CAPÍTOL 10
Ciutat Jedha no la va impressionar més de prop que des de
lluny. Es veia clarament que l'Imperi portava molt temps ocupant la ciutat: hi
havia runes d'edificis regant per tot el terreny, marques de cremades de
blàster que havien danyat les parets que encara quedaven intactes i els grafits
contra Palpatine decoraven la major part de les superfícies que restaven.
Jyn seguia a Cassian al llarg dels carrers antics de la
ciutat i, per estar contemplant el desgast de la imminent guerra al voltant
seu, va fregar sense voler a un home amb la cara desfigurada que venia
queixant-se de tot.
—Escolta! Fixa't per on vas!
Jyn va posar la mà al seu blàster; l'home i el seu company
aqualish es van voltejar per confrontar-la. Si els dos volien brega, ella no
tenia problemes a donar-los el gust.
Però Cassian va intervenir i la va allunyar. Els dos homes
se li van quedar mirant. Tal vegada l'holograma imperial proper que cridava les
exigències de lleialtat a l'Imperi va ser el que va convèncer als homes que
Jedha no era el lloc apropiat per buscar plet.
Pitjor encara, l'holograma exhortava als ciutadans de Jedha
al fet que brindessin qualsevol informació sobre un pilot de càrrega extraviat.
Havia de ser el mateix que Jyn i Cassian van anar a trobar. Això faria que el
seu ja de per si mateix impossible treball resultés encara més difícil.
Malgrat tot, Cassian no semblava descoratjat. Els seus
moviments eren els d’un home decidit.
—Solia tenir contacte amb un dels rebels de Saw, però acaba
de desaparèixer —va dir—. La seva germana l’ha d'estar buscant. Han destruït el
temple, però ella ha d'estar aquí esperant. Li donarem el teu nom; tant de bo
que amb això ens portin amb ell.
—Tant de bo? —A Jyn no li agradava dependre d'una cosa tan
absurda.
—Les rebel·lions es basen en l'esperança —va dir Cassian.
En entremesclar-se amb la multitud pels carrers, Cassian va
reconèixer a algú.
—Espera'm aquí —li va ordenar a Jyn i va accelerar el seu
pas.
Mentre Cassian parlava amb un home barbut d'una paradeta de
menjar, Jyn intentava escoltar, però no ho aconseguia a causa del soroll de la
gent que omplia de gom a gom els carrers. En lloc d'això, es va adonar que
escoltava una veu diferent.
Va girar-se al seu voltant i va trobar a l'amo de la veu: un
home vestit amb hàbit de monjo. Els seus ulls eren d’un blau pàl·lid; no
semblava parlar-li a ningú en particular (o potser a tothom), però repetia
sense parar: «Que la Força dels altres estigui amb tu... Que la Força dels
altres estigui amb tu...». Jyn va entendre que l'home era cec.
El cantussol de l'home es va detenir un moment, després va
dir:
—Intercanviaries aquest collaret per un cop d'ull al teu
futur?
Jyn es va paralitzar. El cec no l'estava veient, però tampoc
era com si estigués mirant a ningú, cert? Ella sí portava un collaret, el
cristall kyber que la seva mare li hi havia donat feia tant temps, però el
portava per sota de la samarreta. No hi havia forma que ell sabés que el
portava.
—Sí —li va dir—. T'estic parlant a tu.
Li va llançar una mirada fulminant, després va entendre que
no la podia veure.
—Em dic Chirrut Îmwe.
—Com vas saber que portava un collaret?
L'home gairebé somriu.
—Si vols que et respongui, paga.
Jyn es va adonar que hi havia un altre home darrere del monjo.
Semblava tot l'oposat a Chirrut. En lloc d'hàbit, portava una pitrera
d'armadura vermella i el seu cabell era llarg i grenyut. No obstant això,
d'alguna manera, tots dos es complementaven, com uns germans que havien pres
camins molt diferents.
—Què saps dels cristalls kyber? —va preguntar Chirrut.
Jyn no sabia ben bé què respondre. Seria un parany?
—El meu pare deia que era el que li donava energia als
sabres de llum Jedi.
Probablement Cassian havia acabat de conversar, perquè en
aquest moment va decidir tirar d’ella lluny del monjo.
Chirrut va aconseguir a dir-li mentre se n'anava:
—Els estels més forts tenen cor de kyber.
—No vam venir a fer amics —li va dir Cassian conforme
caminaven—. No amb aquests tipus.
Jyn, desconcertada i intrigada, va seguir mirant als dos
homes mentre ella i Cassian s'allunyaven.
—Qui són?
—Són els Guardians dels Whills, protectors del Temple Kyber;
encara que ja no queda res què defensar, ara només li causen problemes a
tothom.
Alguna cosa en Cassian havia canviat.
—De sobte et veus terriblement tibat.
—Ens hem d'apurar —va dir—. Aquest poble sembla estar a punt
d’esclatar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada