CAPÍTOL 6
Bodhi Rook estava tenint un dia fatal. Per fi havia
aconseguit concretar un pla, que li va prendre setmanes preparar, per escapar i
trair a l'Imperi, però havia passat tant temps com a pilot imperial que la gent
amb la qual Galen Erso el va enviar no li creia ni una sola paraula.
Els supòsits rebels amb els quals s'havia reunit el van
lliurar a un mercenari tognath calb al que anomenaven Dos Tubs. Bodhi va intuir
que li van dir així per l'aparell que usava per respirar l'aire que per a Bodhi
era perfectament acceptable. Pel que sembla, Dos Tubs podia portar-lo amb Saw
Gerrera, l'home al que Galen li enviava el missatge. No obstant això, en lloc
de donar-li la benvinguda com a amic, Dos Tubs va insistir a lligar-lo i cobrir-li
el cap amb una bossa. Després, els supòsits rebels el van portar a qui sap on,
lluny, i li van insultar durant tot el trajecte.
Ara el tenien de genolls en un terra de pedra aspre, mentre
un home llançava injúries, furiós. L'única cosa que podia fer era no tremolar.
—Mentides! —va dir aquell home—. Enganys!
Els altres aquí presents es dreçaren de cop; Bodhi es va
preguntar si fins aquí havia arribat. Li dispararien com a un traïdor abans de
si més no lliurar el missatge?
—Anem a veure.
Després d'una pausa, l'home va continuar.
—Bodhi Rook. Pilot de càrrega.
Els seus capturadors el van tirar al terra. Va pressentir
que l'home estava just enfront d'ell. Podia olorar el seu alè malaltís.
—Un noi local, eh?
Dos Tubs va respondre en tognath, però així i tot, Bodhi li
va entendre.
—Portava això. Ho vam trobar en la seva bota quan el vam
capturar.
Hauria de ser l’holoxip que Galen li havia donat!
—Està bé! Puc escoltar-te! Ell no em va capturar. —Bodhi va
assentir en direcció de la veu de Dos Tubs—. Jo vaig arribar sol! Vaig
desertar!
L'home enfront d'ell no va quedar impressionat.
—Cada dia, més mentides.
Bodhi sabia que la seva vida depenia de convèncer a aquell
home que el portés amb Saw Gerrera. Saw ho arreglaria tot. Ell veuria el
missatge de Galen i sabria que Bodhi era un dels bons. Cert?
—Mentides? Per què ho arriscaria tot per una mentida? No tenim
temps per a això! Haig de parlar amb Saw Gerrera abans que sigui...
Just en aquest moment algú li va llevar la bossa del cap i
es va adonar que l'home enfront d'ell, al que li estava cridant, només podria
ser Saw Gerrera. El seu rostre es veia vell i acabat. En la seva barba hi havia
cabells blancs i una màscara d'oxigen penjava al capdavant de la seva armadura.
—Molt bé, vostè és... eh... —Bodhi va anar baixant el volum
de veu i va assenyalar amb la cara l’holoxip a la mà de Saw—. Això és per a
vostè. —Va fulminar amb la mirada a Dos Tubs i va agregar—: I jo els hi vaig
donar.
Saw no va dir gens. Simplement es va quedar mirant a Bodhi
amb una mirada mortal.
—Galen Erso. —Bodhi tenia l'esperança que aquestes paraules
màgiques poguessin persuadir a Saw que pertanyien al mateix bàndol—. Ell em va
dir que el trobés a vostè.
Saw es va posar la màscara d'oxigen i va respirar
profundament, sense llevar-li els ulls de damunt a Bodhi. En exhalar, Bodhi
podia veure quant li dolia. Clarament alguna cosa gairebé destrueix a Saw, però
semblava que ell es resistia (a l'Imperi o a la mateixa mort) amb tanta força
com podia.
Saw va dir dues paraules a Dos Tubs. «Un nom», va pensar
Bodhi, un que no havia escoltat abans.
—Bor Gullet.
—Bor Gullet? —La bossa va tornar a cobrir el cap de Bodhi i
algú el va començar a arrossegar cap a fora—. Què? Esperin! No, no! Esperin!
Galen Erso em va enviar!
Però ni a Saw ni als seus amics els importava si més no una
mica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada