Plaga Planetària (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

—On està el meu germà? —va demandar la Tash.

Kavafi va estendre les mans per tractar de calmar-la.

—Tranquil·la, joveneta, he intentat dir-te que...

—Què ha fet amb ell?

—Què està passant aquí? —L’oncle Hoole va aparèixer en la porta.

—Li han fet alguna cosa a Zak —va dir Tash—. Se l’han emportat a alguna part.

—Per descomptat que ho han fet —va respondre l'oncle Hoole—. Jo sóc el que ho ha autoritzat.

—Saps on està? —va dir la Tash.

—Per descomptat que sí.

—Puc veure’l? —va preguntar amb suspicàcia.

El Doctor Kavafi la va mirar desconcertat.

—Per descomptat que pots veure’l. Però està a l'altre extrem del passadís. Per aquí.

Tash va enrogir de vergonya. Va imaginar que Zak havia estat portat a alguna classe de càmera dels horrors i havia estat sotmès a experiments estranys.

En canvi, Kavafi la va conduir a una estèril habitació blanca brillantment il·luminada amb panells lluminosos. Al centre de l'habitació hi havia un gran tanc ple d'un líquid verdós. Un tècnic mèdic amb un impecable uniforme blanc controlava el tanc, fent petits ajustos. A l'interior del tanc, Zak surava pacíficament. Estava connectat a una màscara de respiració que li permetia respirar mentre surava en el líquid, però d'altra banda, es veia molt relaxat i alerta. Fins i tot va saludar-la.

—Un tanc de bacta —va dir Devé—. Hauria de sanar ràpidament aquí.

Tash estava sorpresa. El bacta era el cura-ho-tot galàctic. Ajudava a guarir ferides, detenir infeccions i regenerar teixits danyats. Si Kavafi estava tractant a Zak amb bacta, realment estava tractant de guarir-lo.

El tècnic mèdic va acabar d'ajustar el flux de bacta en el tanc i després va sortir de l'habitació amb un gest amable.

—Em va semblar la forma més ràpida de tractar la seva infecció. Crec que això hauria de matar al virus. Espero que es recuperi completament de la grip necrosi —va dir Kavafi.

L'alleujament va inunda-la. L'única cosa que va poder fer va ser repetir el que havia escoltat.

—Recuperació completa? Grip necrosi?

Kavafi va mirar el seu quadern de dades.

—Així és. La vam diagnosticar gairebé immediatament i li vam donar el medicament apropiat. És una malaltia bastant comuna i no hi ha perill, sempre que sigui tractada —va concloure—. Una vegada estigui fora del tanc, l'únic efecte secundari pot ser una lleugera granellada a causa del virus que hauria de desaparèixer en uns pocs dies.

—Ara, Tash, crec que li deus del Doctor Kavafi una explicació i una disculpa pel teu comportament —va dir Hoole amb fermesa.

Tash va sentir les seves galtes envermellir de nou. Kavafi va somriure, però ella no podia mirar-lo als ulls.

—Ho sento, doctor. És tan sols que vaig sentir a algú... —sense saber per què, no va voler esmentar a Wedge pel seu nom—. He sentit a algunes persones parlar a la plaça. Ells van suggerir que... que algunes coses estranyes estaven succeint en la Infermeria.

Kavafi va sospirar. Mirà al seu voltant i va parlar en veu baixa.

—Tash, espero que no siguis massa jove per entendre això, però treballar per a l'Imperi no sempre és gratificant —Tash va parar esment. Definitivament no era massa jove per entendre-ho. Kavafi va continuar—. Hi ha persones que s'oposen a l'Emperador i al govern. Ells comencen rumors, propaguen mentides. Però jo em vaig unir al personal mèdic imperial perquè l'Imperi té els diners i els recursos que em permeten tractar als pacients de la manera que es mereixen. No obstant això, no puc saber si algunes de les altres coses que puguis haver sentit dir sobre l'Imperi són o no veritables, però puc prometre't que dirigeixo la Infermeria com un centre mèdic i de recerca de primer nivell. El nostre treball aquí és guarir als pacients, i això és el que fem.

Després de vacil·lar només un instant, Tash va respondre.

—Entenc. Lamento haver muntat una escena.

El metge li va fer l'ullet.

—No passa res. És bo veure a algú que es preocupa tant per la seva família.

—Ara que això està resolt, Devé i jo hem de tornar a la Mortalla. Tash, et quedaràs amb Zak fins que sigui donat d'alta del tanc de bacta? —va dir Hoole.

—És clar —va respondre ella.

Hoole es va disposar a sortir, però es va tornar i li va parlar en veu baixa.

—I si us plau, no donis cap problema.

Tash va observar a Hoole marxar-se. Va sentir una sobtada punxada de dolor a través del seu braç. Podia sentir com el bony que tenia aquí començava a inflar-se.

—Doctor Kavafi? —va preguntar—. Pot fer-li un cop d'ull a això?

Ella es va pujar la màniga. El bony marró s'havia tornat més lleig i més gran. Ja tenia uns pocs centímetres d'ample, i fines venes marrons corrien pels costats i en la seva pell.

—Hmmm —el Doctor Kavafi va agafar un electroscopi i va examinar el morat—. Sembla com si haguessis tingut una reacció a la injecció que et vaig donar. Però no és res greu. Com et trobes?

—Bé —va dir—. Una mica cansada i acalorada.

El metge es va riure entre dents.

—Gobindi fa això amb tu. Jo no em preocuparia per aquest bony. Hauria de desaparèixer molt ràpid.

Tash va observar al doctor mentre guardava el visor. Els advertiments que havia rebut encara ressonaven en el seu cap, i es va preguntar si podia confiar en ell. Tal vegada li havia injectat alguna cosa. Podria haver-li donat algun tipus de droga...

Tash es va detenir. Li havia posat a Hoole la mateixa injecció. Ell i Hoole eren amics, i Hoole estava bé.

—Haig d'anar a veure a altres pacients —Kavafi va assenyalar a un terminal de computadora encastat en la paret de la medisala—. Tash, mentre esperes, per què no li fas un cop d'ull al resum del nostre programa de recerca? Podràs veure una presentació completa dels objectius de la Infermeria.

Tash es va encongir d'espatlles.

—D’acord.

Al terminal de la computadora, Kavafi va teclejar un codi i la pantalla va mostrar una descripció de la Infermeria. En la part superior de la pantalla, les inicials «DBBI» van aparèixer. Sota les inicials estaven les paraules «BENVINGUT Al DEPARTAMENT DE BENESTAR BIOLÒGIC IMPERIAL».

—Passa-ho bé —va dir en sortir de la sala de bacta.

Quan Kavafi se’n va anar, Tash va començar a passar distretament a través de la visita computeritzada. La majoria dels comentaris eren sobre els beneficis de la recerca i sobre els savis científics imperials que es dedicaven a millorar la vida de totes les espècies.

—Sí, és clar —va murmurar Tash—. Excepte a Alderaan —va dir, pensant en la destrucció de l'Imperi del seu món natal.

Disgustada, va aixafar els controls per esborrar les mentides de la pantalla. Un moment després, la computadora va sortir del programa de la visita i va tornar al menú principal. La pantalla va quedar a les fosques excepte pel comando «INTRODUEIXI CONTRASENYA» seguit de dotze caselles en blanc. Tash va estar a punt de demanar ajuda a Kavafi, però va decidir no fer-ho.

Oncle Hoole li havia dit que buscava conspiracions on no existien. Ell probablement tenia raó. Però no perdia res per escriure la paraula que li va venir a la ment.

Tash va mirar al voltant seu. Ningú l'estava mirant.

Ella va escriure les lletres «C-R-I-T-E-S-T-E-L·L-A-R».

La pantalla va quedar en blanc. Tash era a punt de cancel·lar l'entrada i tornar a començar quan una imatge va aparèixer al centre de la pantalla. El cor de la Tash va donar una bolcada... fins que va reconèixer la mateixa imatge que havia vist abans. Estava mirant la familiar pantalla de la Infermeria amb les lletres «DBBI» que apareixien en la part superior.

Però quan Tash va mirar més detingudament, la seva gola es va tibar. Immediatament sota les lletres grans, el text ja no era «DEPARTAMENT DE BENESTAR BIOLÒGIC IMPERIAL».

Ara es llegia; «DEPARTAMENT BIOLÒGIC DE BIOARMES IMPERIAL».

Següent