Lluitar fins al final (VII)

Anterior

CAPÍTOL 7

Sabine va aterrar l'Espectre prop d'un antic cercle de pedres, on estava l'altra nau, el Banya Trencada. Ezra va descendir amb Zeb. Les supliques del noi per rescatar a Kanan havien convençut a Sabine d'ignorar les ordres de Hera, i quan la mandaloriana va accedir, també ho va fer Zeb. Així i tot, Ezra se sentia culpable per desafiar a Hera; la pilot havia fet molt per ell i ara li pagava amb desobediència. Hera no s’ho mereixia.

Ezra va caminar cap a un gàngster amb el qual la tripulació havia tractat en diverses ocasions: Cikatro Vizago. El devaronià, la banya esquerra del qual combinava amb el nom de la seva nau, estava supervisant als seus androides de càrrega, que pujaven unes caixes al transport. Va aixecar la cella, sorprès en veure a Ezra.

—Això és inesperat, busquen treball o alguna cosa així?

Sabine i Zeb estaven darrere d’Ezra, mentre ell parlava:

—Jo crec que tu ja saps per a què estem aquí.

Vizago va dubtar per un moment, com si pensés les seves paraules.

—No sé on està el seu amic, ho sento —va dir Vizago.

Aquesta era una terrible disculpa. Ezra va fer un pas al capdavant.

—Has d'haver escoltat alguna cosa.

—Encara que sabés alguna cosa, no us serviria de res. De fet, les vostres activitats han atret l'atenció de l'Imperi i han fet les coses més difícils per a mi. Així que aneu-vos. Sou mala sort —va dir Vizago, pujant a la seva nau.

En el passat, Ezra hauria reaccionat amb desmesura; però, gràcies al que Kanan li havia ensenyat, va deixar anar el seu enuig.

—Mai t'has preguntat per què l'Imperi estava interessat en Kanan? Per què van enviar un Inquisidor a Lothal?

Sabine es va llevar el casc.

—Ezra, no.

Vizago va donar la volta.

—No. Si us plau, digues-ho —va dir Vizago.

Totes les mirades es van dirigir a Ezra, fins i tot els fotoreceptors dels androides de càrrega de Vizago. El noi no havia planejat què dir després, així que es va apegar a la veritat:

—Perquè Kanan és en Jedi.

—Kanan? Un Jedi? Ets graciós, noi. Aquest canalla és tan Jedi com tu —va contestar Vizago, rient-se.

Ezra va recordar el molt que Kanan menyspreava tractar amb el gàngster.

Ara, Ezra sentia el mateix, però necessitava la informació que Vizago tenia. Així que va tancar els ulls, va estendre la seva mà i, enfonsant-se en la Força, va visualitzar les caixes del gàngster. Va imaginar una levitant i movent-se cap al devaronià.

El riure de Vizago es va detenir. Quan Ezra va obrir els ulls, Vizago estava mirant sorprès una caixa que surava sobre ell. El noi va deixar caure la caixa i el gàngster va saltar lluny d'ella, perquè no li aixafés.

—Tu...? —Va preguntar el delinqüent—. Tu ets un Jedi?

—I també ho és Kanan —va contestar Ezra, amb una veu més severa; sabia que a Kanan no li agradaria el que era a punt d'oferir—. Ajuda'm i tindràs a un Jedi devent-te d'un favor.

Vizago va somriure.

—Vine amb mi, noi. Sol.

Ni Zeb ni Sabine van dir una paraula, però amb la mirada li van demanar a Ezra que anés amb compte. Només podien confiar en Vizago quan la situació el beneficiava.

Ezra va seguir al gàngster cap al Banya Trencada; darrere d'ells, anaven els androides de càrrega.

—Mira —va explicar Vizago— des que vostès van destruir la torre de comunicacions...

—No vam ser nosaltres —va interrompre’l Ezra.

—... l'Imperi no té comunicacions de llarg abast —continu Vizago—, així que van començar a usar aquests.

Vizago va prendre un Data Pad i va pressionar un botó que va projectar una imatge del que semblava ser un astrodroide amb dissenys imperials en la pintura. Androides missatgers. Porten la informació de la ciutat cap a la nau de comunicacions que està en òrbita.

—Quin tipus d'informació? —va preguntar Ezra.

—Tota la que s'ocorri: personal, d'armes, de moviments de tropes... —Vizago va fer una pausa dramàtica—. I de presoners.

—Kanan?

—Possiblement, però no puc assegurar-t'ho —va advertir Vizago.

El devaronià mai podia garantir la seva informació. Era una pena que no poguessin acudir a ningú més.

—Què necessites a canvi? —va preguntar Ezra.

—Avui, res, demà, no ho sé. Jo et cridaré quan vulgui cobrar el meu favor.

A Ezra no li agradava aquesta part del tracte, però no tenia alternativa. Va sortir del Banya Trencada i va caminar cap a Sabine i Zeb, els qui li donaven l'esquena, ja que conversaven amb algú, tal vegada algun dels androides de Vizago.

—Molt bé, nois. Tinc una pista... —Sabine i Zeb es van donar la volta, revelant al tercer membre de la conversa, que no era un androide, sinó Hera!

—Pel que acabes de negociar, més val que sigui més que només una pista! —va dir Hera tornant al Fantasma.

Ezra va anar darrere d'ella.

—Hera, sé que estàs molesta, però...

—Molesta? Què et semblo furiosa? Acabes de posar les nostres vides en risc. Et vaig donar una ordre directa i em vas desobeir.

Ezra entenia com se sentia Hera. Però ella mateixa li havia ensenyat que ser un rebel de vegades significa no seguir les regles.

—Però va donar resultat. Sé com trobar a Kanan —va afirmar Ezra, abans d'afegir amb menys seguretat—, tal vegada.

Hera es va detenir en la rampa de Fantasma, encara li donava l'esquena a Ezra.

—Tal vegada? Tot això per un «tal vegada»?

—Hera, cap de nosaltres vol donar-se per vençut amb Kanan —va continuar Ezra; Sabine i Zeb es van unir a ell.

Les puntes dels lekku de Hera es van retorçar, un senyal twi’lek d'exasperació.

—I creus que jo sí?

—No, ho crec —va prosseguir Ezra—, per això vaig prendre aquest risc.

Hera va sospirar, després va voltejar a mirar-los.

—Què vas esbrinar?

—Tinc un pla —va dir Ezra, mirant a l’astrodroide taronja i blanc que estava dins de la nau— i inclou a Chopper.

 Següent