CAPÍTOL 2
Cassian Andor havia fet coses horribles com a membre de
l'Aliança Rebel, tot amb la intenció de posar-li fi a l'Imperi Galàctic. En
lloc d’arraconar-lo a la presó com a càstig pels seus crims, els comandants de
l'Aliança el van ascendir al grau de capità i li van encomanar missions encara
més impossibles. De vegades, es preguntava si en secret volien que fallés per
rentar-se les mans i desfer-se d'ell, però era tan determinat que difícilment
els hi donaria gust.
Per a la seva tasca més recent l’havien enviat a l'Anell de
Kafrene: un parell d'asteroides gegantescs que giraven en conjunt, al voltant
d'un camp de roques més petites que suraven a l'espai. Molt temps abans, algú
havia unit els asteroides per establir el post de comerç més depravat d'aquella
horrible part de la galàxia. Aquí, Cassian va conèixer a Tivik, un espia que
suposadament tenia notícies d'últim moment que l'Aliança necessitava saber
sobre Jedha, un antic lloc de culte de la Força.
Es van reunir en un atzucac. Cada part de Tivik es va
retorçar, excepte el seu braç tolit, que li penjava de costat. Es veia tan
nerviós que Cassian es va preguntar si sortiria fugint abans de dir-li alguna
cosa, però una vegada que va començar a parlar ho va deixar anar tot.
—Un pilot imperial, és a dir, un dels xofers de bucs de
càrrega, va desertar ahir —va informar-li Tivik—. Els està dient als altres que
estan construint una arma. Els cristalls kyber? Això és el que busquen. Va
portar un missatge. Té proves.
Desconfiat, Cassian es va posar en guàrdia contra aquest
home.
—Quin tipus d'arma?
Tivik va mirar al voltant, buscant una ruta de fugida.
—Molt bé, haig d'anar-me’n.
Cassian el va subjectar.
—Quin tipus d'arma?
—Un assassí de planetes. —Tivik tremolava davant la mirada
de Cassian—. Així és com ho va dir.
Tivik va continuar explicant que Galen Erso, un vell amic de
Saw Gerrera, havia enviat al pilot. Tivik estava enutjat perquè l'Aliança no
havia ajudat molt a Saw en la seva lluita.
—Saw té raó! Vostès segueixen xerra que xerra i fent
negociacions mentre nosaltres ens cremem vius aquí fora. Hi ha espies per tots
costats...
Tivik va anar baixant el volum de la seva veu en albirar a
dos soldats d’assalt entrant pel carreró. Van caminar cap a Cassian i Tivik
exigint veure els seus documents digitals.
Cassian no permetria que ningú el capturés, així que va
ficar la mà en la seva butxaca, però en lloc de treure una identificació, va
agafar el seu blàster silenciat i va travessar a cada soldat d’assalt amb un
tret.
Tivik va retrocedir horroritzat.
—No! Què has fet?
Un tercer soldat d’assalt va aparèixer en l'extrem del
carreró. En lloc d'escometre i que li disparessin, va demanar reforços.
—Soldats caiguts. Secció nou.
Cassian va recórrer el carreró buscant rutes de fugida; va
veure un lloc d'on seria fàcil agafar-se i grimpar, encara que no amb Tivik i
el seu braç tolit.
Cassian no el podia deixar aquí perquè el capturessin.
Segurament l'home els ho diria tot. I si l'Imperi s'assabentava del que ell ja
sabia...
No tenia opció. Va alçar el blàster i li va disparar a Tivik
a mort. El soldat d’assalt es va quedar dempeus, paralitzat en veure que aquell
home queia.
Cassian va aprofitar el moment per llançar-se al mur més
proper i començar a grimpar. Havia d'actuar ràpid, d'una altra manera, també
hauria de disparar-se a si mateix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada