Lluitar fins al final (V)

Anterior

PART 2

DETERMINACIÓ REBEL

CAPÍTOL 5

Després d'acoblar l'Espectre amb la seva nau mare el Fantasma, Hera va anar a la seva cabina personal. Havia rebut una trucada encriptada d'un contacte molt important. Va acceptar el missatge i la veu distorsionada de Fulcrum va omplir la cabina:

—Kanan coneixia els riscos i els va acceptar. Ho sento, però has de concentrar-te en el teu següent objectiu.

Hera se sentia ofesa que Fulcrum es donés per vençut amb Kanan d'una manera tan senzilla.

—Kanan és el nostre objectiu. Encara el podem trobar.

—A quin cost? Tu? La teva unitat? La missió en general? —Va preguntar Fulcrum—. Una cosa més, Hera. La transmissió d’Ezra va atreure molta atenció, i no només dels civils, també dels cercles més alts de l'Imperi.

Hera dubtava. Tal vegada el seu contacte tenia raó. Fulcrum sempre considerava l'estratègia a llarg termini.

—Aquest era el pla de Kanan, suposo que va funcionar —va dir Hera.

—La teva missió no havia de ser vista, havia de passar desapercebuda —la sermonejà Fulcrum—, i ara...

Hera parlà per defensar al seu amic:

—Kanan volia inspirar persones. Volia donar-los esperança.

—Bé, doncs ho va aconseguir —va continuar Fulcrum—; però si et capturen a tu o a Ezra, aquesta esperança desapareixerà. Per protegir la teva unitat i a Ezra han de deixar de buscar a Kanan i amagar-se. Entesos?

L'últim que havia dit Fulcrum no era una pregunta, sinó una ordre. La transmissió va acabar i Hera es va asseure en una banqueta. Qui tenia la seva lleialtat? El seu millor amic o la rebel·lió que començava?

Hera sabia què diria Kanan: «Oblida't de mi. Concentra't en la missió, fes el que diu Fulcrum».

El mateix que ella li hauria dit si fos capturada. Una part d'ella desitjava que fos així i no hagués de preocupar-se per prendre aquest tipus de decisions.

Ezra va reunir amb Sabine i Zeb a la sala comuna del Fantasma, on buscaven en un mapa la localització de Kanan. Era frustrant, perquè podia estar en qualsevol part del planeta.

—El més probable és que segueixi en el Complex Imperial —va dir Sabine.

—Si és així, bé podríem donar-ho per mort —va afegir Zeb.

Ezra es va molestar amb aquestes paraules.

—No s'ha anat! I no està en el Complex Imperial!

—Com ho saps? —va preguntar Zeb.

—Només ho sé! —va contestar Ezra, caminant al voltant de la sala, desitjant poder explicar-los com ho sabia. Però era impossible, fins i tot ell no s’ho explicava. Tot el que li deia la Força era que el seu Mestre estava per aquí, viu encara.

Sabine no se sentia convençuda.

—No podem planejar una cosa basats en un pressentiment.

—Sí podem, ho fem tot el temps! —va argumentar Ezra. Per ventura no recordaven la missió de Stygeon Prime o de l'asteroide ple de gom a gom de fyrnocks? Tots els seus plans es basaven en pressentiments d’en Kanan.

—No aquesta vegada —va dir Hera entrant a la sala comuna; es veia exhausta i ombrívola, com si hagués arribat d'un funeral—. No podem arriscar-nos.

—No podem o no ho farem? —va preguntar Ezra; no podia creure el que havia dit Hera. Eren els amics de Kanan... la seva família.

—Ezra —va continuar Hera amablement—, hi ha una missió més gran que no estàs veient. No podem comprometre-ho tot per un soldat.

—Soldat? És el nostre amic. Ell ho faria tot per protegir-nos.

—Ja ho va fer quan es va sacrificar per nosaltres —va dir Hera—, ell voldria que honréssim la seva decisió.

Sabine i Zeb semblaven acceptar l'ordre sense protestar. Ezra va sortir ràpidament de la sala, no volia cridar-los a tots. No obstant això, per dintre seu sabia que Hera tenia raó. El problema era que ell també tenia raó.

Va anar a la cabina que compartia amb Zeb a fer alguna cosa que mai havia fet abans. Va meditar, com ho feia el seu mestre. Tal vegada la Força li inspiraria. Tal vegada podria idear un pla per salvar a Kanan.

Quan va obrir els ulls, es va trobar a si mateix en el passadís fora de la cabina d’en Kanan. No recordava haver caminat fins allà. No obstant això, ho va acceptar, i va acceptar que Chopper també estava en la cabina, mirant al voltant i fent sorolls suaus, com si plorés la pèrdua d’en Kanan.

—Jo també el trobo a faltar —va confessar Ezra—. Però tinc un pla per trobar-lo M'ajudes?

El droide, un dels robots més reticents de l'univers, va acceptar amb un simpàtic so. Ara tot el que havia de fer era convèncer a Sabine i a Zeb que també li ajudessin. 

Següent