barrots de la cel·la, Hoole va estudiar als morts vivents. El científic en ell no va poder evitar sentir-se impressionat.

—Sorprenent. Reanimació completa —va mirar a Evazan—. I també et vas portar a tu mateix de tornada, sens dubte.

Incapaç de resistir la temptació de vanar-se, Evazan li va explicar a Hoole les mateixes coses que li havia explicat a Zak.

—La nova versió del meu sèrum sembla funcionar bastant bé —va agregar, tenint només un petit espasme—. Les meves funcions cerebrals i la memòria estan totalment intactes, igual que les del meu altre subjecte de prova —va assenyalar a Kairn, que custodiava la porta de la cel·la—. El sèrum està ara llest per al lliurament.

—Lliurament? —va preguntar Hoole—. A qui?

Evazan rigué.

—No insulti la meva intel·ligència, Doctor Hoole! Pot ser que m'agradi fer el fatxenda amb les meves víctimes, però, creus que revelaria un secret tan important, fins i tot als condemnats? —Es va gratar les cicatrius ennegrides en el costat dret de la seva cara—. El meu cap no ho veuria amb bons ulls. I no tinc intenció de morir per segona vegada.

Mentre Evazan parlava, les portes del seu laboratori secret van explotar cap a dins. Tots, excepte els zombis, es van ajupir per cobrir-se mentre els enderrocs volaven per l'habitació. Evazan es capbussà darrere de la taula d'examen. Pylum es va encongir en el terra amb les mans sobre les orelles.

Quan el fum es va dissipar, Boba Fett estava emmarcat en la porta.

—Evazan. No m'agrada repetir-me.

Evazan va etzibar:

—No vas a tenir l'oportunitat. Zombis, acabeu amb ell!

A l'ordre de Evazan els morts vivents es van tornar i es van moure pesadament cap a Boba Fett. Fett es movia amb l'eficiència de la tranquil·litat d'un professional capacitat, apuntant la seva arma i disparant amb una precisió perfecta. Cada tret trobava blanc, enviant als zombis cap enrere uns metres i derrocant-los al terra.

Però els zombis lentament s'aixecaven i començaven de nou a moure's cap endavant. Fett disparava de nou, traient a més dels zombis del seu abast. Una vegada més els zombis ignoraven les enormes ferides en els seus cossos no-morts i carregaven de nou.

En la confusió de fum i soroll, Zak i Devé es van esmunyir de darrere d’en Boba Fett dins de la càmera. Des que Evazan els havia ordenat atacar al caçador de recompenses, els zombis ignoraven a Zak i a Devé.

—Què anem a fer? —va cridar Zak per sobre del soroll del desintegrador de Boba Fett—. Ni tan sols Boba Fett pot detenir-los.

Devé va aixecar el seu volum de veu a un nivell superior, i va dir:

—Haig d'arribar a l'equipament d’Evazan. Crec que puc revertir el procés! —va subjectar el grapat de cucs dels ossos contra la seva placa del pit.

La taula d'equip només estava a set metres de distància, però el foc blàster d’en Boba Fett s'havia tornat una tempesta làser frenètica mentre lluitava per mantenir als zombis a ratlla. Trets perduts refulgien a través de la sala fins a esclatar contra les llunyanes parets, trencant molts dels flascons de mostres d’Evazan i vessant el seu viscós contingut en el terra. Zak i Devé van haver d'arrossegar-se sobre les seves mans i genolls per evitar els trets làser.

Van arribar a la taula, i immediatament Devé va deixar caure els retorçats cucs dels ossos en un recipient poc profund. A mesura que serpentejaven, els cucs deixaven petites senderes de bava al llarg del vidre. Devé va recollir les gotes del repugnant líquid del recipient i les va ficar en un altre, explicant-se:

—Els arxius d’Evazan explicaven el procés de reanimació. Crec que puc revertir-ho mitjançant la cancel·lació de la substància química en els cucs dels ossos.

Des del seu amagatall darrere de la taula d'examen, Evazan va cridar a Pylum, que estava ajupit a prop.

—Pylum, atura’ls!

—Atura’ls tu mateix! —va xisclar el Mestre dels Sudaris. Va córrer cap a la porta i va passar fora de la mateixa manera que Zak i Devé s'havien ficat dins.

—Maleït covard —va maleir Evazan. Mirà al seu voltant buscant al zombi més proper—. Kairn! Atura’ls! —va ordenar.

El necropolità no-mort va sofrir un lleuger espasme i es va encaminar cap allà.

Devé havia reunit diversos productes químics en la taula d’Evazan i ja havia començat a barrejar-los. Zak es va interposar entre Kairn i el treball de l’androide.

—Kairn, para! Encara conserves la teva memòria! No ets un esclau zombi!

Kairn va tremolar. Zak va creure veure un centelleig de vida en els ulls foscos del seu amic.

—Zak...

—Gairebé ho tinc! —va exclamar Devé.

Kairn grunyí i va donar un altre pas cap endavant.

—Kairn! —va suplicar Zak—. Si encara posseeixes els teus records llavors encara pots pensar per tu mateix. No has de seguir les seves ordres!

Kairn va parpellejar. Semblava estar lluitant amb si mateix. Va donar un altre pas cap endavant i després es va balancejar sobre els seus talons. Semblava estar lluitant contra l'ordre d’Evazan.

—Ho tinc! —va cridar Devé. Va aixecar un gran flascó de líquid porpra—. Unes quantes gotes d'això en la pell i la reacció química es trencarà.

—Però, com la hi donem als zombis? —va preguntar Zak.

Evazan va veure com el seu domini sobre Kairn es diluïa.

—Kairn, agafa aquest flascó! Porta-m'ho!

Kairn es va llançar cap endavant. Va empènyer a Zak fora del seu camí, i després va arrencar el flascó de les mans de Devé.

—Kairn! No! —va pregar Zak.

El zombi Kairn no li va fer cas. Es va trontollar cap a Evazan, que va rugir en senyal de triomf i va estendre la mà cap al flascó.

Però Kairn també va empènyer fora del seu camí a Evazan.

Zak va veure a Boba Fett disparant bojament. El caçador de recompenses semblava haver perdut una mica de la seva freda calma. Estava d'esquena a la paret. Cada zombi al que disparava tornava de nou. Probablement no podria contenir-los molt més temps.

Boba Fett va disparar al zombi més proper, però el seu tret només el va enfuriar i el zombi es va abalançar sobre ell. Les seves poderoses mans el van agafar per l'armadura i el van aixecar del terra. Fett va tractar de disparar el seu blàster, però abans de poder fer-ho, un altre zombi es va acostar per darrere del primer i va ruixar unes quantes gotes de líquid sobre la cara de la primera criatura. A l'instant, el zombi va cridar, i la seva presa es va afeblir. Boba Fett va recuperar l'equilibri mentre el zombi queia inert al terra.

Kairn ja havia fet el mateix amb molts dels zombis del grup. Els últims es van tornar cap a ell, tractant d'atrapar el flascó de les seves mans. Kairn es va defensar, ruixant-los amb la resta del líquid. Els zombis es van esfondrar. Però quan l'últim va caure, es va ensopegar amb Kairn, i algunes gotes del sèrum porpra li van esquitxar a ell també. Ell va cridar i va caure cap endavant, col·lapsant en la part superior de la pila de cossos.

—Maledicció! —va cridar Evazan.

Boba Fett va baixar el seu blàster i va recollir el flascó de la mà d’en Kairn. Una petita quantitat de líquid porpra encara romania en el fons del got de vidre. Fett el va llançar directament cap a Evazan. El flascó es va trencar en xocar contra el malvat doctor, esquitxant líquid porpra per tot el seu rostre ple de cicatrius.

Evazan va cridar, caient de genolls. Va sofrir un violent espasme, després va caure de cara al terra.

Zak i Devé es van apressar a arribar a la cel·la i van alliberar a Hoole i a Tash. Tash va passar els braços al voltant del seu germà, i Zak li va retornar l'abraçada. Sense que cap dels dos s'adonés, Hoole va somriure.

Devé va ser el primer a parlar.

—Crec que podem fer grans quantitats d'aquest antídot i repartir-ho per tot Necròpoli. Hem d'encarregar-nos dels zombis que aterren la ciutat.

Hoole va assentir.

—Excel·lent treball, Devé. Sembla que has estat capaç d'utilitzar el teu vast poder mental, després de tot.

L’androide va simular un encongiment d'espatlles.

—Una distracció momentània.

Només Pylum havia escapat de la violenta batalla. Però no havia arribat molt lluny. Van trobar el seu cos sense vida en la part inferior de les escales. S'havia trencat el coll i el seu rostre estava congelat en una expressió de por.

—Què creeu que li ha passat? —va preguntar Zak.

Hoole va assenyalar les escales fins a les grans portes de ferro per sobre d'ells.

—Les portes eren massa pesades perquè les obrís —va endevinar Hoole—. Probablement es va relliscar en tractar d'empènyer-les i va caure per les escales.

—Estic d'acord amb la seva teoria, amo Hoole —va assenyalar Devé—, excepte que Zak i jo vam tenir la precaució de deixar les portes obertes.

—Bé, ara estan tancades —va dir Tash.

—Llavors tal vegada la Maledicció de la Sycorax va trobar a la seva víctima després de tot —va dir obscurament Hoole.

Amb l'ajuda de Boba Fett, van ser capaços d'empènyer una de les portes fins a obrir-la. Tan aviat com van estar fora de la cripta, Hoole es va dirigir a Boba Fett.

—Li devem el nostre agraïment.

—No em deveu res —va dir el caçador de recompenses—. M'agrada acabar el que començo. Volia a Evazan. Necessitava que el noi em portés fins a ell.

La següent pregunta de Hoole va cridar l'atenció de la Tash.

—I l'altre assumpte que vam discutir anteriorment? —va preguntar el shi’ido a Boba Fett—. Pensa acceptar aquest treball?

El caçador de recompenses va oferir un mínim moviment de cap.

—Només un ximple acceptaria aquest treball.

Dit això, Boba Fett va encendre el seu jetpack i es va anar immediatament.

Següent