CAPÍTOL 17
Cassian pressentia que el temps se'ls estava acabant. Jyn
s'havia anat per massa temps. Si anava a convèncer a Saw Gerrera que els
alliberés, per ventura no hauria vingut algú a salvar-los ja?
Es va quedar vigilant als guàrdies de prop, buscant un
senyal de com anaven les coses amb Saw i Jyn. Si les coses no anaven bé, hauria
de dirigir un intent desesperat per escapar; d'una altra manera, segurament els
executarien a tots.
—Qui és el de la cel·la del costat? —va preguntar Chirrut
del no-res.
Cassian no s'havia posat a pensar en el veí del costat.
Havia estat massa preocupat pels guàrdies.
—Què? —va dir Baze—. On?
Baze va caminar cap a les barres que els separaven d'un home
que es refugiava en la foscor. Baze va treure el cap per mirar i de seguida va
crispar el llavi, com si hagués provat alguna cosa repugnant.
—Un pilot imperial.
De seguida, Cassian es va voltejar; després de tot, havia
anat a Jedha a la recerca d'un pilot imperial. Saw hauria tancat en una cel·la
al pilot desertor?
—Pilot?
Baze va enganxar el cos a la cel·la contigua.
—El vaig a matar.
—No! —Cassian va córrer per detenir a Baze—. Espera! No!
Baze no era dels qui deixaven que el detinguessin, però
Cassian va insistir.
—Queda't aquí —li va dir a l'home—. Queda't aquí!
Va treure el cap a la cel·la contigua i va veure al que
havia alterat a Baze: un esllanguit de pell olivàcia, cabell fosc i barba
prima. Portava posat l'uniforme d'un pilot imperial.
En veure a Cassian, l'home es va posar a tremolar, potser a
causa de les amenaces de Baze, potser perquè hi havia alguna cosa en ell que no
estava del tot bé.
—Està bé —va dir Cassian gentilment, tractant de calmar al
pilot—. Està bé.
L'home tenia els ulls en blanc; Cassian no podia determinar
si la ment d'aquest seguia amb ells o no. Saw l’hauria torturat?
—Ets el pilot? —va preguntar Cassian—. Escolta, escolta...
Ets el pilot del navili de càrrega?
L'home va voltejar cap a ell amb la mirada buida.
—Pilot?
La paraula semblava tenir sentit per a ell, lluïa com si
alguna cosa estigués regirant-li una memòria enterrada en el profund.
—Què és el que té? —va preguntar Chirrut.
Cassian desitjava saber-ho. Havia vist gent en condicions
semblants; es va estremir en pensar pel que aquest pobre hauria passat per
acabar en aquest estat. No li anava a explicar a Chirrut el que possiblement
havia passat ni com se li havia de tractar. Primer havia d'assegurar-se que era
l'home correcte.
—Galen Erso —li va dir a l'home en la cel·la—. Coneixes
aquest nom?
El pilot es va asseure, però els seus ulls seguien
vidriosos. Però la forma en què es va moure, com va parpellejar en escoltar a
Cassian dir el nom de Galen, això havia de significar alguna cosa, o no?
—Jo vaig portar el missatge —va dir l'home—. Jo sóc el
pilot.
Cassian volia cridar d'alegria. L'home es va asseure per
complet i va enfocar la mirada en Cassian i en els altres de la cel·la.
—Jo sóc el pilot. Jo sóc el pilot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada