CAPÍTOL 8
Chopper feia sorolls nerviosos mentre Sabine el pintava. Amb
cada traç, Chopper s'assemblava més i més a un dels androides missatgers i
menys a si mateix.
—És per Kanan —va dir Ezra—. Et tornarem a pintar una vegada
que l’hàgim rescatat.
Més li valien que ho fessin. Chopper odiava que el
confonguessin amb un model amb un processador inferior al que tenia ell. No
obstant això, aquesta vegada no s'estava queixant tant. El seu mòdul estadístic
determinava que aquesta pintura temporal sí augmentaria les possibilitats de
trobar a Kanan.
En el port espacial de la Ciutat Capital, Sabine i Zeb
noquejaren a un esquadró de soldats d'assalt que escortaven a un droide
missatger. El treball de Chopper era fer-se passar per aquest droide.
—Sé que pots fer-ho, Chopper —li va animar Ezra.
Encara que el droide ho va considerar gairebé un insult,
Chopper podia fer-se passar per un d'aquests amb el noranta-tres per cent dels
seus circuits apagats. Els Imperials no programaven als seus droides amb
personalitat. Només volien que fessin sorolls de «si» i «no».
Chopper va anar cap a l'hangar on es dirigia l'escorta amb
l'altre droide. Aquí, els dos soldats d'assalt protegien la rampa d'una nau de
transport.
—Aquí està el missatger, però i l’escorta? —li va preguntar
un soldat a l'altre.
—No és el nostre problema. I ja anem tard —va contestar el
seu camarada. Van esperar al fet que Chopper pugés a la nau i després, amb el
comunicador del canell, va dir—: BN-set-quaranta-nou al pilot. El missatger
està a bord.
Chopper va posar les seves rodes en la cabina i la nau va
desenganxar. Les portes de la cabina de comandament estaven obertes, així que
quan la nau va sortir a òrbita, el seu fotoreceptor va veure la seva
destinació. Anaven a un creuer petit.
No veia al Fantasma
per enlloc, la qual cosa segons els seus càlculs, era una cosa bona. Estaven
aquí, però els Imperials no els detectaven.
La nau es va acoblar amb el creuer i Chopper va sortir de la
nau amb els soldats d'assalt; després va encendre un localitzador que permetria
a Hera saber en quin lloc del creuer es trobava.
Va passar pel passadís principal i fins al pont. Era un lloc
molt atrafegat. Els oficials discutien amb el capità, mentre els tècnics
revisaven les seves pantalles.
—Arribes tard, dos-sis-quatre —va dir un tècnic— connecta't.
Chopper li va contestar en binari. No havia arribat tard, el
pilot de la nau va ser el que es va retardar. Chopper tenia un dels millors
rellotges interns mai inventats.
Va obeir les ordres del tècnic i es va connectar a un port.
Immediatament va tenir accés a la xarxa imperial, però donat la grandària de la
xarxa, seria molt difícil determinar on estava Kanan, i li prendria tres hores,
quaranta-quatre minuts, i onze segons... Massa temps, d'acord amb el pla de la
missió. Així que va començar a descarregar dades per repassa-les després.
El tècnic va mirar el monitor de la seva estació, que encara
estava buit.
—On està la informació? No la veig.
Chopper volia electrocutar a l'home. Els orgànics eren tan
impacients. Va xiular i va enviar un tros de text de la informació que estava
descarregant.
—Espera. No estàs autoritzat per copiar arxius!
Chopper es va disculpar falsament, mentre seguia
descarregant els arxius.
—Què passa aquí? —va preguntar un oficial que estava a prop.
—Aquest droide no funciona, senyor —va contestar el tècnic.
A pesar que només portava el 57 per cent de la informació
copiada, Chopper es va adonar que s'havia acabat el temps per completar la
missió. Girà el seu petit satèl·lit per enviar un senyal al Fantasma. Ara, l'èxit de la missió
depenia d'ells.
—Sembla ser un model vell —va dir l'oficial—, revisa el seu
nombre de sèrie.
El tècnic es va ajupir per revisar a Chopper, però mai va
arribar a tocar al droide, doncs una explosió va sacsejar el pont de la nau.
—Ens ataquen! —va cridar l'oficial.
Chopper es va desconnectar de la consola just a temps, amb
el següent impacte la connexió es va incendiar. Les alarmes van començar a
sonar i tècnic i oficials corrien als seus llocs. Ningú li parava esment al
droide, que es dirigia cap a un ascensor.
L'ascensor va portar a Chopper al passadís inferior del
creuer. Va anar cap a una escotilla d'emergència i la va obrir. Quatre soldats
d'assalt que passaven per aquí van ser absorbits cap a l'espai juntament amb
Chopper. A diferència dels soldats, el droide estava dissenyat per funcionar en
un ambient sense gravetat. Mentre els soldats es retorçaven, Chopper va rebre
un missatge de Hera i el robot va encendre els seus coets per dirigir-se cap a
la font del missatge.
El Fantasma va
esquivar una ràfega de trets per poder arribar fins a Chopper. El vaixell de
càrrega estava ja molt danyat i no resistiria cap cop directe del creuer. No
obstant això, va sortejar els trets i va obrir la comporta de càrrega. Chopper
va utilitzar la resta del seu combustible per entrar. Una vegada dins, es va
subjectar d'un suport per no ser absorbit cap a l'espai.
Quan el Fantasma
estava lluny de l'abast del creuer, va descendir cap a Lothal, i Chopper va
poder posar les seves rodes en el pis.
Zeb, Sabine i Ezra van anar a rebre’l.
—Això va ser sorprenent, Chopper! —li va felicitar Ezra.
Tal vegada, a part de la pintura, poguessin donar-li un bany
lubrificant després que tot passés.
Una vegada que Chopper va entrar a la cabina, Ezra es va
asseure en el seient de Kanan i va mirar el seu planeta natal des de la
finestra. Al costat d'ell, Hera pilotava la nau cap a un dels amagatalls,
mentre Sabine i Chopper revisaven la informació que el droide havia
descarregat. Zeb va entrar en la cabina, ajupint-se per no copejar-se amb el
marc de la porta.
—Estic orgullosa de tu —li va dir Hera a Ezra—. Vas prendre
el comandament i ens vas guiar. Kanan t'ha ensenyat bé.
—També tu —va contestar Ezra. Era la veritat, tots li havien
ensenyat bé; fins i tot Zeb.
Sabine va deixar de buscar.
—Crec que he trobat alguna cosa.
Chopper va projectar una imatge de Kanan amb un símbol
Imperial.
—Kanan està en el Destructor Estel·lar del Governador
Tarkin, el Sobirà —va continuar
Sabine—. Encara està orbitant Lothal, però la seva partida està programada.
—Cap a on? —va preguntar Hera.
—Al sistema Mustafar —va contestar Sabine—. No he sentit
parlar d'ell.
Els lekku de Hera es van retorçar molt lleugerament, i va
mirar cap a la finestra. Ezra era nou interpretant el llenguatge corporal
twi’lek, però era obvi que estava atemorida.
I Hera mai tenia por.
—Hera? —va preguntar Sabine.
Hera va sospirar i va dir:
—Només he sentit aquest nom una vegada, en veu d’en Kanan.
Va dir que Mustafar és on els Jedi hi van per a morir.
La bella superfície color maragda de Lothal brillava a
través de la finestra, però Ezra no la veia. Només veia al seu mestre,
encadenat, lluitant per sobreviure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada