CAPÍTOL 12
Kanan es va desplomar en la cadira. L’Inquisidor s'havia
anat, però el dolor encara recorria el seu cos. Començava a pensar que havia
imaginat la presència del seu aprenent, quan Ezra va entrar per la porta de la
cel·la.
El noi va dir alguna cosa que Kanan no va entendre, i va
usar totes les seves forces per dir les següents paraules:
—No hauries d’haver vingut... però m'alegra que ho hagis
fet.
Ezra va alliberar al seu mestre.
—Tu hauries fet el mateix per mi. De fet ja ho has fet.
Kanan va intentar posar-se dempeus per si sol, però estava
molt feble. Es va recolzar en el noi. A pesar que aquest era més petit que
Kanan, va trobar la força per carregar-lo i treure’l d'aquí.
Però a més de la seva fortalesa, Ezra li transmetia força a
Kanan. Amb cada pas que donava, Kanan sentia els músculs menys cansats i els
nervis més tranquils. Aquesta fortalesa venia de la Força. El noi canalitzava
l'energia de la Força cap al seu mestre, com Kanan havia sanat a Ezra durant
aquella missió a la base de l'asteroide.
No van tenir problemes per sortir de l'àrea de detenció,
tots els guàrdies estaven en el pis, desmaiats. Ezra va explicar com Sabine
havia construït un pols electromagnètic amb dades imperials robades, però Kanan
no podia concentrar-se prou per comprendre-ho. Es va recolzar en el noi per la
resta del passadís.
Ezra semblava saber cap a on anava, havia memoritzat la part
inferior del Destructor Estel·lar, així que amb seguretat va afirmar que la
ruta més ràpida era a través de la sala de màquines. Quan van arribar aquí,
Kanan estava prou recuperat com per caminar sol.
Però necessitaria més que això si volia arribar més lluny.
Enfront d'ells bloquejant el pont elevat, estava l’Inquisidor.
—Una oportunitat per redimir-te. Què més pot demanar un
Jedi? —va dir l’Inquisidor, encenent el seu sabre làser.
Kanan no tenia cap arma, el seu sabre estava en el cinturó
de l’Inquisidor; però, sense importar com de feble que se sentís, no anava a
deixar que el seu aprenent lluités per ell.
—Presta'm això —va dir Kanan, referint-se al sabre de llum
de Ezra.
—Sí, usa-ho —va contestar Ezra, i li va donar el seu sabre
làser.
Kanan el va agafar i va córrer pel pont cap a l’Inquisidor,
disparant amb l'adaptació que li havia fet Ezra al seu sabre. L’Inquisidor
desviava fàcilment cada tret, però Kanan no volia donar-li. Volia mantenir-lo
lluny d’Ezra.
Quan estava al seu abast, Kanan va encendre el sabre i el va
atacar. L’Inquisidor bloquejà l'atac i va començar un duel més. L'adrenalina
que arribava als músculs de Kanan li llevava el cansament. Es va oblidar del
dolor i es va concentrar en la baralla.
Aquest era un duel que no podia perdre... i que no anava a
perdre.
Les seves espases xocaven i forcejaven, il·luminant amb
línies blaves i vermelles l'ambient. Tots els atacs eren bloquejats o
esquivats, Kanan no portava avantatge, però tampoc l’Inquisidor.
Els dos havien lluitat tantes vegades, que sabien quin
moviment faria l'altre.
Kanan tenia un altre truc sota la màniga: gràcies a Ezra,
ara podia disparar entre atacs. Això va prendre a l’Inquisidor per sorpresa i
li va resultar difícil bloquejar els trets i els atacs de l'espasa, es va veure
forçat a retrocedir.
Ezra es va acostar al combat; Kanan volia dir-li que
s'allunyés, que corregués. No ho va fer, perquè córrer era una cosa que Kanan
havia fet durant molts anys. Sabia que Ezra havia fet el mateix: intentava
córrer del record d'haver perdut als seus pares.
No. Kanan estava cansat de córrer, i també el seu Padawan.
Els dos lluitarien junts, com a mestre i aprenent.
Kanan bloquejà el sabre amb el de l’Inquisidor. No havia de
dir-li a Ezra què fer, el noi va aixecar la seva mà i usant la Força, va agafar
el sabre del seu mestre, que estava en el cinturó de l’Inquisidor.
Ezra va activar l'espasa i va saltar a la batalla.
—Per fi, un combat digna del meu temps —va dir l’Inquisidor.
A pesar que el superaven dos contra un, l’Inquisidor
semblava haver obtingut força de l'atac d’Ezra. Va atacar d'una manera
implacable, com no havia lluitat abans. Semblava que ni s'esforçava a atacar i
els seus cops gairebé tocaven la carn dels seus oponents. Ezra avançava i
intentava atacar-lo per sota, però l’Inquisidor va fer un gest amb la mà i el
va llançar amb la Força pel pont. El cop de la caiguda va sacsejar el pis
elevat.
L’Inquisidor va girar cap a Kanan i li donà una puntada
forta al seu pit. Després, va usar la Força per empènyer-ho lluny d’Ezra. A
Kanan li va costar treball aixecar-se, l'adrenalina estava perdent el seu
efecte.
També corria el risc de perdre al seu aprenent: l’Inquisidor
va llançar la seva espasa doble cap a Ezra. El noi va intentar bloquejar
l'atac, però l'arma s'acostava molt ràpid. Va tallar la seva cara i, amb molt
dolor, Ezra va deixar anar el sabre de Kanan i va caure del pont.
Kanan es va connectar a Ezra amb la Força. Va fer una amable
i paternal connexió amb ell, perquè podia ser l'última.
«Que la Força t'acompanyi Ezra Bridger».
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada