CAPÍTOL 13
En acostar-se, Chirrut s’inclinà a l'esquerra i el tret del
blàster que el comandant li va llançar va passar de llarg. Cassian es va ajupir
per cobrir-se; Jyn va fer el mateix. Si aquest monjo trastocat anava a
sacrificar la seva vida per ells, ella ho aprofitaria. Encara que, no havia de
preocupar-se per Chirrut. El monjo es va lliscar cap als soldats d’assalt, tan
a prop que no podien disparar-li, i va començar a brandar el seu bo[1].
Va derrocar a un soldat d'una bastonada en el cap i va girar per escombrar a un
altre i tombar-lo en el terra.
Un dels soldats d’assalt va llançar un tret desesperat cap a
Chirrut, però el monjo el va tornar a esquivar i li encertà al soldat d’assalt
darrere d'ell, gairebé com si ho hagués planejat. El monjo va seguir amb aquest
deixant d'acció fins que cadascun dels soldats d’assalt jeia als seus peus. En
completa sorpresa, Jyn no podia més que quedar-se’l mirant en acció. Quan va
acabar, ella sentia gairebé com si hagués d'aplaudir.
Per desgràcia, per a aquest llavors un altre esquadró de
soldats d’assalt s'hi havia precipitat. Aquest grup estava massa lluny perquè
Chirrut els ataqués amb el seu bo. A més, ells van poder veure com de perillós
que era; no li donarien l'oportunitat per acostar-se i que els ferís.
No obstant això, abans que els nouvinguts poguessin obrir
foc, de l'altre costat del carrer va sortir un soldat esparracat i els va volar
a tots. Jyn el va reconèixer: era l'home que estava darrere de Chirrut quan va
parlar amb ell. Si anteriorment semblava perillós, després de volar als soldats
d’assalt amb una ràfega de trets ben acomodats, va quedar confirmat.
En acabar, el soldat va caminar pel carrer i li va donar una
ballesta de llum. Jyn es preguntava com la usaria Chirrut, però la va agafar
com si hagués nascut amb ella.
—Gairebé em dónes un tret —li va dir Chirrut al soldat.
El soldat li grunyí.
—De res.
En lloc de fer-se el mort, un soldat d’assalt ximplet va
començar a moure's, així que el soldat li va rematar d’un tret fent un gest amb
el cap com per assegurar-se que el soldat no ho tornés a fer, i va recórrer als
altres per detectar altres amenaces.
—Lliure d'hostils —va reportar K-2SO mentre Jyn i Cassian
s'aixecaven.
El soldat li va apuntar a l’androide amb el seu blàster.
K-2SO va corregir:
—Un hostil!
Jyn es va col·locar entre el soldat i l’androide per evitar
que li disparés.
—Ell està amb nosaltres!
El soldat va titubejar. Va voltejar cap a Chirrut buscant
confirmació, al que el monjo va respondre:
—No. Deixa'ls.
Amb reticència, el soldat es va posar l'arma a l'espatlla.
K-2SO va baixar la guàrdia i es va disposar a alliberar a Jyn i Cassian dels
grillons.
Jyn li va donar les gràcies a l’androide. Encara no podia
confiar en ell per complet, però clarament a ell li importava Cassian i, per
extensió, també ella.
Però Cassian no estava tan impressionat com ella.
—Torna a la nau —li va dir a l’androide, sense tractar
d'amagar la seva molèstia per com K-2SO havia desobeït les seves ordres— i
espera al fet que et cridi.
L’androide va fer el que li van ordenar. Cassian va
assenyalar amb un gest a Chirrut i li va preguntar al soldat:
—És un Jedi?
Jyn havia pensat el mateix. Era gairebé impossible que algú
cec es mogués així, almenys algú que no pogués manejar la Força.
El soldat va negar fermament amb el cap.
—Ja no hi ha Jedi. Només somiadors com aquest beneit.
Chirrut va protestar davant l'opinió del seu amic.
—La Força sí em va protegir.
El soldat es va apuntar a si mateix.
—Jo et vaig protegir.
No hi havia temps per a això. Ja s'havien enfrontat a més
soldats d’assalt dels quals Jyn va poder comptar; si es quedaven més temps, més
d'aquests els trobarien.
—Ens poden portar amb Saw Gerrera? —va preguntar ella.
En aquest moment, gairebé com en resposta, un grup de rebels
va emergir i van apuntar les seves armes contra Jyn, Cassian, K-2SO i els seus
salvadors.
—Mans enlaire! —va dir un d'ells.
Sota altres circumstàncies potser, Jyn hauria tractat
d'escapar. Després de tot, Chirrut i el seu amic havien acabat amb els soldats
d’assalt sense problemes, i ella i Cassian podien arreglar-se-les força bé.
Però probablement els rebels treballaven amb Saw.
Chirrut no volia cedir davant els rebels.
—Què no veus que no som amics de l'Imperi? —Va moure el cap
cap als soldats d’assalt dispersos en el terra, com si això fos més que
suficient evidència.
El tognath que Jyn havia vist ensumant abans es va acostar
més i els va cridar en la seva llengua nativa:
—Diguin-li això al que va matar als nostres!
Jyn li va entendre i mentalment va maleir la situació.
Segurament l'home dels tubs es referia al moment en què Cassian li va disparar
al rebel que portava la granada per salvar-la a ella. S'havia preguntat si això
els rebotaria en la cara després.
Va fer un pas al capdavant i va cridar tan clar com va
poder:
—Qualsevol que em mati a mi o a algun dels meus amics se les
veurà amb Saw Gerrera!
—Ah, sí, i per què? —va dir el tognath.
Jyn va titubejar tan sols un segon. Havia passat molt temps
des que havia dit aquestes paraules en veu alta.
—Perquè jo sóc la filla de Galen Erso.
El tognath no va titubejar.
—Emportin-se’ls!
Els rebels es van abalançar contra Jyn i els altres, els van
llevar les armes i els van cobrir el cap amb unes bosses.
—És broma? —va dir Chirrut, exasperat—. Sóc cec!
[1] Aquí torno a prendre’m una
altra llicència, el bo és el nom d’una altra arma japonesa, en aquest cas un
bastó d’uns 1’80 cms. (N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada