CAPÍTOL 23
Bodhi Rook no podia recordar uns altres temps en els quals
estigués més horroritzat. Aquests últims dies havien estat replets de tot tipus
de situacions com per destrossar-li els nervis a qualsevol. Havia escapat de
l'Imperi amb un missatge secret de Galen Erso, un dels científics més
prominents de la galàxia. Havia lliurat el missatge a Saw Gerrera i l’havien
torturat per això.
Tal vegada havia estat més espantat quan Bor Gullet s'havia
immiscit en els racons de la seva ment per assegurar-se que no estava mentint,
però francament, Bodhi no podia recordar la major part d'això, la qual cosa
agraïa. No estava segur de quins serien els efectes, però estava ansiós per
deixar enrere aquella experiència.
Amb tot, durant aquells moments, havia tingut el seu propi
destí a les mans. Ara, com a pilot que era, havia d'observar com un rebel i un
droide de seguretat imperial reprogramat, tractaven d'aterrar un Ala-U durant
una terrible tempesta que els va portar a través d'una sèrie d'enormes
formacions rocoses que semblaven deixar anar punyalades contra la nau sense
previ avís.
No podia evitar dirigir des d'enrere. Comprenia que encara
no li confiessin la nau, però es preguntava si de qualsevol forma hauria
d'insistir a prendre els controls.
Per ventura pensarien que planejava estavellar la nau en un
d'aquests cims per matar-los a tots d'un cop. Estava desesperat per compensar
el fet d'haver treballat per a l'Imperi durant tant temps, però no era un
suïcida.
—Volin baix! —els hi cridava —. Més baix!
L’androide, sortint-se de polleguera, li va discutir.
—La nau no està dissenyada per volar així.
Almenys es va molestar a respondre aquesta vegada. Bodhi va
disminuir la intensitat del seu to.
—Tenen rastrejadors d'aterratge. Tenen esquadrons de
patrullatge. Hem de quedar-nos en el canó. Volin baix.
D'una altra manera, l'Imperi de segur els detectaria i
llavors el seu petit viatge a Eadú acabaria més ràpid del previst i
probablement amb una gran bola de foc.
—Vigila a la dreta! —Cassian va cridar a l’androide.
Per ser una màquina que suposadament tenia reflexos tan
ràpids com el raig, les habilitats per volar de l’androide no li donaven molta
confiança a Bodhi. Es preguntava si era massa tard per tractar de prendre els
controls.
Just llavors van colpejar un sot i van caure amb tanta força
que Bodhi es va desenganxar del seu seient. Va deixar de romandre assegut i va
intentar ajupir-se darrere d'ells.
L’androide no semblava molest, encara que sí va actualitzar
les probabilitats.
—Tenim vint per cent de probabilitats de fracassar.
Cassian va girar-se a mirar a Bodhi.
—Com de lluny estem?
Bodhi va alçar les espatlles frustrat.
—No ho sé. No estic segur. Mai he arribat per aquest camí.
I per què hauria de fer-ho? Com a pilot de càrrega imperial,
sempre havia tingut autorització per passar. No hi havia raó per arriscar la
seva vida d'aquesta forma. Fins ara.
—Estem a prop —va dir de totes maneres—. Estem a prop, això
ho sé.
—Ara hi ha un vint-i-cinc per cent de probabilitats de
fracassar.
Bodhi tenia ganes de donar-li un calbot a K-2SO, però
Cassian li va cridar primer al droide.
—No vull saber-ho, gràcies!
—Entenc —va dir l’androide. Encara que Bodhi no estava segur
que així fos.
Va intentar ignorar a l’androide i més aviat mantenir-se
enfocat en el finestral de l'Ala-U. Les roques li eren familiars, encara que
mai les havia vist des d'aquest angle. Sabia que s'estaven acostant, però
exactament com de tan a prop estaven?
Massa a prop!
—Ara! Baixa-la ara!
—El vent... —L’androide va començar a protestar, però Bodhi
no li donaria l'oportunitat.
—Si segueixes acabaràs just damunt del dipòsit de navilis!
Bodhi esperava no haver de descriure-li exactament com de
dolent seria això. Si algú en el dipòsit de navilis descobria l'Ala-U,
dispararien l'alarma a l'instant. Els sis no tindrien cap oportunitat en contra
de tota una base imperial.
Les llums del dipòsit de navilis es veien a través de la
pluja, com a prova que Bodhi tenia raó. K-2SO va reconèixer el risc que corrien
i virà la nau per fer un gir molt forçat.
Un costat de l'Ala-U va fregar una columna de roques quan
l’androide la va tractar d'estabilitzar. L'impacte va sacsejar tota la nau i va
tirar a Bodhi al terra.
Va trontollar buscant d'on agafar-se i la nau va començar a
caure en picat. No podia veure si K-2SO encara tenia control o si tots eren a
punt de morir.
—Agafin-se fort! —va cridar Cassian—. Aterratge forçat!
Bodhi volia llançar una resposta sarcàstica a semblant
anunci d’allò obvi, però no va aconseguir prendre l'aire suficient per fer-ho.
Després, es va quedar sense temps.
La nau va caure de cop al terra, igual que Bodhi en el pis
de la nau. Pel que podia escoltar-se, una de les traves de l'estructura
d'aterratge es va trencar en l'impacte i per l'angle sortit que va quedar el
nas de la nau, era la trava del front. Bodhi ja havia vist naus estavellar-se
així.
De vegades, si hi havia un port amigable a prop que tingués
un equip ràpid i enginyós de mecànics, la nau podria tornar a sortir a l'espai.
Però bàsicament eren rebels encallats darrere de línies
imperials. Ningú vindria a auxiliar-los.
Bodhi estava més atemorit que mai.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada