Última ronda a l'Angle Zero

Última ronda a l'Angle Zero

Jason Fry

L'Angle Zero és una cantina a la base imperial d’Axxila III on es reuneixen els pilots de TIE.

Quan Huck Trompo va començar a cantar, Tana Chellaine sabia que s'acostaven problemes per als pilots de TIE de l'Esquadró Nashtah.

El problema no era que el que Trompo estava cantant fos un himne de marmotes; en l'Angle Zero era habitual que els pilots udolessin els seus himnes preferits al ritme de la gramola. El problema era que Trompo estava cantant aquest himne mentre mirava fixament i desafiador a una taula un metre més enllà, una taula ocupada per un quartet de cranis buits amb aspecte irat.

—Trompo, serà millor que acabis la transmissió —va advertir-li Chellaine—. Florn t'està mirant malament.

Saix Hastur, el líder de l'esquadró Nashtah, es va tornar en la seva taula per mirar a Florn, el vell i avesat cambrer ciborg que regentava l'Angle amb literal puny de ferro. Florn estava rentant un got amb la seva habitual precisió mecànica, però els punts vermells dels seus ulls cibernètics estaven fixos en Trompo.

—Serà millor que facis alguna cosa, Saix —va murmurar Artur Essada—. Abans que Sully també es posi a cantar.

La predicció d’Essada es va complir, com solia ocórrer amb molesta freqüència. Sully Olvar va apartar cap enrere la seva cadira i es va posar dempeus lleugerament trontollant per unir-se en la cançó al seu company d'ala i còmplice. Trompo va somriure i va alçar el seu got, però es va trobar amb la mà d’Hastur sobre el seu avantbraç.

—Posa el fre, Huck —va advertir-li Hastur—. És massa aviat per començar una bola de pèl entre marmotes i cranis buits.

—Vinga, cap —es va queixar Trompo—. Ha estat un dia llarg.

—Ho sé —va dir Hastur—. Però no penso tornar a treure't del calabós. Eh, Florny. Em poses un parell d’Eblas més?

Chellaine va bellugar el cap mentre Trompo i Olvar plantaven a contracor els seus culs de nou en els seients.

Els Nashtahs eren marmotes: pilots de caça TIE que volaven en atmosferes planetàries en missions per a l'Exèrcit Imperial. Maniobrar un TIE pel fang era més difícil que volar pel buit de l'espai; aquest era el terreny dels cranis buits que volaven per a l'Armada Imperial. I malgrat tot eren els cranis buits els qui apareixien en els anuncis de reclutament, i les victòries dels quals sobre els rebels, pirates i esclavistes dominaven l’HoloNet.

Cap marmota creia que això fos just. Però sentir-se ressentit era una cosa... i tractar d'incitar als cranis buits a una baralla a cops de puny estant fora de servei una altra molt diferent.

Amb l'amenaça d'una batussa momentàniament evitada, Chellaine va deixar que la seva mirada vagués pel bar. Com de costum, l'Angle estava replet de pilots imperials; entrexocant els seus gots, discutint a grans veus sobre tàctiques, o simplement asseguts en silenci. Gairebé tots els pilots eren humans, i Chellaine podia distingir quant temps portaven en el bar per l'estat dels seus uniformes color verd oliva. Alguns estaven impecablement planxats, suggerint que els seus propietaris acabaven d'arribar. Uns altres estaven arrugats i/o plens de taques, indicant els pilots que fa temps que haurien d'haver-se marxat. I uns quants havien estat retirats i deixats sobre els respatllers de les cadires, un clar senyal d'un desastre imminent. La túnica de la pròpia Chellaine estava immaculada, si bé era cert que ella mai bevia res més fort que aigua... aigua destil·lada, a més.

L'Angle era famós per diverses coses: el seu implacable cambrer, la seva política de servir per igual a marmotes i cranis buits, i la seva llarga tradició que qualsevol per sobre del rang de líder d'esquadró es quedava fora. Això ho convertia en un santuari per als pilots de la Base de Vol del Supersector Joia Brillant, que dominava la monòtona superfície de la lluna Axxila III. En els confins de l'Angle, un pilot era lliure de mostrar-se maldestre, furiós o ploramiques sense arriscar-se a un punt negre en la seva fulla de servei.

Trompo va apurar el seu Ebla i va mirar al sostre durant un llarg instant. Chellaine esperava que tanqués els ulls i el seu cap caigués cap enrere sobre la cadira. Si això ocorria, havia de subjectar-li la cadira, o deixar que s'estampés contra el terra? No estava segura.

Però llavors Trompo es va inclinar cap endavant, amb ulls brillants sobre les seves galtes rosades.

—A aquests cranis buits els estava encantant la meva cançó —va insistir, deixant caure el seu puny sobre la taula amb suficient força per fer que els gots saltessin sobre ella.

—Per descomptat que sí —va dir Olvar, recolzant com sempre al seu col·lega.

Chellaine va bellugar el cap, decidint que si arribava el cas, aquesta vegada deixaria que Trompo s'arrisqués al fet que li partissin el crani. Tal vegada això li faria guanyar una mica de sentit comú. Trompo era un brillant pilot amb una comprensió instintiva de les tàctiques, però tenia la mateixa capacitat de controlar els seus impulsos que una pantera de sorra en zel.

—Hauríem de parlar sobre el que va passar a Portocari —va dir Essada en veu baixa.

Els ulls dels altres Nashtahs es van tornar cap a Essada, qui tenia la mirada baixa, fixa en la gastada superfície de la taula de fusta.

—No hi ha res del que parlar —va dir Hastur, buscant refugi en el seu got de vosh—. Complim la missió. Ho tornarem a fer. Vam perdre gent. Això també tornarà a ocórrer.

—Però els informes... —va començar a dir Essada.

—La missió va acabar —va dir Trompo iradament, acoltellant l'aire per a major èmfasi. El gest va bolcar el got de lum d’Essada, fent que la resta dels Nashtahs retrocedís per evitar el llac que va començar a formar-se ràpidament—. La missió va acabar i em ve de gust cantar. Una cançó que espero que tots aquests cranis buits amb cervell de làser sàpiguen apreciar.

Alçant el seu Ebla a l'aire, Trompo va rugir la línia inicial de l'himne dels marmotes:

—Oh! Qui vola tan alt en els cels més blaus?

El que va fer que Olvar cridés la resposta tradicional:

—NOSALTRES! NOSALTRES!

—Agafa't per a l'impacte —va murmurar Chellaine a Hastur quan altres taules de marmotes es van unir a la cançó.

—Ha estat un mal dia, Tana —va dir Hastur en veu baixa—. Deixar escapar uns quants ions nocius els manté entenimentats.

Chellaine va arrufar les celles després de la copa que havia rescatat de la taula inundada. Els cranis buits de la taula contigua van intercanviar mirades i es van posar dempeus, amb un gest de conformitat. Quan Trompo es va detenir a respirar, estaven preparats amb el començament de la seva pròpia cançó:

—Qui es llança a l'atac en el més negre de l'espai?

El que va ser seguit a crits per almenys quatre taules de cranis buits:

—NOSALTRES! NOSALTRES!

Essada va deixar escapar un sospir i va xarrupar el que havia pogut salvar del seu lum.

—No m'importaria tota l'ovació si almenys un d'aquests idiotes afinés correctament.

Durant un o dos minuts, el desastre va romandre hipotètic. Trompo i Olvar van recórrer l'Angle tractant d'animar als seus col·legues marmotes per ofegar amb les seves veus la cançó dels cranis buits, aquests van redoblar els seus esforços, i Florn es va limitar a bellugar lentament el cap amb enuig. Però llavors es va abocar una beguda, o tal vegada es va llançar a propòsit, i es van intercanviar unes paraules, i aviat el vidre va començar a trencar-se i els punys a volar.

—Aviseu-me quan arribi Raig —va dir Hastur amb cansament.

Hastur va fer un pas enrere mentre Olvar i un eixut crani buit es van enredar en una baralla. Un moment després, Essada va esquivar a un corpulent pilot que Trompo havia llançat sobre la seva taula. El pilot caigut es va posar dempeus d'un salt i va envestir contra el Nashtah, i tots dos van xocar amb un sonor impacte puntuat per gemecs i malediccions.

Un crani buit que es va trobar en l'extrem equivocat d'un cop de puny va caure entropessant sobre Chellaine, fent que part de l'aigua de la seva copa sortís acomiadada per l'aire. Ella es va inclinar suaument cap a un costat per recollir l'aigua en la seva caiguda i va empènyer amb la seva bota el cul del crani buit, llançant-lo de tornada a la baralla. Trompo va tractar de col·locar-se darrere del crani buit contra el qual lluitava, però va ser massa lent i va rebre un fort cop d’esquerra en la punta de la barbeta. Va trontollar i va xocar contra la cantonada de la taula, que va deixar escapar un gemec de fusta sobrecarregada i es va bolcar, dipositant a Trompo en el terra envoltat de gots i tolls de líquid. Després la taula va caure sobre ell.

—Aquí ve —va advertir Chellaine a Hastur quan un astromecànic de color negre brillant adornat amb franges grogues dentades va sortir rodant des de darrere de la barra. D'una comporta de la seva cúpula va sorgir una esfera unida a una tija metàl·lica. Florn avançava un pas per darrere del droide, guardant-se el drap en el davantal.

Els Nashtahs es van cobrir les oïdes amb les mans, igual que tots els pilots que no estaven massa ocupats barallant-se per advertir l'arribada del droide.

—Hauria de bastar amb cinc segons, Raig —va dir Florn.

Un esgarip de l'emissor sònic de Raig va omplir l'Angle. Els pilots embardissats en la baralla es van desplomar al terra, agitant les mans per protegir-se les oïdes.

—Aquest va ser qui ho va començar —va dir Florn, assenyalant a Trompo, que estava tractant d'escapar gatejant. Raig trinà alegrement, i en la seva part frontal es va obrir un panell. Va estendre un bastó elèctric i el va enfonsar en el costat de Trompo, embolicant al pilot en espurnes brillants. Trompo va deixar anar un udol i va rodar en posició fetal, llançant una feble puntada al seu torturador.

—De debò, Florny? —es va queixar—. No és bastant amb l’esgarip perquè a més hagis d'intentar atordir-me?

—Estaves fent un estupend treball atordint-te tu mateix —va dir Florn—. Ara, tots a peu dret. Aixequeu-vos i doneu-vos la mà.

Els marmotes i els cranis buits van murmurar amb rebel·lia, però Raig va avançar amb una rialleta electrònica, traient espurnes d'energia pel bastó elèctric. Els pilots es van donar la mà amb reticència, i després van començar a redreçar cadires caigudes i a recollir gots del terra.

—La majoria de bases de vol tenen un bar per als marmotes i un altre per als cranis buits —va dir Florn—. Sabeu per què l'Angle és diferent? Perquè totes les vostres petites picabaralles són un munt de poodoo. No importa si voleu en blau o en negre, en fang o en buit. Tots pilotem trineus suïcides, sense escuts ni defenses. Tret per la perícia de la mà als comandaments.

Florn va indicar a Raig que tornés darrere de la barra, i després va recórrer la sala amb la seva mirada cibernètica.

—Acumuleu la meitat d'hores de vol que vaig tenir abans que m'estavellés i podreu dir tota la merda que vulgueu —va dir amb freda desaprovació—. O convertiu-vos en una bola de foc; això significarà que se us posarà en el mur i parlarem bé de vosaltres. Però fins que no feu una cosa o una altra, cuidareu els vostres modals.

Els servos de les cames artificials de Florn van gemegar mentre es marxava. Chellaine no va ser l'única dels pilots que es va trobar mirant al mur damunt de la barra, als tremolosos holos de rostres i designacions d'unitat. Aquests rostres pertanyien tant a marmotes com a cranis buits, tots ells homes i dones que van desenganxar des d’Axxila a missions de les quals mai van tornar.

—Estan Suthers i Plix —va dir Chellaine, assenyalant dos holos.

—I Ashanto —va afegir lúgubrement Hastur.

—Et refereixes a Poul Ashanto? —va preguntar un dels cranis buits, amb to de sorpresa.

—Sí —va dir Hastur—. Érem amics.

Chellaine es va preguntar si algú a part d'ella sabia fins a quin punt això era un eufemisme.

—Poul va estar a Prefsbelt amb el meu germà Alois —va dir el crani buit.

—Alois Akrone? —va preguntar Hastur—. Els tres vam ser companys de classe. Era el teu germà? Llavors tu deus ser Heiwei.

—El mateix —va dir Heiwei Akrone, assenyalant amb el cap als tres cranis buits que li acompanyaven. Som l'Esquadró Banshee, destacat a l’Impstar Tempesta Solar. Acabem d'arribar de Phindar.

—Saix Hastur. Som els Nashtahs. Acabem d'acabar de presentar els informes després de Portocari.

Hastur i Akrone es van encaixar la mà mentre els altres Nashtahs i Banshees es miraven mútuament amb incertesa.

—Ja que ara sou tots bons amics, podeu compartir una taula —va dir Florn des de la barra.

—Això mai —va dir Trompo.

—Ni parlar —va dir el corpulent Banshee que estava dempeus al seu costat.

Els rostres de tots dos homes estaven inflats i plens de talls.

Florn es va encongir d'espatlles.

—Heu trencat la taula, així que o la compartiu o esteu dempeus.

Els Nashtahs i els Banshees van arrossegar l'única taula restant, van reunir les cadires disperses, i es van asseure junts entre mirades de mútua suspicàcia. Hastur i Akrone van demanar una ronda de begudes.

El musculós Banshee al costat de Trompo es va tocar adolorit la galta inflada.

—Em diuen Magolador —va dir—. Abans vas deixar anar uns bons cops de puny.

Trompo semblava sorprès.

—De debò? Ni tan sols et vaig fer parpellejar. I si no t'haguessis relliscat abans, m'hauries aixafat el nas.

Trompo i Magolador es van embardissar en una animada conversa sobre les agudeses de la baralla, mentre Olvar esperava una oportunitat per unir-se i la resta dels pilots observava el mur, perduts en els seus propis pensaments.

—El meu germà també està en el mur —va dir Akrone, assenyalant.

Hastur va localitzar l’holo del seu antic company de classe i va alçar el seu got. Un a un, els altres van fer el mateix.

—Ara tenim tres Nashtahs més per afegir —va murmurar Essada.

Akrone va assentir.

—Nosaltres vam perdre dos pilots a Phindar. He vist Portocari a l’insit. Va ser dur, llavors?

—Ho va ser —va dir Hastur abans que Essada pogués parlar—. Estàvem atacant a l'artilleria rebel en els pujols quan vam rebre l'avís de reagrupar-nos per a un atac a un pis franc urbà. Els capitosts deien que atacar-lo evitaria la lluita casa per casa i les baixes civils.

Akrone va assentir, parant esment.

—Els rebs van derrocar a Muller amb un míssil anti-aire; està en bacta. Barsay va ser cosit per un Z-95 en arribar al pis franc; està mort. Vam esquitxar al calavera que el va matar, al costat dels seus companys d'ala. Llavors un dels nostres bombarders van colpejar el pis franc. Va resultar que estava ple de municions; l'explosió va vaporitzar tant al nostre confiscador com al seu escorta.

—Riggs i Chan —va dir Essada—. També tenien noms, saps?

—Creus que no ho recordo? —va exclamar bruscament Hastur, i Essada va baixar la mirada.

Hastur va bellugar el cap, recorrent amb els dits els anells deixats en la taula per generacions de begudes prèvies.

—Riggs i Chan. Si ho hagués sabut, hauríem optat per una passada a gran altitud amb míssils de penetració.

—No van arribar a saber què els va copejar —va dir Trompo—. Això almenys és alguna cosa.

—De què estàs parlant? —va preguntar Essada—. No és res. Tres pilots morts, i pot ser que Muller mai torni a volar. I per a què?

—Llavors les dades d'intel·ligència eren errònies? —va preguntar Akrone, conscient de la penetrant mirada que s'estaven intercanviant els dos Nashtahs.

Hastur va bellugar el cap, però la seva mà va buscar la seva beguda.

—Això està per sobre de la meva graduació.

—Vols culpar a algú, Artur? —va dir Trompo a Essada amb un grunyit—. Per una vegada, comença pels rebels. Diuen que lluiten per la gent corrent, i ara en aquesta ciutat hi ha milers de morts pel que van fer.

—Això és veritat; si els capitosts haguessin sabut que era un arsenal, haurien cancel·lat l'atac —va dir Olvar.

Els Nashtahs i els Banshees van assentir... excepte Essada.

—Ja no sé si seguir creient-ho —va dir.

—Això sona a xerrameca rebel —va dir Trompo—. Quantes vegades haig de dir-te que no m'agrada sentir això?

—I fins quan vas a volar a cegues? —va preguntar acaloradament Essada, i després va apuntar a Hastur amb un dit acusador—. I fins quan vas a fingir que això no està ocorrent?

Chellaine havia tingut suficient.

—Essada, si has de dir alguna cosa, digues-ho —va dir—. Què és el que creus que està ocorrent?

—Hem estat volant a ullal descobert durant una setmana, i en la meitat dels salts ens han donat informació sense verificar, antiquada, o ambdues coses —va dir Essada—. I no només a nosaltres; he escoltat que ha estat així per a esquadrons des d'aquí fins a la vora galàctica. Ha passat alguna cosa, i l'Imperi està responent crivellant qualsevol objectiu que pot trobar.

El rostre de Trompo es va posar d'un porpra ominós. Va començar a protestar, però es va detenir quan va veure la mirada en el rostre de Magolador.

—A nosaltres ens passa igual —va dir Akrone—. Escolteu això: fa quatre dies, tot un ala de Celanon va ser desviada a labors d'escombratge, buscant un objectiu de gran importància en l'Abast Gordià. I he escoltat que l'Imperi està enviant una força de treball al sistema Jovan.

—Jovan? —va preguntar Hastur—. Allà no hi ha més que barcasses de cereal.

Akrone es va encongir d'espatlles.

—Ho sé. La qüestió és que alguna cosa grossa ha caigut, i els capitosts estan espantats. Tinc entès que el mateix Weller acaba de tornar d’Ord Mantell.

—Mira, pot ser que estigui ocorrent alguna cosa grossa —va dir Chellaine—. Però què importa? Mai esbrinarem de què es tracta.

—Importa perquè es tracta de les nostres vides —va dir Essada—. O almenys a mi m'importa.

Chellaine va escoltar que les portes de l'Angle s'obrien darrere d'ella, com feien desenes de vegades cada hora. Però llavors els ulls dels pilots que miraven en aquesta direcció es van obrir com a plats, i les cadires van començar a raspar el terra. Es va tornar i va començar a posar-se dempeus fins i tot abans que el seu cervell hagués processat el sorprenent fet que el mateix Comandant Weller es trobava dempeus en l'Angle.

—Descansin —va dir Weller—. No havia estat aquí des que vaig ascendir a comandant de vol. Ho he trobat a faltar.

Va caminar fins a la barra, on Florn romania esperant.

—Brandi corellià —va dir Weller—. Del bo.

Florn va posar un got en la barra, i després va col·locar un altre al seu costat. Els va omplir amb un licor fragant de color marró daurat. Ell i Weller van alçar els seus gots i els van beure d'un glop, retornant-los buits a la superfície de la barra en el mateix instant. Weller va posar la seva mà en l'espatlla de carn i os de Florn, i el cambrer va fer el mateix.

Llavors Weller es va tornar cap als pilots allà reunits.

—Em disculpo per envair territori sagrat, però aquests no són temps normals —va dir—. Hi ha una cosa que tots vosaltres necessiteu saber... perquè dintre de molt poc tota la galàxia haurà escoltat les notícies.

Chellaine va mirar als seus companys Nashtahs. Hastur esperava amb gest seriós, mentre Trompo es mossegava el llavi en ansiós silenci, al costat d'un Olvar amb els ulls oberts com a plats. Essada s'inclinava expectant cap endavant, amb els ulls fixos en Weller.

—La plataforma DS-1 —va dir Weller—. Ha estat destruïda.

Chellaine i Akrone van intercanviar una mirada de confusió. La DS-1? El denominat Estrella de la Mort? Chellaine havia suposat que això era un nom en clau per a algun tipus de tecnologia de control de foc coordinat entre unitats de la flota, mentre que Essada l'havia descartat com un element de pressupost desconegut creat per a propòsits de propaganda. Però allà estava el seu comandant de vol, dient-los que era real. O que havia estat real.

—Destruïda, senyor? —va preguntar algú des del fons del bar—. Com?

—Per la Rebel·lió —va dir Weller—. Juntament amb tota la seva dotació.

Va haver-hi un instant de silenci atònit i llavors tothom va començar a parlar alhora. Un crit de Weller va aplacar el tumult.

—Les vostres respectives afiliacions a l'Exèrcit o a l'Armada queden rescindides amb efecte immediat —va dir.

Els Nashtahs i els Banshees es van mirar mútuament, bocabadats.

—Ja m'heu sentit —va dir Weller—. Tots els elements de la flota estel·lar imperial han estat posats en alerta total. Torneu als vostres barracons perquè se us reassigni en nous esquadrons. Dames i cavallers, els enemics de l'Imperi estan en marxa, i hem d'enfrontar-nos a ells en el camp de batalla... sense importar que aquest camp de batalla sigui el cel o l'espai.

Weller va saludar amb el cap als pilots, després a Florn, i després va donar mitja volta i va creuar les portes amb grans gambades. Mentre els pilots recollien precipitadament les seves coses, Chellaine es va trobar al costat de la barra, mirant fixament el mur dels holos.

—Hi haurà molts rostres més aquí a dalt abans que això acabi —va dir a Florn.

—Sí, els hi haurà —va respondre el cambrer, començant a rentar els gots—. Alguns d'ells seran de gent que coneguis.

Chellaine va assentir.

—Només pots fer una cosa sobre aquest tema —va dir Florn.

—Què?

—Els rebs tenen els seus propis abeuradors i els seus propis murs —va dir—. Tots els pilots els tenen. Assegura't que, per cadascun dels nostres, tu poses dos dels seus. Llavors pots tornar aquí amb dignitat i el cap alt, i alçar un got a la salut dels qui no podran fer-ho.

FI

Glossari: Alguns termes d'argot de pilot de TIE

Angle zero: la posició darrere de la popa d'un enemic

Calavera: una caça Z-95 Caçador de Caps

Cosit: copejat per foc enemic

Bola de pèl: un combat caça contra caça especialment frenètic

En blau: operar en una atmosfera planetària

En negre: operar a l'espai

Fang: l'atmosfera d'un planeta

Confiscador: un bombarder TIE

Insit: Informe de situació

Impstar: un Destructor Estel·lar Imperial

Treure els ullals: esperar amb ànsia un combat caça contra caça

Esquitxar: derrocar una nau

Salt: una missió

Trineu suïcida: un caça amb escuts febles o sense ells

DS-1: Death Star-1