CAPÍTOL 3
La torre principal de comunicacions de l'Imperi sobresortia
de les planícies com un fosc dit que apuntava cap al cel, obstruint gran part
de la vista dels estels. L'enorme estructura feia que la resta de les torres de
Lothal semblessin nanes, i això tenia una raó. L'Imperi l'havia construït per a
les comunicacions no només de Lothal, també dels sistemes veïns.
Kanan i Ezra observaven des d'una distància segura, mentre
Sabine feia la seva part del pla. En una motojet carregava un barril de
combustible de rhydoni; llavors va creuar el perímetre de soldats. Aquests,
desprevinguts, van fallar tots els seus trets. Els que estaven en els canons
antiaeris, estaven més al corrent del que passava; no obstant això, les seves
armes estaven dissenyades per atacar naus grans, no motos. Abans que poguessin
tenir-la en la mira, Sabine va sortir del seu rang de foc i es va dirigir cap a
una d'elles. Aturà els pedals de la moto perquè aquesta avancés sola i va
descendir d'ella, que sortia disparada cap a una torreta. El resultat no va ser
un simple xoc, sinó una explosió espectacular que va derrocar als soldats
d'assalt i va destruir la torreta per complet.
Sabine va saltar una vegada més per tenir una millor vista
de l'explosió. Kanan va imaginar que ella somreia sota el seu casc. El rhydoni
era el seu combustible favorit per una raó: era el més volàtil.
Els soldats dels canons restants es van preparar per
atacar-la; cap dels dos s’adonà que Zeb estava darrere d'ells, en la seva moto.
Va saltar d'ella, va aterrar en la torreta i va llançar un soldat per l'aire.
Quan va prendre control del canó va destruir l'altra torreta.
Kanan i Ezra van arribar amb Chopper en la part de darrere
de la moto d’Ezra. Zeb els va cobrir amb el canó, mentre ells entraven a la
torre, les portes estaven obertes. Sorpresos per les alarmes, uns soldats
novençans van sortir corrent, però Sabine els va desmaiar amb uns trets
precisos. Kanan va apagar les alarmes des d'un panell de control.
Chopper va agafar la pua de les dades que havia programat
Sabine i es va acostar a la consola, la va inserir i va començar a pujar la
informació.
Tot anava d'acord al pla. Després, Ezra, que vigilava la
porta va dir:
—S’acaba el temps.
Kanan va caminar cap a ell, a la porta. Tres naus imperials
descendien del cel i dos transportadors de tropes s'acostaven per l'autopista.
A pesar que Zeb va derrocar una nau, Kanan sabia que no podria repel·lir a la
resta. Sobretot perquè sentia una presència fosca entre els Imperials.
L’Inquisidor estava al comandament de l'atac.
—Sabine, tenim companyia, marxem! —li va dir a la
mandaloriana; a Ezra li va demanar que fora a per Zeb, després cridà pel
comunicador a Hera per canviar el punt de trobada de la porta principal a la
part superior de la torre, la qual cosa no li va agradar molt a Hera, però ja
no hi havia manera d'evadir als soldats en els transports.
Sabine i Chopper van acabar de pujar la informació i van
llevar la pua d'informació just quan Ezra va tornar amb Zeb. Kanan els va
ordenar pujar per l'elevador.
—Què hi ha de tu? —va preguntar Ezra.
Kanan va encendre el sabre làser.
—Pujaré en el següent.
Els trets van començar a sonar en l'aire, al seu voltant.
—Vinga —va dir Zeb fent-li senyals a Ezra perquè entrés a la
torre.
El noi va fer un pas enrere, però Kanan podia sentir la seva
preocupació.
—Ezra, estaré darrere teu —va dir Kanan. Es van mirar per un
moment, després Zeb va tancar la porta.
Kanan va bloquejar l'entrada i va esperar als Imperials. Els
transport es van estacionar enfront de la porta; d'un d'ells va baixar l'agent
Kallus, acompanyat de soldats.
—Aquesta situació em sembla familiar —va dir Kallus,
assenyalant a Kanan.
—La mateixa situació, mateix resultat —va contestar Kanan—;
tu perds.
—No ho crec —va afegir Kallus.
Una de les naus es va quedar patrullant la part superior de
la torre mentre l'altra va descendir a la base. La comporta de la segona nau es
va obrir i l’Inquisidor va sortir d'ella.
Kanan brandà la seva espasa i va perforar el panell de
control, tancant permanentment les portes. Donada la potència del foc dels
Imperials, no els prendria molt temps obrir-la una altra vegada, però cada
segon era vital per a la fugida dels seus companys. I abans que
s'encarreguessin de la porta, primer haurien d'encarregar-se d'ell.
L’Inquisidor va ser el primer a avançar, amb el seu sabre
vermell, espetegant.
—Què esperes aconseguir amb això? —va preguntar.
—Ets llest, esbrina-ho —va contestar Kanan.
Les seves espases van xocar, s’entrelligaren entre si, es
van alliberar, van tornar a atacar. L'energia sonava en l'aire quan s'empenyien
mútuament. Finalment, tots dos van fer un pas enrere.
—Has estat practicant —va comentar l’Inquisidor.
—Què bufó que ho notis —va respondre Kanan.
—Hi ha algú que et vol conèixer. Si et rendeixes ara, pot
ser que els teus amics surtin amb vida.
Kanan es va posar ferm, com si considerés l'oferta de
l’Inquisidor. Després va apagar el seu sabre, com si es rendís.
—Inesperat —va observar l’Inquisidor.
—Estem plens de sorpreses —va dir Kanan.
El seu comunicador va fer un soroll i sobtadament uns trets
van il·luminar el cel. L’Inquisidor, Kallus i els soldats d'assalt, van mirar
la nau del primer volar a trossets i a la petita nau rebel, l'Espectre, volar a través dels enderrocs.
Kanan havia apagat el seu sabre com a senyal per avisar-li a
Hera que ataqués, i aprofitar la confusió del moment per encendre de nou el seu
sabre i atacar.
Però no va ser suficient, l’Inquisidor va bloquejar tots els
cops d’en Kanan; tampoc ho va ser l'explosió de l'altra nau, que segurament
havia estat resultat dels detonadors de la Sabine. Tal vegada això havia
enfuriat més a l’Inquisidor, doncs va atacar a Kanan amb més força que abans.
Aviat, Kanan va perdre el seu avantatge i va quedar d'esquena a la torre.
La veu d’Ezra s'escoltava sobre el soroll del combat.
—Kanan!
Kanan va veure a l'Espectre
surant prop del cim de la torre, amb les comportes obertes. Sabine, Zeb i
Chopper van saltar cap a dintre de la nau; Ezra dubtava, va seguir mirant a
Kanan fins que el tret làser d'un dels transports de tropes li va obligar a
entra en la nau.
L’Inquisidor va atacar amb una velocitat atemoridora, Kanan
el va aconseguir esquivar i dir pel seu comunicador.
—Espectre dos, surtin d'aquí!
Mentre seguia esquivant i bloquejant atacs, la veu de Hera
va respondre pel comunicador:
—Aquesta no és una opció Kanan!
—Ja no hi ha temps... vagin-se! —va cridar Kanan, esquivant
un cop que hauria estat fatal.
L'Espectre va
volar pels cels, rebent trets dels canons dels transports de tropes. Kanan no
podia lluitar contra l’Inquisidor i intentar convèncer a la tripulació que se
n'anés al mateix temps. Amb l'esquena contra la torre, Desviant els atacs de
l’Inquisidor, va cridar el nom de la seva millor amiga:
—Hera!
A pesar que l'Espectre
va seguir aquí per uns instants, Hera va fer el que Kanan li havia demanat i es
van allunyar de la torre, esquivant el foc enemic.
L’Inquisidor també va veure que la nau s'havia anat i sota
la intensitat del seu atac, encara que Kanan no anava a poder bloquejar-ho, per
més que ho intentés. El Jedi no tenia força. Va caure de genolls.
L’Inquisidor va posar la punta del seu sabre làser en la
gola de Kanan. Però Kanan es va adonar que no havia de preocupar-se, si
l’Inquisidor l’hagués volgut matar, ja ho hauria fet.
—Sembla que sí tinc temps de conèixer al teu amic, després
de tot —va dir Kanan.
L'agent Kallus, que ho va observar tot des d'enrere, va fer
una trucada pel seu comunicador. Els soldats d'assalt van emmanillar a Kanan,
ell no va oposar resistència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada