Han Solo i el llegat perdut (VI)

Anterior

6

Dellalt, en el seu apogeu, havia estat membre notable d'un grup estratègic de planetes durant la fase Pre-República conegut localment com a Període d'Expansió. Aquesta importància havia dirigit el seu rumb. Alterant rutes de comerç, incrementant els rangs de navegació de les naus, obtenint una intensa competència comercial, però la desarticulació social i els centres reestructuradors de l'emergent República havien convertit al planeta en un lloc poc visitat pels turistes, incomunicat fins i tot amb la resta de l'Hegemonia de Tion.

La superfície de Dellalt tenia més quantitat d'aigua que de terra ferma. La cripta del tresor de Xim estava localitzada prop d'un llac en l'hemisferi sud del planeta de tres continents, una porció de terra amb forma de ganxo que creuava l'equador de Dellalt i que s'estenia gairebé fins al pol sud.

Al voltant de les criptes hi havia una gran concentració demogràfica, una petita ciutat construïda pels enginyers de Xim.

Els viatgers estudiaven la ciutat durant el seu acostament.

Els emplaçaments d'armes pesades i les estructures de defensa al voltant de la ciutat es trobaven ara en ruïnes i plenes de maquinària destruïda. Els pilars demolits d'un mico-rail i uns altres grans edificis esfondrats estaven coberts per gruixudes plantes trepadores. Les construccions recents eren escasses, pobrament planificades i fetes amb materials senzills. Els enderrocs acumulats en el clavegueram i en la planta de tractament d'aigües indicaven exactament quant feia que Dellalt havia estat oblidat.

Badure havia esmentat que el planeta abrigava una raça de sauropteroides, uns gegantescs rèptils aquàtics que vivien en una relativa pau amb els habitants humans.

El funcionariat de l'espaiport era inexistent; una burocràcia era una despesa innecessària, una cosa que l'Hegemonia de Tion refusà.

Han i Badure tenien la missió d'atreure l'atenció; fent com que estiraven les cames i passejaven, van baixar per la rampa de la nau a la zona d'aterratge, que no era més que una prada on s'albiraven els senyals de cremades d'anteriors aterratges i enlairaments.

Les seves respiracions es van cristal·litzar en el fred aire. Han portava posada la seva jaqueta de vol. Lluent, esquerdada i consumida pel temps, mostrant taques més fosques on els pegats i insígnies havien estat trets o recol·locats. Es va aixecar el coll de la camisa contra el vent.

Sota ells, la decadent ciutat s'estenia al llarg del terreny fins al llac, llarg i estret, que formava part de l'intricat sistema aquàtic de Dellalt.

En Han va estimar que per les condicions de l'àrea d'aterratge no devien haver-hi més de tres o quatre aterratges per any dellaltià, probablement només les patrulles enviades per l'Hegemonia i algun que un altre rodamón ocasional. L'any planetari era aproximadament com un any estàndard, amb els dies una mica més curts del normal.

La gravetat era lleugerament superior a l'estàndard, però atès que Han havia ajustat la gravetat artificial del Falcó segons els paràmetres del planeta durant el vol, amb prou feines la van advertir.

Gent de la ciutat s'acostava corrent i rient alhora que cridaven les seves salutacions. Les peces de les dones s'assemblaven a les de l’Hasti, amb variacions de color, plecs i tall del vestit. L'abillament masculí tendia cap als pantalons ajustats, jaquetes embuatades i tot tipus de barrets i turbants amb capes de plecs o fluïdes túniques. Els nens emulaven l'aparença dels seus pares en miniatura. Al voltant d'aquells humans, hi havia una gossada de xiscles d'uns animals domèstics que caminaven a bon pas, quadrúpedes amb una pell semblant a la de la fruita, amb dents com agulles i cues prènsils.

En Han va preguntar qui era el propietari de la construcció solitària del camp d'aterratge, un decadent edifici de llosa amb forrellat que podria ser utilitzat com a hangar o magatzem. El propietari va aparèixer ràpidament, obrint-se pas a través de la multitud amb malediccions i insults que ningú va semblar prendre's personalment. Era petit però fornit, amb un bigoti despentinat que amagaven les seves galtes i la seva gola espellada per alguna malaltia local. Les seves dents estaven trencades i eren del color del cafè. La cura mèdica tosca o inexistent era massa comuna en mons marginals com perquè Han se sentís malament.

Han li va preguntar per l'edifici. El llenguatge de Dellalt era el bàsic, però distorsionat per un fort accent.

L'home va insistir que les condicions de lloguer eren un problema tan insignificant que no hi havia raó per desaprofitar el temps d’en Han, i que la descàrrega podria començar immediatament. El pilot sabia que era una farsa, però l'enfrontament era una part del pla de Badure.

Bollux va aparèixer i va començar a fer viatges entre la nau i l'edifici. Al principi, l’androide es va quedar perplex pels crits; els nens rient i grunyint o mossegant als quadrúpedes domèstics.

Però els cosins del propietari van amenaçar, van maleir i els van fer fora, formant ràpidament una escorta al voltant de l’androide per assegurar-se que podria treballar en relativa pau.

Immòbils, molts ulls van seguir al centellejant Bollux; els autòmats eren desconeguts a Dellalt. Els cosins del propietari van obrir una de les portes de l'edifici amb només l'espai necessari perquè l’androide aconseguís passar. Bollux va començar a apilar caixes d'embalatge, llaunes, i barrils de pressió a l'interior. El populatxo es va arremolinar al voltant del Falcó Mil·lenari, tocant tímidament el tren d'aterratge i mirant estúpidament cap a l'interior de la nau, murmurant entre ells. Llavors, algú va advertir la presència del wookiee observant-los des de la cabina del pilot. Els crits i els esgarips van augmentar de volum; les seves mans es van alçar cap al wookiee en gestos de repel·lir el mal.

Chewbacca va contemplar la commoció de la gent impassible, i Han es va preguntar si al populatxo se li havia ocorregut pensar que el segon oficial estava manejant l'armament de la nau.

Una considerable pila de contenidors del carregament ja s'havien acumulat a l'edifici quan, amb els seus cosins situats al voltant de les portes principals, el propietari va abandonar el seu efusiu acolliment i va recitar una tarifa de lloguer colossal. Badure va agitar el seu puny tallat sota el nas del propietari, i Han va cridar una amenaça. El propietari, va aixecar els seus braços als seus ancestres implorant justícia, i després va insultar l'aparença dels estrangers i les seves circumstàncies de naixement. No obstant això, els seus cosins van deixar continuar a l’androide amb el seu treball apilant les caixes a l'edifici. Cada vegada que Bollux sortia de l'edifici, un dels cosins tancava la porta amb un grinyol de frontisses primitives.

Esperant fins que va escoltar aquell so per tercera vegada, estant segura de la rutina i havent cronometrat els lents viatges de l’androide, Hasti va obrir la tapa del contenidor on estava amagada i va sortir d'ell, aixecant el plec del vestit acuradament i fregant-se el coll. Qualsevol que hagués estat vist baixant de la nau, hauria estat seguit per tota la ciutat, per la meitat de la població. Això, al seu torn hagués impossibilitat la recuperació del disc del diari de bord.

El pla d’en Badure havia previst tot això. L'edifici tenia una petita porta en la part posterior. Tot era com Badure havia predit, en un món retardat com Dellalt, l'amo d'una propietat amb forrellat, solia demanar molts diners per elles. Per tant, les portes posteriors eren assegurades per dins, amb només un petit forrellat al contrari que les principals. No tenia importància. Han li havia donat a Hasti una vibronavalla per al cas que necessités sortir per la força. Ella només va necessitar girar el pern i sortir per la part posterior de l'edifici, empenyent amb l'espatlla i tancant novament la porta.

Mirant amb atenció des de la cantonada, va poder albirar almenys tres centres independents de furor. En un, Han i Badure estaven discutint amb el propietari, insultant als avantpassats dels uns i els altres en el millor estil dellaltià de regateig; en un altre, part del populatxo estava assenyalant i debatent apassionadament sobre l'origen de Chewbacca, i finalment els cosins de l'amo, lluitaven contra la resta perquè Bollux pogués continuar amb la seva tasca d'omplir l'edifici amb les caixes que més tard confiscarien si els estrangers no es responsabilitzaven de pagar l'exuberant lloguer.

Tots els dellaltians semblaven molt feliços amb el seu dia de festa no programat. En la crisi, altres fets, també planejats per Badure, ocorrien. Skynx va baixar molt a poc a poc per la rampa, aparentment per parlar amb Han i Badure. Un crit de sorpresa va venir des del populatxo i la major part de la gent que estava observant a Bollux, van tornar a la carrera per veure la nova meravella.

Assegurant-se que la seva pistola de mà estava segura en la butxaca, Hasti va començar el joc, mantenint l'edifici entre ella mateixa i el camp d'aterratge. Havia col·locat la caputxa de la jaqueta sobre el seu cap i va passar desapercebuda. Ella havia estat abans a la ciutat, enviada pel campament miner juntament amb la Lanni per fer compres menors.

Recordant el plànol del lloc, es va encaminar cap a les criptes del tresor de Xim. El paviment col·locat quan es van construir les criptes estava ara desgastat i desintegrat per l'ús i el temps. Els carrers estaven plens de sots i d'embalums per tots costats i embarrades en els laterals on les aigües brutes havien estat llançades per les finestres més properes. Hasti prudentment no va deixar el centre del camí en cap moment. Al voltant seu, moltes persones corrien, coixejaven, o eren transportades fins a la zona d'aterratge. Dos ancians cadavèrics, membres de l'aristocràcia local eren transportats en una opulenta cadira per sis encorbats portadors. Els seguia un carro arrossegat per dues esquelètiques bèsties de tir de vuit potes. Tres borratxos trontollaven pel carrer, amb els braços d'uns aferrant als altres. Feien gestos amb les mans com si juguessin a les bitlles, vessant molt licor. La van observar un moment mentre es donaven cops de colze els uns als altres. Sota les lleis natives, una dona estava mitjanament fora de perill, almenys a la ciutat, però Hasti va mirar cap al terra i va posar una mà prop de la pistola. Finalment els borratxos van decidir que la nau estel·lar mereixia més la seva atenció o serien exclosos d'un esdeveniment que la resta de la ciutat parlaria durant tot l'any.

Caminant amb molta cura a través d'una ciutat que semblava caure a trossos davant dels seus ulls, Hasti gairebé havia arribat a les criptes de Xim El Dèspota.

Les criptes estaven dins d'un complex de càmeres protegides per uns immensos murs; en els seus dies de glòria, impenetrables per la força.

Els lladres havien entrat a través dels anys trobant només criptes buides, càmeres abismals del tresor, dipòsits, recipients i prestatges buits, per la qual cosa aviat havien deixat de venir. Només els estudiants o els pelegrins ocasionals venien a recórrer els foscos passadissos de l'àrid edifici de Xim. La Galàxia era rica en vistes i meravelles que eren més atractives com a destinació i més fàcils d'aconseguir. Allà només estaven aquelles velles criptes.

En la desgastada façana de les criptes, estava gravada la insígnia de Xim, una calavera amb rajos solars sortint de les conques oculars i uns caràcters en llenguatge antic: EN HOMENATGE ETERN A XIM, EL PUNY DEL QUAL UNIRÀ ELS ESTELS I EL NOM DELS QUALS SOBREVIURÀ Al TEMPS.

Hasti va fer una pausa per fer-se un cop d'ull a si mateixa darrere d'una columna caiguda, esperant assemblar-se prou a la seva germana.

Continuava furiosa en recordar el brusc canvi d'actitud d’en Han Solo cap a ella preocupant-se per l'enganxall del seu cinturó de seguretat i després el seu temerari però expert descens al planeta, només per impressionar-la. O el tros de totxo no era capaç de veure el molt que li desagradava, o més probablement, no volia acceptar-ho.

A la part alta de les escales, va creuar l'ample pòrtic sense sostre i va travessar l'únic i gegantesc camí d'entrada a les criptes. L'interior era fresc i fosc. Hi havia una vasta càmera circular sota una cúpula de mig quilòmetre de diàmetre; un mer vestíbul per a l'enorme complex de la cripta. Però aquella càmera era l'única part de les criptes actualment en ús. Els ulls de l’Hasti es van acostumar a la feble llum dels tubs incandescents i les llanternes d'oli que creaven fums a l'habitació cavernosa dissenyada per estar il·luminada amb monumentals panells d'il·luminació.

Més enllà, al centre del lloc hi havia un petit grup de taules de treball separades per envans i petits armaris annexos als administratius utilitzats per a la reduïda activitat que encara oferien les criptes. Uns pocs dellaltians, transportant plaques de dades, vells rodets de memoràndums molt antics i uns pocs documents impresos, van passar al costat d'ella.

Hasti va negar amb el cap en veure el primitiu funcionament. Va recordar que la cripta tenia molt pocs clients. El Banc Dellaltià d'Intercanvi de Divises, era una preocupació menor, igual que L'Oficina de Preservació de Monuments que, sense recursos, va arreglar l'abandonat laberint i va posar el grup de taules i les divisions.

Un home es va acostar a ella, alt i ample d'espatlles, amb el pèl blanc igual que la seva barba. Es movia enèrgicament; enganxat als seus talons venia un assistent, un home més petit, el pèl negre del qual era fosc amb la ratlla al mig i deixava veure una resplendor blanca. La veu de l'home alt era cordial i encantadora.

—Sóc l'encarregat de les criptes. Com puc ajudar-la?

Mantenint la seva barbeta alçada, Hasti va contestar en la seva millor aproximació a l'accent local.

—La caixa de seguretat. M'agradaria recuperar la meva propietat.

Les mans de l'encarregat es van ajuntar i van entrellaçar els dits en el signe dellaltià de cortesia i invitació.

—Per descomptat; l'atendré personalment.

Es va dirigir a l'altre home, qui es va marxar diligentment.

Recordant-se de caminar a la dreta, com faria una dona dellaltiana, Hasti va seguir a l'encarregat. Els corredors de les criptes, florides pels anys, exhibien mosaics de cristalls colorits amb una estructura que Hasti no va poder interpretar. Moltes de les peces estaven esquerdades i faltaven regions senceres; es van internar en les ombres. En aquella zona, el soroll dels seus passos ressonava a buit. Per fi, van arribar a una paret, no a la fi del corredor, sinó en un compartiment de pedra escabrosament tallat que havia estat rejuntat amb morter local sobre la construcció original. Col·locada en una paret, hi havia una porta que tenia l'aparença d'haver estat trobada en les escombraries. Al costat d'ella hi havia un codificador de veu.

L'encarregat va apuntar cap a ell.

—Si la senyora té la bondat de dirigir-se al codificador de veu, podrem procedir al lloc on es troba la caixa de seguretat.

Quan la germana de l’Hasti els hi havia explicat que havia dipositat allà el disc del diari de bord també els hi va dir la combinació del codi de la caixa de seguretat i el de recuperació, però no havia esmentat el codificador de veu. Hasti va sentir el seu pols en el front i el bombament del seu cor es va accelerar. L'encarregat estava esperant.

Inclinant-se sobre el codificador de veu, Hasti va dir com en una invocació mística.

—Lanni Troujow.

**

—És la meva última oferta —va dir Badure amenaçant per quarta vegada, recorrent a una hipèrbole comuna en Dellalt—. Deu crèdits per dia, amb un mínim de tres dies garantit.

El propietari de l'edifici va cridar i es va arrencar alguns pèls de la barba, colpejant-se el pit amb la mà lliure, i va jurar que es reuniria amb els seus avantpassats abans que els estrangers obtinguessin un lloguer que els llevaria el menjar de la boca als seus fills.

Skynx va seguir el procés, sorprès per l'acuradament afrontat regateig dels humans. Han va escoltar, preocupat perquè Hasti no hagués pogut sortir de l'àrea d'aterratge sense ser descoberta.

Llavors, algú va tirar de la seva espatlla; era Bollux.

—Els vaig advertir que passaria això, senyor. Haig de continuar amb la descàrrega?

Això li va donar a entendre que Hasti estava absent.

Badure va escoltar i va entendre.

—Porta tot de nou a bord fins que aquest fill de gens contaminats faci un tracte raonable.

—Inacceptable —va cridar el propietari—. Vostè ja ha fet ús del meu preciós edifici i m'ha entretingut de les meves altres obligacions. Ha d'arribar-se a un acord; per tant retindré la seva càrrega en l'acte.

Ell i Badure van intercanviar juraments mortals. El propietari va cridar a Badure per un nom horrible.

Skynx, tremolós per l'excitació, es va ficar de ple en la conversa, amb les seves antenes tremolant.

—Devorador d'ous!

Tothom es va detenir, recorrent amb la mirada al diminut ruurià, qui va empassar saliva, consternat per la seva arrencada impulsiva. El propietari es va marxar juntament amb molts de la ciutat, llançant qualificatius darrere d'ells i deixant als seus cosins vigilant l'exterior de l'edifici. D'algun lloc, els cosins havien tret uns fusells de projectils de plom amb llargs carregadors hexagonals i mira telescòpica.

De tornada en el Falcó, Badure es va deixar caure en una cadira.

—Aquest propietari! Quin pocavergonya està fet! —Va dir Bollux.

Han el va agafar.

—Que succeeix?

—Els homes que vigilen l'entrada de l'edifici van continuar observant-me a través de la porta després que vaig dipositar la càrrega. Algun temps després es van avorrir i van prestar la seva atenció a la interpretació de Badure i a l'aparença de Skynx. Hasti ja no estava amagada en el contenidor i la porta posterior estava sense posar el cadenat. A suggeriment de Max Blau, vaig reassegurar la porta.

—Digues-li a Maxie que és un bon noi —va somriure Badure—. M'agradeu els dos; heu obtingut molta picardia.

Les plaques del pit de Bollux es van obrir i les dues meitats es van lliscar com si fossin les portes d'un gabinet. El fotoreceptor de Max Blau es va il·luminar.

—Gràcies, Badure —va dir, sonant orgullós de si mateix.

Hauria de vigilar a aquest droide o qualsevol dia apareixerà vestint com un delinqüent juvenil i portant una vibronavalla, es va dir Han a si mateix.

En aquest mateix moment, Skynx va aparèixer amb Chewbacca, que havia deixat la cabina del pilot. El wookiee portava el flascó metàl·lic de licor negre destil·lat al buit que els socis guardaven sota la consola de control per a ocasions especials.

—Skynx —va dir Badure—, crec que és el moment de treure la música.

Skynx va fluir cap al sofà d'acceleració i rebuscà en el seu racó. Va començar a agafar objectes del seu prestatge d'emmagatzematge.

—Si no ens necessita, llavors, senyor —va dir Bollux a Han—, Max i jo volem continuar el nostre estudi dels discos de Skynx.

—El que tu vulguis, vell.

Bollux va creuar l'estada fins a l'estació de tecnologia, on ell i Max van reprendre el seu examen dels antics registres que Skynx havia portat.

L’androide havia viatjat a través de tota la galàxia i ja havia sobreviscut a la destrucció del seu primer cos; posseïa una vena de curiositat insaciable i Max Blau estava sempre llest per absorbir nova informació. Els dos autòmats estaven particularment interessats en dades especialitzades i altres referències sobre els gegantescs i desactivats robots de guerra de Xim.

Skynx, assegut sobre els seus últims dos parells de membres posteriors, va agafar i va sostenir un martell dulcimer amplificat en miniatura en el parell següent i dos martells en cada grup de dits del següent. Es va cordar un parell de polsadors timpànics al voltant del cos, tustant experimentalment amb els dits dels seus següents membres de dalt. Damunt d'aquells es va cordar un parell de petites manxes per bombar aire cap a una banya sostinguda en el seu penúltim parell d'extremitats superiors. En el parell superior va agafar una espècie de flauta i va provar uns concordes. El so era com el dels cons de vent que Han recordava del seu propi planeta natal. Es va preguntar quina classe de cervell podria coordinar tota aquella activitat.

Skynx es va llançar en un alegre solo, ple d'escales ascendents, brillants interaccions, còmiques progressions, i atrevides interrupcions fetes per sonar com si els instruments o els membres de Skynx s'estiguessin sortint de control i estiguessin prenent el seu propi curs.

El ruurià va fer una gran simulació de desassossec i desconcert i un esforç desesperat per tornar a posar les seves extremitats sota control. Els altres reien, especialment Chewbacca, amb unes riallades wookieeses que van fer tremolar la nau. Badure va tustar al seu torn el tauler de la taula de jocs i fins i tot Han copejava lleugerament les plaques de la coberta amb un o els dos peus. Han va obrir l'ampolla, va prendre un glop i la hi va passar al wookiee.

—Pren, això farà que se t'arrissi la teva pell peluda.

Chewbacca va beure i després va passar el flascó al següent. Fins i tot Skynx va acceptar un glop.

Van suplicar una altra cançó després d'aquella, i una tercera; amb Badure eventualment saltant amb ambdues mans sobre el cap per demostrar com es ballava la giga bynarriana.

Badure va fer cabrioles al voltant del compartiment com si fos vint quilos més lleuger i tants anys més jove.

A mig ball de la giga bynarriana, l’escotilla de la nau va donar una indicació, Badure i Chewbacca es van anar corrent, ansiosos per veure què portava de tornada l’Hasti. Bollux i Max Blau van aixecar el cap de la pantalla en un cop d'ull ràpid, i Skynx va començar a alliberar-se dels seus instruments.

—Pas número u, complet —va dir en el seu ràpid parlar—. Skynx de la Colònia K'zagg, caçador de tresors. Si els meus germans poguessin veure'm.

Però quan el wookiee va tornar a entrar en el compartiment, els seus ànims bruscament abatuts van ser visibles per al seu soci quan es va enfonsar en el sofà amb les peludes mans en el cap.

Tan dolent és?, va pensar Han.

Badure li seguia, amb un braç al voltant de la desesperada Hasti. Ella va beure un glop, va tossir, va explicar la seva història ràpidament i després va prendre un altre glop més.

—Codificador de veu? —Va exclamar Han.

—Ningú va dir res d'un codificador de veu.

—Potser la Lanni mai es va adonar que la seva veu estava sent registrada —va contestar Badure.

—Aquest encarregat —va remugar l’Hasti—. Hauria d'haver-li encanonat amb la meva pistola sobre el seu melic i oferir-me per setinar-li la bilis.

Han li va donar el flascó mig ple al seu copilot.

—Ara ho farem a la meva manera —va dir dirigint-se a la cabina del pilot mentre es posava els seus guants de vol. Chewbacca li va seguir—. Veuràs com es fa una retirada d'un banc. Prepareu l'enlairament!

Badure ràpidament es va interposar entre els dos socis i el passadís principal.

—Sigueu assenyats, nois. Què és exactament el que tens en ment?

—Abalançar-nos sobre la cripta, obrir les comportes de les torretes artilleres, ficar-nos dins i agafar el disc. No et molestis a aixecar-te, company, això no ens portarà més d'un minut.

Badure va negar amb el cap.

—I què passaria si apareix un creuer de patrulla de l'Hegemonia? O una nau Imperial? T'agradaria tenir a un grup de caçadors de recompenses darrere del teu cap?

Han va fer un moviment al voltant d'ell.

—M'arriscaré.

Hasti es va aixecar.

—Bé, jo ho faré! Assegui's, Solo! Almenys, consideri les opcions abans que faci que ens guanyem la pena de mort.

Chewbacca va esperar la decisió del seu amic. Bollux va observar imparcialment i Max Blau amb certa excitació.

—Una mica de prudència no vindria malament en això —va contribuir Skynx amb una veu doblegada.

A Han li disgustaven les complicacions i els subterfugis, però el seu primer instint va ser refrenat, de moment, sota la convicció que estar mort no era una cosa que li atragués massa.

—Està bé, està bé: Qui té gana? —Va preguntar—. Estic cansat de les racions de la nau. Sortim a veure quina classe de menjar podem aconseguir a la ciutat, però si ningú pensa en alguna altra opció, realitzarem el meu pla.

Va lligar el flascó en el cinturó del blàster mentre Chewbacca agafava el seu arc d'energia i la bandolera de munició.

Badure va trobar la petita borsa de moneda local que havia portat, i Bollux va tancar el seu pit sobre Max Blau.

Hasti va veure a Skynx despullant-se dels seus instruments.

—Escolta, jo no he escoltat res encara.

Badure va mirar al voltant.

—Porta'ls —li va dir a Skynx.

El ruurià va començar a recollir els seus instruments dins d'una faixa que va subjectar al voltant del seu cos.

Posant-se la seva jaqueta de vol, Han va tancar i va segellar l’escotilla darrere d'ells. Núvols de tempesta havien començat a moure's i les descàrregues elèctriques il·luminaven l'interior dels núvols amb estranys centelleigs vermellosos.

Badure va assenyalar cap a on estaven els cosins de l'amo de l'edifici. Havien desaparegut.

—Probablement van descobrir que vigilaven caixes buides.

—Més probablement no van voler quedar-se prop d'aquest graner foradat —va raonar l’Hasti.

La resta dels ciutadans que havien estat observant la nau des de lluny, en el seu major part nens i bocamolls domèstics, s'havien marxat igualment.

Es van posar de camí cap a la ciutat amb Bollux cobrint la rereguarda. Fora del punt alt dels molls, els carrers estaven pobrament mantinguts i desconeixien l'enllumenat. No van anar molt lluny. En Han va ser el primer a sentir que alguna cosa no anava bé, tot estava massa tranquil. Massa finestres ruïnoses estaven tancades amb persianes. No hi havia llums presents a les cases i cap veu s'escoltava en cap lloc proper. Han va agafar l'espatlla de Chewbacca i l'arc d'energia es va aixecar, amb el blàster d’en Han apareixent al mateix temps. Per instint, van fer un pas enrere darrere l'altre.

Hasti anava a obrir la boca per preguntar què anava malament quan uns focus els van enlluernar.

Han els va reconèixer com reflectors de mà, i figurant-se que un home destre sostindria el reflector amb l'esquerra tan lluny com pogués, va apuntar a ull.

—No ho faci! —Va ordenar una veu—. Els matarem a tots si algú obre foc.

Estaven envoltats. Han va enfundar la seva arma i el wookiee va baixar el canó del seu arc d'energia. Humans i algunes altres espècies van començar a aparèixer, amb els seus rifles onejant sota la resplendor dels focus, armes antidisturbis, fusells de projectils de plom, i altres tipus d'armes. Han i els seus companys van ser fàcilment desarmats i l'equip examinat. Skynx va refilar pel terror mentre els seus raptors li llevaven a manotades els seus delicats instruments musicals, encara que se li va concedir que els guardés. Tres persones van caminar cap endavant per enfrontar-se als captius. Els dos més petits eren humans i bessons, una jove parella que tenien trets durs, amb un laci pèl castany, prims, cares pàl·lides i uns sorprenents iris negres en els ulls.

El tercer personatge es va quedar enrere, com un vell vaixell fantasma que sorgia amenaçadorament en el corrent. Han va recordar el nom que Badure li havia esmentat. Egome Fass, l'executor. Els bessons es van acostar a ells, amb la dona al capdavant.

—J'uoch —va murmurar Hasti tremolant.

Les cares dels bessons tenien la mateixa serenitat rígida i letal.

—Exacte —va contestar la J'uoch ràpidament—. On està el disc, Hasti? Sabem que vas anar a la cripta.

Ella li va oferir a Han un somriure moderadament fred. Després el somriure va desaparèixer i va recórrer de nou a Hasti.

—Dóna-me’l, o fregirem als teus amics, començant pel pilot.

Els grans braços de Chewbacca es van tibar, tancant els punys. Estava disposat a morir com s'esperava d'ell, fent honor a la seva paraula donada a la seva Família d'Honor. La seva vida estava tan íntimament lligada a la d’en Han Solo que no existia paraula humana per descriure aquella relació. Han al seu torn, meditava diversos mètodes d'atac, tots ells suïcides, quan Bollux va parlar.

—El capità Solo no ha de sofrir danys. Jo obriré el Falcó Mil·lenari per ell.

La dona li va mirar. A la J'uoch no se li havia ocorregut que l’androide podria tenir accés lliure a la nau.

—Molt bé. Tot el que volem és aquest disc del diari de bord.

Han, amb una sobrecàrrega d'adrenalina, es quedà mirant a Bollux, preguntant-se si se li haurien esgotat les bateries al seu processador lògic. El fet és que no hi havia escapatòria: havia escoltat les xiuletades agudes de comunicació que intercanviaven Bollux i Max Blau.

Els seus raptors els van reunir en rajada de tornada al Falcó. Massa tard, Han va entendre que els dellaltians s'havien dispersat. Sincerament esperava que els dos droides tinguessin un pla. Bollux, pujant la rampa, va arribar a l’escotilla principal amb diversos dels homes de la J’uoch al costat d'ell. Estranyament, alhora que l’escotilla principal s'obria, l’androide va fer un balanceig mentre s'obrien els panells del pit. Després Han i els altres van escoltar els senyals de Max Blau a alta velocitat.

Un xiuxiueig ensordidor d'un objecte llançat va fer ressò a través de l'aire. Un dels homes que vigilaven a Bollux va ser aixecat del terra pel terrorífic impacte, i un segon més tard queia de cap rampa avall. Un altre dels raptors, situat més a baix en la rampa, va ser sorollosament colpejat en l'espatlla i esfondrat per l'aire.

—Corrin! —Va xisclar Max Blau.

I sobtadament, es va deslligar el caos.

Següent