PART 2
IL·LUMINACIÓ
CAPÍTOL 9
Kanan va trucar a la porta de la cabina que compartien Zeb i
Ezra, però el noi no estava aquí, una altra vegada. Era la segona vegada que
reprogramava la lliçó, perquè a Ezra se li oblidava; no obstant això, la falta
d'avui no podia ser un oblit. El noi no li posava tant interès a les lliçons
Jedi.
El jove mestre va anar a la seva pròpia cabina i va agafar l’holocró
del calaix secret del seu catre. El millor que podia fer amb la seva frustració
era canalitzar-la cap a altres coses. Es va asseure amb les cames creuades en
el terra i va començar a meditar.
Mentre més es relaxava, més lluny se sentia de si. L'ull de
la seva ment veia l’holocró surant enfront d'ell, veia imatges de persones i
llocs que coneixia i que no; escoltava veus, ressons de la saviesa dels Mestres
Jedi d'antany.
«Per entendre la Força, has d'ensenyar la Força...».
«Sempre sé ferm, però just...».
«Mai li somriguis al teu Padawan, només fins que hagi passat
les proves; sinó, un aprenent desobedient tindràs...».
Un so en el corredor va alertar a Kanan que algú
s'aproximava, així que es va desconnectar de la força i va posar l’holocró en
el terra.
La porta es va obrir.
—Lamento arribar tard, estava amb la Sabine —va explicar
Ezra, respirant fortament, com si hagués estat corrent.
Kanan va sospirar i va obrir els ulls.
—Ezra, quan vam estar en aquell asteroide, vas fer una
connexió perillosa amb la Força. Necessito saber si estàs llest.
—Estic llest —va contestar Ezra; després va reflexionar—.
Llest per a què?
—Per a una prova, un desafiament real; un que determinarà si
et convertiràs en un Jedi o no —va explicar Kanan.
—Però vas dir que era un Jedi. Per quina altra raó
m'entrenaries?
Kanan va agafar l’holocró i es va posar dempeus.
—Mai vaig dir que fossis un Jedi, vaig dir que tenies el
potencial per convertir-te en un. Però et falta disciplina, concentració.
—Si us plau —va reclamar Ezra—, saps com vaig créixer. No
estic acostumat a totes aquestes regles.
—Tens sort que jo no sigui com la meva mestra —va dir el
Jedi negant amb el cap—. Ella mai hauria deixat que et sortissis amb la teva
amb...
—Amb tot el que tu em permets? —el va interrompre Hera.
Kanan va mirar cap a la porta.
—Vols una segona oportunitat o no? Vés a preparar l'Espectre.
—Com ordeni, Mestre —va contestar Ezra, aquesta vegada,
sense sarcasme en la seva veu.
El Jedi va fer una reverència per al noi mentre sortia. Li estava
donant tantes oportunitats per les errades que ell tenia com a mestre? I si
Ezra sucumbia al Costat Fosc perquè no li ensenyava...?
—Has de fer-ho, Kanan —va dir Hera, parada en la porta.
—Després del que va passar en l'asteroide, has d'ajudar-lo.
—Espero poder fer-ho —va contestar Kanan.
—Sé que pots —va dir Hera, prenent la mà del Jedi.
A pesar que ella no el podia ajudar a través de la Força,
podia animar-lo i recolzar-lo de maneres que la Força mai podria.
***
Una prova. Una
veritable prova Jedi. Ezra s'emocionava amb només pensar-ho. Per fi, Kanan
li ensenyaria una cosa de profit en lloc de comunicar-se amb gats loth o
bloquejar roques.
El seu mestre es negava a revelar la destinació. Kanan va
posar l'Espectre en pilot automàtic i
després va anar cap a la part de darrere de la nau a asseure's amb Ezra. El noi
sabia que li esperava un llarg sermó.
—Quan tenia la teva edat —va iniciar Kanan—, hi havia al
voltant de deu mil Cavallers Jedi defensant la galàxia. Teníem petits llocs i
temples a través de les estrelles.
Ezra va imaginar com haurien estat els últims dies de la
República; si la seva vida hauria estat diferent, si l’haurien entrenat en
algun d'aquests temples, què li havia passat a tots els temples.
—L'imperi va trobar els temples i va destruir molts d'ells...
Però no tots —va continuar Kanan—. Vull que meditis, que deixis que la Força et
guiï a un d'ells.
Ezra va mirar al seu mestre. Com podria trobar un temple
Jedi perdut si no podria trobar els seus mitjons bruts?
—Confia en tu mateix —va dir Kanan—, confia en la Força.
Ezra va assentir i va tancar els ulls. Almenys, ho
intentaria... Després va recordar el proverbi de Kanan: «Fes-ho o no ho facis.
L'intent no existeix».
El problema era que
no sabia el que estava buscant. Una piràmide? Una catedral? Un monestir en la
vora d'un abisme?
—Tu vas fer això a la meva edat? —va preguntar Ezra.
—Tot era diferent abans. Ara tot el que queda és la Força.
La Força... que Ezra podia sentir. La sentia en les aus al
voltant de la nau, en la pastura creixent sota, fins i tot en els pujols
ocasionals en les planícies. Entre tot això, una gran roca ressaltava com un
estrany artefacte d'uns altres temps. Una cosa encara més estranya era que la
Força havia fet que la ment d’Ezra entrés a la roca com si res. Es va trobar a
si mateix en una càmera que portava cap a un túnel i, al fons, una brillant
llum, resplendent com un estel.
Ezra va obrir els ulls. No necessitarien la velocitat de la
llum. El temple Jedi estava a Lothal. No sabia les coordenades exactes, però la
sensació era tan forta que va poder dirigir a Kanan fins allà.
Van aterrar en la meitat d'una planícia, prop d'una enorme
roca igual a la de la visió d’Ezra.
Kanan va apagar un interruptor.
Ezra va mirar a Kanan. Si el pilot automàtic hi havia estat encès
tot el recorregut, significava que...
—Ja sabies d'aquest lloc —va dir Ezra, molest pel treball
que havia fet en va.
—Vaig revisar l’holocró en la meva cabina. Té mapes de tota
la galàxia; creu-me que jo em vaig sorprendre també que hi hagués un temple
aquí.
Van baixar de la nau i es van acostar a la gran pedra. Com
Ezra havia trobat el temple, Kanan li va dir que també havia de trobar la
manera d'entrar.
—De debò? No pots donar-me una pista?
—No miris, escolta. Usa la Força per escoltar el que t'ha d'explicar
la roca.
Ezra va caminar al voltant de la roca. Era sòlida, sense res
que semblés una entrada. No obstant això, quan va tancar els ulls i va posar
les mans sobre ella, va començar a sentir al món. El temple no estava dins,
sinó sota la roca.
—Vol deixar-me entrar —va dir Ezra—. A nosaltres. Mestre i
Padawan. Junts.
—Llavors, junt serà.
Ezra sentia com sortia energia del seu braç cap a la pedra.
Es va tibar sota la pressió, com si fos un petit múscul treballant amb un
múscul més fort. La terra va tremolar i es va escoltar un tro.
Ezra va obrir els ulls.
L'enorme pedra havia sortit com un suro, revelant una
estreta cavitat sota. Ezra va suposar que era l'entrada al temple Jedi.
—No perdis la concentració. No volem que aquesta cosa ens
caigui damunt —va explicar Kanan.
Ezra va entrar per la cavitat, mirant amb sorpresa. La pedra
havia de pesar molt més que un aerobús, i així i tot havien pogut aixecar-la
sense tocar-la.
Aquest tipus de lliçons feien que Ezra volgués aprendre cada
vegada més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada