EPÍLEG
L'agent Kallus va mirar de reüll l'aterratge d'una nau en el
Complex Imperial. La rampa de la nau es va obrir i el Gran Moff Tarkin va
baixar d'ella. Segons el que Kallus havia sentit, Tarkin havia escapat del Sobirà, l’Inquisidor no havia tingut
tanta sort.
Kallus va parar esment quan Tarkin es va acostar. Un
esperaria que aquest estigués intranquil després d'haver perdut la seva nau
insígnia i el seu presoner Jedi amb els rebels. Però, de fet, es veia com la
primera vegada que havia arribat a Lothal.
Tarkin no era una persona que acceptés els seus errors, per
la qual cosa havia vist Kallus.
—Estem rebent informes de disturbis en tot Lothal —va
informar Kallus—. Hi ha rumors de Mustafar. Algunes persones veuen a l'Imperi
feble i vulnerable.
La veu d’en Tarkin no semblava preocupada.
—No hi ha res de què preocupar-se, agent Kallus. L'Emperador
m'ha enviat una solució alternativa.
Una ombra va emergir de la nau.
Primer, Kallus va escoltar una forta respiració, sonava com
una poderosa màquina. Després, va veure els moviments de la capa, era com un
vel fosc que anava des de les espatlles fins a unes brillants botes negres.
Finalment, Kallus va aixecar la mirada i va veure una màscara. Sota un fosc
antifaç hi havia un triangle de ventilació en lloc d'una boca, més amenaçadora
i cruel que qualsevol somriure de l’Inquisidor.
Kallus havia vist informes en les notícies i havia escoltat
històries d'altres oficials. Però aquesta la primera vegada que veia a Lord
Vader en carn i os... Si és que hi havia carn sota l'armadura negra.
Tots els dubtes d’en Kallus es van esvair. L'Emperador havia
enviat la seva millor arma de combat.
Els rebels i la seva petita rebel·lió estaven condemnats.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada