CAPÍTOL 8
Kanan Jarrus no estava mort, però el seu cos se sentia com
si hagués mort. Va lluitar per posar-se dempeus, encara adolorit per l'atac de l’Inquisidor.
El caos regnava a l'hangar abandonat. Els fyrnocks lluitaven contra els soldats
d'assalt, mentre que la seva mare lluitava contra l’Inquisidor en la batalla de
la seva vida.
Kanan va trontollar fins arribar a Ezra, el noi tremolava.
—Kanan... Què va succeir? Tinc fred.
Kanan va sostenir al noi per uns moments per transmetre-li
una mica de la seva calor.
—Tot està bé. Marxem.
Va agafar el seu sabre làser i va ajudar a Ezra a pujar a l'Espectre. Els imperials estaven molt
ocupats amb els fyrnocks com per evitar que els rebels pugessin a la seva nau.
Kanan va posar a Ezra en un seient en la part posterior;
després va anar al seient del pilot. No va fer el protocol per escalfar motors;
solament el va encendre i els va posar al màxim. Al mateix temps, va disparar
amb les armes.
Els soldats saltaven per no ser atropellats per l'Espectre mentre sortia de l'hangar.
Kanan va mirar cap enrere i va veure a l’Inquisidor sortint, així com el
cadàver de la mare dels fyrnocks, darrere d'ell; aquest no es veia gens feliç.
Kanan tenia el pressentiment que l'emperador tampoc estaria content.
Quan es va acostar a la nau de l’Inquisidor, Kanan va
disparar de nou, danyant alguns sistemes importants i evitant una persecució.
Després li va donar la volta a l'asteroide per allunyar-se dels Destructors
Estel·lars sense acabar amb les reserves de combustible. Quan estaven prou
lluny, va posar els motors al màxim perquè l'Espectre. Fora virtualment indetectable fins que la seva nau mare,
El Fantasma, hi arribés.
—Alguna cosa no se sent bé —va dir Ezra.
Kanan va girar-se per mirar al noi: Els seus braços penjaven
del cos com si no poguessin sostenir-se així mateix.
—Quan t'obres a la Força —va començar a explicar Kanan—, si
la teva voluntat no és forta, ets vulnerable al Costat Fosc. Les teves bones
intencions poden convertir-se en una cosa més si sents por o ira.
—Jo intentava protegir-te.
—Ho sé. Però la teva ira cap a l’Inquisidor, i la teva por
al fet que jo morís, et van portar a la vora del Costat Fosc. Les teves
emocions van fer que aquesta criatura gegantina ataqués.
Ezra semblava confós.
—No recordo gens d'això.
—És per bé —va sospirar Kanan. Ensenyar era difícil, però no
s'havia adonat de com de difícil—. Va ser culpa meva. No et vaig ensenyar el
que necessitaves saber. Ho sento.
No van parlar més mentre esperaven al Fantasma.
***
Ezra va baixar per l'escala cap al Fantasma. Se sentia buit, fatigat; com si no hagués dormit per
setmanes, encara que ni tan sols havia passat un dia. Encara era el dia de
l'Imperi.
La tripulació va rebre càlidament a Ezra i Kanan a la sala
comuna, però Ezra no volia celebrar res. Va sortir de la sala comuna abans que
Hera pogués parlar amb ell.
—Ezra necessita un temps per a si mateix, ara com ara —va
explicar Kanan.
El noi va pujar a la torreta frontal i es va asseure en el
seient de l'artilleria. Aquí era on havia vist l’hiperespai per primera vegada no
fa gaire temps; no obstant això, sentia que havia passat anys des de llavors.
Moltes coses havia canviat en molt poc temps: el seu món, els seus amics, ell
mateix.
—Vas tenir uns dies pesats? —va preguntar Sabine entrant a
la torreta.
—Sí, han estat... estranys.
—Llavors, tinc just el que necessites. —Sabine va treure un
holodisc, el mateix que Ezra havia pres de la consola secreta dels seus pares.
—Estava bastant danyat, però ho vaig netejar i vaig trobar
alguna cosa —va continuar Sabine, inserint el disc en la consola de la torreta
i encenent un projector. Un holograma bidimensional d'un jove Ezra amb els seus
pares va aparèixer en l'aire—. Feliç aniversari, Ezra Bridger.
Ezra va mirar als pares que tant va estimar. Va canviar la
seva fatiga per alegria i, de sobte, va somriure com la seva imatge als set
anys.
Aquest seria un Dia de l'Imperi que recordaria sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada