CAPÍTOL 5
Cassian va escortar a Jyn de retorn al navili d'atac UT-60D
o Ala-U dels seus rescatadors, que estava en la plataforma fora de l'hangar
llest per volar. Ell no estava particularment emocionat que el forcessin a portar-la
amb ell en aquesta missió, però no veia una altra forma d'aconseguir-ho sense
ella. D'una altra manera, Saw Gerrera i les seves forces li dispararien quan li
albiressin.
No li molestava tant que no fos un soldat rebel o espia. Ja
li havia tocat bregar amb massa novençans abans; més aviat era que a ella no li
importava la Rebel·lió, ni tan sols una mica, i li preocupava que això els hi
rebentés en la cara en algun moment.
El General Draven els va seguir a l'exterior de l'hangar i
va cridar a Cassian perquè tornés, per la qual cosa Cassian va deixar a Jyn
sota la custòdia de K-2SO. L’androide de seguretat imperial reprogramat l'havia
ajudat a sortir de la presó i, ara com ara, la vigilaria.
L'home gran li va parlar a Cassian en un volum baix, a la
distància suficient per assegurar-se que Jyn no ho escoltés.
—Galen Erso és vital per al programa d'armes de l'Imperi. No
hi haurà cap «extracció». Si el trobes, el mates al moment.
Cassian es va assegurar que la seva expressió fos neutral.
No volia que el General Draven s'adonés de quant li desagradaven aquestes
ordres. Cassian mataria si resultava necessari, però no li agradava que li
ordenessin assassinar a algú.
Tampoc volia que Jyn llegís això en el seu rostre.
Quan Cassian es va acostar amb Jyn i K-2SO en l'Ala-U, Jyn
ja estava fulminant amb la mirada a l’androide, el qual estava assegut en els
controls de la nau estel·lar.
—Ja vas conèixer a K-2?
—És un encant.
—Tendeix a dir el que li surt dels circuits. És un efecte
secundari de la seva reprogramació.
—Per què a ella li donen un blàster i a mi no? —va dir K-2SO
des de la cabina de comandament.
—Què?! —Cassian li va llançar a Jyn una mirada gelada. Qui
hauria pogut donar-li un arma? Pitjor encara, d'on l'haurà robat?
—Sé com usar-la —li va dir descaradament.
—Això és el que em preocupa. —L'últim que necessitava era
que ella li disparés per l'esquena i s'escapés. Va estirar la mà—. Dóna-me-la.
Ella es va arrepapar en el seient i ho va refusar.
—Ens dirigim a Jedha, una zona de guerra. La confiança
funciona en tots dos sentits.
Ella tenia un punt i estava determinada a defensar-ho amb
tota la seva neciesa. Ell no tenia ni el temps ni l'energia per discutir amb
ella. De qualsevol forma, ja havia notat que ella portava un parell de tanbos[1]
dins de la seva jaqueta. Què tant més implicaria un blàster?
Es va encongir d'espatlles i es va asseure al costat de
K-2SO en la cabina de comandament.
L’androide seguia sense poder creure-s’ho.
—L'hi penses deixar?
Cassian no volia discutir. Va començar amb la revisió prèvia
al vol.
—T'interessa saber quina és la probabilitat que l’usi en
contra teva?
Cassian no va dir res, amb l'esperança que l’androide insuls
captés la indirecta, per variar.
—És alta.
Cassian va fer el seu millor esforç per ignorar a K-2SO.
—Ja, marxem.
—És molt alta.
[1] M’he pres la llicència de
posar un altre nom als pals curts o garrots curts "truncheons" que la Jyn utilitza com a armes,
utilitzant el nom japonès Tanbo, uns
pals curts d’uns 30 o 40 cms.(N. Del T.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada