CAPÍTOL 12
La llum va portar a Ezra a una intersecció on s'ajuntaven
tres túnels. No obstant això, la veu es negava a dir-li quin escollir.
—El teu camí tu has de decidir.
Ezra va mirar els túnels: dret, esquerre i després el del
centre; la Força no l’ajudava a sentir res. Escollir un semblava quelcom
arbitrari, encara que tal vegada aquest era el punt: no importava quin túnel
escollís mentre es comprometés amb la seva decisió, així com havia de
comprometre's amb el seu entrenament.
Va prendre el túnel del centre, perquè tenia una sensació
d'equilibri. El camí del Jedi no donava girs i voltes, això estava clar; no hi
havia dreceres per als seus reptes.
Ezra va arribar a una cova tan gran que tenia el seu propi
cel amb brillants constel·lacions que no podia reconèixer. Una d'elles semblava
una cara rodona amb orelles punxegudes.
—Digues-me —va continuar la veu—, convertir-te en Jedi per
què has?
Ezra va mirar les estrelles i va contestar:
—Bé, seré més fort, poderós. Faré que l'Imperi sofreixi per
tot el que ha fet, tot el que em va llevar. Pels meus pares.
—La venjança el camí del Jedi és? —va preguntar la veu—.
Aquest ensenyament del teu mestre és?
—No, Kanan és bon mestre. Un gran mestre.
Les estrelles van començar a moure's pel cel i el terra de
la cova va desaparèixer, només va quedar un tros de terra sota els peus d’Ezra.
—Llavors, venjança per què cerques?
—No ho faig —va insistir Ezra.
—Dins teu, molta ira, molta por.
La veu tenia raó, però Ezra tenia altres qualitats positives
que hi havia descobert feia poc.
—Abans de conèixer a Kanan i als altres, només pensava en mi
mateix —va explicar Ezra—; però ells no pensen així. Ells ajuden a les
persones, donen tot de si. I jo ho veig, veig com se senten per això.
—Sentir, sí com? —va preguntar la veu.
—Vius. —Ezra va recordar el primer viatge a Ciutat Tarkin,
quan Zeb i Sabine van regalar menjar i van aixecar l'ànim dels famolencs
refugiats—. Se senten vius. Com jo ara.
Ezra va ser banyat en estrelles. Les constel·lacions van
caure sobre ell, al voltant seu, fins i tot sota el terra que trepitjava.
Després, una llum va descendir cap a ell.
—Enfront teu un camí difícil hi ha.
Ezra va estirar el braç. La llum va aterrar a la seva mà en
forma d'un cristall.
Quan la porta del temple interior es va obrir i Ezra va
sortir d'allà, Kanan no podia ocultar el seu alleujament.
—Com et trobes?
—Diferent, però igual —va contestar Ezra.
—Sé a què et refereixes. —A pesar que el Mestre Yoda havia
ajudat a Kanan a acceptar que era el mestre indicat per a Ezra, ell encara
tenia molts dubtes sobre com entrenar al noi. Però això era normal, no seria un
bon mestre si no qüestionés els seus propis mètodes.
—Vaig trobar això. —Ezra li va mostrar el petit cristall
brillant a Kanan—. Està bé cert?
—Això és un cristall kyber. —Kanan no havia vist un tan
bell.
—Oh! Genial! —va exclamar Ezra mirant el cristall; després
va girar-se per mirar a Kanan—. Això què és?
Kanan va somriure al noi. Després li va explicar per a què
s'usaven aquests cristalls, i Ezra es va emocionar més que si hagués guanyat
deu milions de crèdits.
L'esforç per tornar a aixecar la roca va ser un joc de nens
comparat amb el que li havia costat concentrar-se per obtenir el cristall. Una
vegada que Ezra va tornar al Fantasma
va mantenir aquest nivell de concentració. Va passar dies i nits senceres en la
seva cabina, experimentant amb les peces que li havia donat la tripulació.
Totes les peces havien de treballar en perfecte ordre amb el cristall; d'una
altra manera, el dispositiu no serviria per res.
Quan va acabar, Ezra va anar a la sala comuna del Fantasma, on els seus amics l’esperaven.
Li va donar l'objecte que havia construït a Kanan perquè ho revisés.
—Bé, és diferent, però això em sembla bé per a tu —va dir
Kanan, i li va retornar l'artefacte cilíndric a Ezra—. Intenta-ho.
Ezra va respirar profundament; després va pressionar el botó
d'encès i una brillant fulla blava va aparèixer espetegant.
Ezra la va moure gentilment d'un costat a un altre.
Kanan, Hera, Zeb, Sabine i fins i tot Chopper, amb les llums
en el seu dom, brillaven d'orgull. Ezra havia passat la prova, havia fet una
connexió amb el cristall.
Havia construït el seu propi sabre de llum.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada