Guardians dels Whills (VIII)

Anterior

Aquells que estableixen un curs i no poden ajustar el seu rumb

xocaran sobre les roques de segur

com els qui naveguen sense parar esment a la direcció.

No podem canviar la direcció del vent.

Tampoc podem donar-nos el luxe que bufi com vulguem.

Actuem; decidim; i estem actuant sobre això.

Així que és en totes les coses que vull honrar a aquells

que han vingut abans.

Així que és en totes les coses que desitjo preparar el

camí pels qui vindran.

I em recordo a mi mateix:

En la Força, no hi ha fi sinó només començaments.

—Oz Ladnod, Poeta de la Cort Reial d’Onderon

                                De Poemes, Oracions i Meditacions sobre la Força,

Editat per Kozem Pel, Deixeble dels Whills

Capítol 8

Es van trobar en l'ombra de les Tres Cares, com ho havien fet cada vegada abans. Baze el va sentir venir abans que el veiés, el pas pesat. Baze hi havia estat assegut en una roca, mirant el cel i el brillant punt que era el Destructor Estel·lar, encara estacionat a la part alta de l'òrbita. Es va posar dempeus quan va sentir venir a Gerrera.

—Bon treball avui —va dir Gerrera—. L'Imperi ho sentirà.

Baze va pensar en el que Chirrut havia dit aquella nit.

—Tot Jedha ho sentirà.

—L'Imperi farà el que sempre fa quan sent que el seu control s'està relliscant. —Gerrera va assenyalar la roca que Baze havia estat usant com a seient, es va moure cap a una altra propera i es va acomodar acuradament, fent una ganyota de dolor en asseure's—. Prendran més llibertat, i castigaran a més gent. El resultat és el mateix. Cada vegada més gent s'aixecarà per lluitar al costat de nosaltres.

Baze havia estat esperant prou perquè els seus ulls s'haguessin ajustat, i va poder veure clarament a Gerrera malgrat la foscor. Es van mirar durant diversos segons sense parlar, i Baze es va preguntar quant reflex estava veient. Una visió del seu futur jo, tal vegada.

—he portat una cosa —va dir Saw Gerrera—. Comparteixes un glop amb mi, Baze Malbus?

—Beuré tot el que ofereixis —va dir Baze—. Excepte el te Tarine.

—És quelcom fastigós, no?

—Encara pots aconseguir te chav en algunes de les parades, però per alguna raó cada vegada que m'ofereixen te, és Tarine.

—Estava oferint una cosa més forta. —Gerrera s’inclinà sobre el seu maluc, agafant un flascó del cinturó. El va descordar i després l'hi va oferir a Baze, qui el va agafar, l’ensumà i va xarrupar. El que fos va fer que li piqués la seva llengua i la seva gola, llavors es va obrir en una flor de calor que va fer fugir el fred de la nit del desert.

Baze li va retornar el flascó.

—No és Tarine. —Gerrera va somriure.

—No. Què és?

Gerrera va prendre un glop, fent una lleugera ganyota.

—Bahkahta. És una beguda d’Onderon. He hagut d'aprendre a preparar-la jo mateix. Aquest no és el millor que he fet, ho admeto. Però la meva recepta està millorant.

—Difícil d'aconseguir?

—Més per a mi. Onderon era la meva llar. —Mirà el flascó a la seva mà pensatiu, després el va retornar a Baze—. La meva llar s'ha anat.

—Onderon roman. —Baze va prendre un altre xarrup. La picada va ser més suau aquesta vegada, però la calor més intensa.

—El planeta, sí. Però la nostra manera de vida s'ha anat, la nostra cultura s'ha anat, les nostres creences s'han anat. Això és el que l'Imperi fa. Érem una república que celebrava les nostres diferències, milers i milers de mons, pobles, estils de vida. Ja no. Hi ha un Imperi. O ets part d'ell, o ets destruït.

Va prendre un altre xarrup del flascó.

—Pensa en això —va continuar Gerrera—. Pensa en els soldats d'assalt.

—Tracto de no fer-ho.

—Se suposen que tenen el mateix aspecte, veritat? Idèntics. Oblida les variacions en els seus deures o assignacions. Un s'assembla a l'altre. Hi ha una genialitat. Si prenc al teu fill, a la teva filla, els poso en l'armadura, t'atreviries a rebel·lar-te? Mataries al teu germà? A la teva mare? No pots saber qui està sota l'armadura. Sense rostre o més aviat, el rostre de l'Imperi. Inexpressiu. Gairebé sense trets distintius. No obstant això, ominós. Uneix-te, i ets simplement un altre ciutadà anònim, però pertanys. I si no ho fas, ha de ser eliminat.

Gerrera li va oferir el flascó una vegada més, i Baze el va agafar de nou. Una part d'ell desitjava haver portat a Chirrut a la reunió després de tot. Hagués gaudit de la conversa, va pensar Baze. Més, hauria donat a Chirrut una oportunitat d'aprendre alguna cosa sobre Gerrera.

Baze va prendre un glop, fent un gest amb el flascó en el desert al voltant d'ells.

—Per això amb prou feines val la pena lluitar.

—Volen el kyber.

—No ho sabíem quan van arribar per primera vegada. Molts van pensar que la seva ocupació no duraria, o seria un símbol. La majoria creia que havien vingut pels temples. Pensàvem, han vingut a aixafar la creença, perquè la creença condueix a l'esperança, i l'esperança pot derrocar monstres. Es quedaran el temps suficient per aixafar l'esperança, però no entenen que l'esperança pot ser una cosa molt petita. No necessita molt per sobreviure. Un buf d'aire ocasional. Un parpelleig de calor. L'esperança pot viure en el buit.

—Sones com el teu amic.

—Només quan no està a prop. —Baze va somriure.

Gerrera es va inclinar cap endavant, recollint el flascó ofert. Estava mirant a Baze amb una nova curiositat.

—Així que tens esperança, encara?

Baze es va encongir d'espatlles i va estendre les mans sobre les cuixes. Eren mans grans, i hi havia fet molt de mal amb elles, i de vegades es preguntava si les seves mans no podrien haver estat millor usades per a un treball més suau... el que hauria estat ser pintor, escultor o forner.

—No sé el que tinc ja —va dir Baze—. Tinc una llar, i lluitaré per ella. Tinc als qui estimo, i lluitaré per ells. Veig la injustícia, i lluitaré contra ella. Suposo que aquestes són les millors raons per lluitar.

Les línies del rostre de Gerrera es van aprofundir, i els seus ulls es van moure de Baze fins a un punt més enllà de la seva espatlla, buscant alguna cosa que tal vegada no estigués allà, o tal vegada mirant els records. Després va inclinar el cap cap enrere, i Baze va pensar que s'havia quedat sense alè, buscant la màscara respiradora que usava en la pesada armadura que li embolicava el tors, però Gerrera no ho va fer. En comptes d'això, estava observant els estels.

—He perdut tant, moltíssim —va dir Saw Gerrera suaument—. He donat tant, tant, a aquesta lluita. La meva esperança no és tot el que una vegada va ser.

Va baixar els ulls fins a Baze, colpejant els artells d'un puny contra el seu pit.

—L'Imperi m'ha perseguit a través de la galàxia. Ha plantat espies dins del meu cercle. Van intentar assassinar-me a Errimin, em van enverinar amb teccitina. Vaig estar malalt durant mesos. A Ghita va haver-hi un franctirador que va fallar per centímetres. Van enviar un droide astromecànic ple de nanoexplosius, i llavors va matar a quatre de les meves millors persones, i una altra vegada vaig ser ferit, però vaig sobreviure. En aquell moment, Fortuna em va dir: «Tens sort. La Força està amb tu».

Baze grunyí.

—Admiro molt al teu amic Chirrut, saps? —va dir Gerrera, i va veure la sorpresa de Baze i va assentir amb el cap, afegint—: Sí, realment ho faig.

—Per què?

—Perquè la fe requereix esperança. L'única cosa del que el teu amic no manca és de fe.

—La seva fe ha estat provada.

—I la teva també.

Baze no va dir res.

Gerrera va sospirar, va oferir el flascó una última vegada a Baze, qui va aixecar una mà per indicar que ja havia tingut suficient. Gerrera va prendre un últim xarrup, després el va guardar en el seu cinturó.

—No volies reunir-te per compartir una copa i parlar de les nostres lluites —va dir Gerrera.

—No.

—Llavors?

—L'orfenat.

—Hi ha algun problema?

—Hi ha vint-i-quatre nens ara —va dir Baze—. N’hi haurà més.

—El resultat de la crueltat de l'Imperi.

—Qui els va fer orfes no m'importa ara mateix. El que importa és com podem ajudar-los.

—Puc tractar d'aconseguir més subministraments bàsics, menjar i aigua, però ja estem...

—No, això no soluciona el problema. Ho retarda.

—Llavors què?

Baze li va explicar el que estava pensant, i Gerrera va escoltar, arrufant les celles. Quan Baze va acabar, Gerrera se’l va quedar mirant durant gairebé un minut, considerant, i després, finalment, va llançar un riure agut i breu.

—Podem fer això —li va dir Saw Gerrera.

 Següent