CAPÍTOL 9
Bodhi sabia que odiaria això. Els rebels de Saw Gerrera
finalment van acomodar al Bor Gullet del que havien parlat i van preparar a
Bodhi amarrant-ho a una cadira de forma tan atapeïda que amb prou feines podia
sentir els seus braços. Llavors van enviar a la criatura a la seva aspra i
bruta cel·la.
Bodhi mai havia vist res semblat a Bor. Potser era una
criatura marina amb més tentacles dels quals Bodhi podia comptar, però semblava
moure's tan bé sobre terra com ho faria en l'aigua. Bodhi no estava segur de
com se les hi havien arreglat per ficar a Bor en la caserna rebel, molt menys
com l’havien ficat a la cel·la; la criatura semblava desafiar tot el que Bodhi
sabia sobre com els éssers vius cabien en un espai determinat. Pitjor encara,
Saw Gerrera estava dempeus de l'altre costat de la cel·la, explicant-li tot el
que era a punt de succeir.
—Bor Gullet pot sentir els teus pensaments. Cap mentida està
fora de perill.
Bodhi volia protestar, jurar-li a Saw que res d'això era
necessari perquè ja li havia dit la veritat. Podria cridar fins a quedar-se
ronc, però sabia que no serviria de res; ja havia intentat convèncer a Saw i
als seus rebels d'això tantes vegades, però ells es refusaven per complet a
creure qualsevol cosa que els hi digués.
L'única cosa que li quedava era sotmetre's a aquesta
criatura i els seus poders. Tan sols pensar que una criatura així escombraria
la seva ment li horroritzava, però no sabia què més podia fer. De poder tornar
en el temps, tal vegada decidiria no desertar, no ajudar a Galen Erso, no
tractar de salvar a la galàxia. Era massa tard.
Els tentacles de la criatura es dirigien cap a Bodhi. Ell es
retorçava en els seus lligams, incapaç d'escapar-se del seu tacte, al mateix
temps que lluitava contra l'impuls de vomitar.
—Què m'has portat, pilot de càrrega? —va preguntar Saw amb
la seva veu rasposa—. Bor Gullet sabrà si és veritat.
Un dels tentacles de Bor va anar serpentejant fins a
envoltar la gola de Bodhi. Ell volia cridar, però el tentacle ja havia començat
a rebregar el seu coll amb tanta força que no va poder inhalar suficient aire.
Allunyar-se de la criatura només empitjorava les coses. Més tentacles el
toquerejaven, li cobrien el cap. Les seves ventoses es van adherir just en les
temples de Bodhi, qui podia sentir el seu pols, gairebé com si li estiguessin
munyint el cervell.
L'últim que Bodhi va sentir abans que la seva ment comencés
a dissoldre's en estàtica i soroll blanc va ser la veu de Saw, qui va dir
alguna cosa que Bodhi esperava amb totes les seves forces que no succeís.
—El dolent de les tècniques de Bor Gullet és que un tendeix
a perdre la raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada