Lluitar fins al final (XI)

Anterior

CAPÍTOL 11

Durant la seva guàrdia, JJR-579 va notar alguna cosa estranya en un dels TIE que el raig tractor del Sobirà havia portat a la badia cinc. Va cridar al seu company, JNT-303, i li va mostrar el TIE pintat de molts colors.

—Això no està en les regulacions.

JTN-303 li va fer un cop d'ull.

—A mi m'agrada.

JJR-579 era a punt de qüestionar la lleialtat del seu company, quan el comunicador va emetre un so extremadament agut. El so era tan fort que no li deixava sentir, ni tan sols li deixava pensar, feia que li fes mal el cap. Va inventar en va llevar-se el casc, però les regulacions imperials ordenaven que fossin a mida i no ho va poder fer.

Mentre JJR-579 queia de genolls, s’adonà que les llums de l'hangar parpellejaven. De sobte, tot va ser foscor.

***

Sabine no només era una pintora, era una artista; i els bons artistes usaven totes les seves habilitats quan creaven els seus millors treballs. Per preparar el caça TIE, s'havia inspirat en un dels esquemes que hi havia trobat Chopper quan va descarregar informació imperial. Va col·locar detonadors dins de la cabina per enviar un impuls electromagnètic. Aquest pols provocaria un curtcircuit en totes les tecnologies, des dels cascos dels soldats imperials fins als sistemes més complexos del Destructor Estel·lar.

Quan Sabine va activar els detonadors, el pols va funcionar millor del que havia imaginat, el Sobirà va quedar reduït als sistemes d'emergència per al suport biològic. La resta dels sistemes es van apagar.

Amb el Sobirà incapaç d'usar el seu raig tractor o els seus canons turbolàser, Hera va poder acoblar el transport a un costat del Destructor, prop de l'àrea de detenció. Sabine esperava poder fer un forat en el casc del Sobirà, però Ezra va improvisar més ràpid i es va obrir pas amb el seu sabre làser. Tots van entrar al Destructor, excepte Chopper, que es va quedar a càrrec, per tenir el transport llest.

Sabine estava contenta de veure l'efecte que havia tingut la seva obra en el públic: hi havia soldats d'assalt inconscients en el pis dels passadissos, amb les mans en els cascos. Sabine sabia que aquest efecte era només temporal.

—Aquests subjectes despertaran aviat —va informar Sabine.

—En quant temps? —va preguntar Hera.

—Molt ràpid, desafortunadament —va afegir Zeb.

Ezra els va portar pels passadissos, fins que Chopper li va enviar un missatge urgent a Hera; els reforços venien de camí.

—Quants soldats vénen? —va preguntar Sabine.

—Dos transports, mínim —va contestar Hera.

—No es preocupin —va prosseguir la Sabine—, en una nau d'aquesta grandària els prendrà una bona estona trobar-nos.

En arribar on s'ajuntaven tres passadissos, van descobrir que podien estar més equivocats. Hi havia un grup de soldats d'assalt a la volta i van començar a disparar. Els rebels van escapar per on venien, però un altre esquadró de soldats va arribar per aquí. Aquests no eren qualsevol tipus de soldats, eren les forces més disciplinades que comandava el Gran Moff Tarkin.

Sabine i tots els altres van començar a disparar per defensar-se, però no hi havia manera que els derrotessin a tots. Van córrer cap al passadís que quedava buit.

De sobte, una porta gruixuda va començar a tancar-se per atrapar-los, ràpidament, tots van saltar a través d'ella. Quan aquesta es va tancar, Ezra va usar el seu sabre làser per fondre els seus controls. Això retardaria als soldats per uns moments.

Sabine estava impressionada, Ezra s'havia tornat hàbil amb el sabre làser, prenent en compte que feia poques setmanes gairebé es tallava el braç.

—Ben pensat, noi. Què segueix?

Ezra no s’enrojolà com solia fer-ho quan Sabine li feia un compliment.

—Kanan està cap a l'altre costat del passadís, així que acabo de tancar la nostra última ruta cap a ell.

—Pot ser nostra única ruta, però no la teva —va contestar Hera, assenyalant els conductes de ventilació—. Fes el que millor saps fer, Ezra. Nosaltres mantindrem ocupades a les tropes.

—Saps?, algun dia seré molt gran per cabre aquí —va comentar Ezra—. I mentre entrava en el conducte de ventilació, Sabine gairebé li recorda que sempre seria la rata de Loth del grup, però no ho va fer. Això ja no era veritat.

 Següent