Aquells que vegin a la galàxia cremar,
però no a ells mateixos,
i a qui vegi totes les llàgrimes vessades,
però no la seva,
disminuint, disminuint, disminuint,
fins a res.
I del no-res,
al no-res,
no hi ha res.
—Mete Janvaren de
Mirial
De
Poemes, Oracions i Meditacions sobre la Força,
Editat per Kozem Pel,
Deixeble dels Whills
Capítol 9
L'endemà va ser dur per a la Ciutat Santa.
Va començar quan el sol s'alçava, un tro que va ressonar des
del terra del desert i va caure des de dalt alhora, i aquells que van arribar a
les seves finestres o ja estaven fora van mirar cap amunt i es van congelar en
el seu lloc, i van observar fixament. El Destructor Estel·lar havia trencat
l'òrbita, havia entrat en l'atmosfera, i mentre el veien acostar-se i s’anava
fent més gran, i la seva ombra va créixer fins que es va estendre a través de
la Ciutat Santa. El Destructor Estel·lar va descendir, cada vegada més baix, fins
que alguns dels qui observaven es preguntaven si la gegantesca nau pretenia
simplement aixafar-los a tots.
Llavors es va detenir, estacionant sobre els seus caps, els
seus motors ressonant, i només va haver-hi aquest so i res més, la Ciutat Santa
contenint l'alè.
Llavors els cels van començar a cridar amb caces TIE.
Ara gairebé tota la Ciutat Santa estava desperta, i
observant, mirant el que succeïa. Els omplia de por, i els omplia de terror, i
aquest era, per descomptat, precisament el punt. Mentre observaven, transports
rere transports van emergir del celler de l'hangar del Destructor Estel·lar,
inclinant-se bruscament i després llançats en direcció a la ciutat. Era una
maniobra de desplegament de combat, executada ràpidament, una mostra de
destresa i disciplina que servia com a recordatori del que exactament l'Imperi
podria fer si s’ho pensava.
Alguns transports es van dirigir cap a les ZA establertes o
el port espacial. Diversos les van ignorar per complet, capbussant-se cap a la
ciutat mateixa, aixecant-se bruscament a uns metres del terra, amb prou feines
evitant xocar contra edificis i persones. Les seves portes posteriors es van
obrir i abans que es posessin en posició, els soldats d'assalt estaven en camí,
els seus E-11 en les seves espatlles, cridant ordres. Van assegurar els seus
llocs d'aterratge amb rapidesa i eficiència. Als ciutadans de Jedha se'ls va
donar un advertiment per mantenir la seva distància. Després d'això, els van
disparar.
El desplegament inicial va prendre disset minuts i mig, des
del moment en què els crits dels TIE van anunciar l'inici de l'operació fins
que l'últim dels transports de tropes va tornar a la seguretat del Destructor
Estel·lar. Quan es va fer, la presència de soldats d'assalt a la Ciutat Santa
s'hi havia quadruplicat, i amb ells havien vingut altres vuit AT-ST, deu AT-DP,
i sis tancs d'assalt TX-225 recentment modificats.
Els rumors van començar a volar gairebé immediatament que
s'havien realitzat desplegaments similars al capdavant de cada mina de kyber.
Algú va afirmar que un altre Destructor Estel·lar estava en camí d'unir-se al
que estava estacionat a dalt, que estava entrant en el sistema fins i tot ara.
Diverses persones van informar haver vist, amb els seus propis ulls, dues naus
derrocades des del cel mentre tractaven d’enlairar-se del port espacial de la
Ciutat Santa, encara que cadascuna prèviament havia assegurat les
autoritzacions apropiades.
Aquesta va ser només la primera fase.
Els soldats d'assalt es van moure a través de la ciutat en
els seus equips de foc tradicionals, quatre soldats a cada equip, però ara amb
dos equips treballant en tàndem. Els equips van treballar bloc rere bloc,
implacablement, metòdicament.
Van parar a individus a l'atzar, van exigir documentació,
van realitzar cerques aleatòries i interrogatoris agressius. A alguns dels
detinguts se'ls van mostrar imatges d’holoprojectors portàtils, imatges
d'insurgents o criminals coneguts o sospitosos. Al migdia, tres dels més
notoris punts crítics havien estat aplanats, la qual cosa va resultar en trets
en dos d'ells, amb set morts i el triple de lesions. Molts dels sospitosos de
ser part de la insurrecció van quedar completament atordits, després van ser
emmanillats i carregats en els blindats Transports Pesats de Tropes Imperials,
i els ITT[1]
van ser conduïts al port espacial o a la zona d'aterratge més propera i els
presoners van ser traslladats directament al Destructor Estel·lar de damunt.
Llavors els partisans van començar a contraatacar.
Els primers tirotejos van ser menors, més escaramusses que
compromisos perllongats, però van establir el patró. Un o dos dels combatents
de Gerrera obririen foc des de posicions ocultes, exposant-se per la menor
quantitat de temps possible i després es retirarien ràpidament. Els soldats
d'assalt respondrien, demanarien reforços... un tanc, un AT-ST o un AT-DP.
Mentre ho feien, un altre grup de partisans atacaria en una altra part de la
ciutat, i mentre l'Imperi responia, un altre atac seguiria.
De vegades, els soldats d'assalt responien per trobar que
els partisans ja s'havien retirat. De vegades, els soldats d'assalt responien
per trobar als partisans aguaitant, atacant per tots costats. De vegades, els
soldats d'assalt responien per trobar que el carrer havia estat atrapat, els
seus vehicles de suport convertits en blancs.
A quatre illes al sud de ZA-Dorn, a primera hora de la
tarda, va haver-hi una explosió que es va poder escoltar per tota la ciutat.
Una ploma acre de fum negre es va elevar del lloc, i en pocs minuts van arribar
els sons de foc blàster, i de detonacions més petites. Els TIE xisclaven des de
dalt una vegada més, volaven tan baix que semblaven lliscar-hi pels edificis,
evitant estretament trencar-se a trossets contra les teulades voltades de
diversos dels temples més antics. Moments després, tres caces Ala-X van ser
vistos venint des de l'est, blancs amb marques negres. Ningú els havia vist
abans; ningú tenia idea d'on havien vingut. Mentre enfrontaven als TIE, van
començar a córrer nous rumors que els pilots de Saw Gerrera els havien
mantingut en reserva, que els havia enviat en l'hora de necessitat de la Ciutat
Santa.
Els Ala-X van prendre als TIE per sorpresa, derrocant dos en
qüestió de segons. La gent aplaudia. Llavors els aplaudiments van morir tan
ràpid com s'havien aixecat quan una persona darrere d'una altra en el terra va
mirar al Destructor Estel·lar per veure TIE rere TIE caient de la badia hangar.
Un TIE, després un altre, i un altre, i un altre, i un altre, fins que la
superioritat numèrica va ser tan aclaparant que els carrers van callar. Un dels
Ala-X es va convertir en una bola de foc i enderrocs, el qual es va allunyar
per desintegrar-se sobre el desert. Un segon va ser colpejat sota el seu
fuselatge, a babord. Es va tornar un tirabuixó incontrolat que va trencar el seu
port inferior del caça. L'ala trencada es va estavellar prop del Camí dels
Judicis, trencant a través dels sostres de dues de les llars allà i matant a un
dels ocupants. El caça va lluitar per redreçar-se, el seu pilot d'alguna manera
va aconseguir estavellar-se just al nord del Mur de la Divisió que separava
part de la Ciutat Vella de la Ciutat Nova, que tenia en si més de cinc mil anys
d'antiguitat. Els soldats d'assalt van descendir en el lloc de l'accident
immediatament, però el pilot semblava haver escapat de l'aterratge. Van
començar una recerca immediata.
La resta dels Ala-X, en adonar-se del que tots en terra ja
sabien —que la situació havia passat de ser heroica a suïcida— van sortir
evasius i van fugir cap a l'horitzó occidental. Segons l'últim que es va veure,
hi havia sis caces TIE perseguint-los. Algunes persones van afirmar que el
pilot va escapar. Uns altres van afirmar que el pilot havia estat capturat,
juntament amb el qual s'havia estavellat fora del Mur de la Divisió. Fins i tot
ara, deien, els dos pilots estaven sent interrogats a bord del Destructor
Estel·lar, i era una certesa que un o l'altre revelaria l'amagatall de Saw
Gerrera i que el líder partidista aviat estaria sota custòdia, o mort, o totes
dues coses.
La batalla en terra va continuar durant una hora o més. Una
nova bateria de rumors va començar a difondre's: Gerrera estava a la ciutat, i
l'Imperi l’havia acorralat. Ell i els seus partisans lluitaven per les seves
vides. Alguns, en sentir això, van tornar a les seves llars, van tancar les
seves portes, es van mantenir prop dels seus éssers estimats si tenien éssers
estimats als quals aferrar-se. Uns quants més van prendre les seves armes i van
recórrer els carrers buits amb l'esperança d'ajudar als guerrillers a trobar
tropes d'assalt llestes per a ells. La majoria dels quals van anar a lluitar
van acabar morts.
Tot havia acabat abans del vesprejar. Un foc havia començat
durant la batalla, i l'Imperi no va fer cap intent per apagar-lo. La majoria
dels serveis civils de la Ciutat Santa havien deixat d'existir en qualsevol
forma útil o recognoscible, i no hi havia bombers dels quals parlar, i els
ciutadans que van respondre per tractar de combatre l'incendi ràpidament es van
adonar que era un exercici de futilitat. No tenien aigua corrent i cap dels
equips de bombers especialitzats que la brigada utilitzés alguna vegada, i els
soldats d'assalt es van negar a ajudar. Al final, la gent va fer el millor que
va poder per salvar-se uns a uns altres i a les seves poques pertinences precioses,
i després es van retirar per deixar que el foc cremés.
La resplendor de les flames va durar fins ben bé després de
fosquejar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada