CAPÍTOL 15
Ezra va seguir a Chopper i a la resta cap a la connexió del
transport robat amb el Fantasma, aquí
els esperaven uns soldats de cascos ovalats, formats als costats del passadís
d'entrada. Chopper va passar entre ells com si res, va donar mitja volta i va
projectar la imatge d'un home adult amb bigoti.
L'home es va dirigir a Kanan:
—Hola, amic meu. És bo veure't una altra vegada.
Kanan va aixecar una cella, confós. Algunes arrugues li
havien aparegut des de la seva captura.
—No ho comprenc, només et vaig veure una vegada, uns
instants res més. Ni tan sols sé qui ets —va dir Kanan.
—És el Senador Bail Organa —li va presentar Hera.
Ezra va començar a comprendre la situació. No feia molt, la
tripulació havia recollit a dos androides, C-3PO i R2-D2, i els hi havien
retornat al capità d'una nau de bloqueig. L'home de l'holograma havia de ser el
capità.
—I la tripulació de les altres naus? —va preguntar Kanan.
—Són membres d'altres cèl·lules rebels —va respondre Organa.
Sabine va mirar a Hera.
—Hi ha altres cèl·lules rebels? —li va preguntar.
Tot estava passant molt ràpid. A Ezra li semblava difícil
creure el que estava dient.
—Som una cèl·lula? Sabies que som una cèl·lula? —li va
preguntar Ezra a Zeb.
El lasat es veia igual de confós.
—Mmmm, no.
—Se suposa que no ens havíem de conèixer. D'aquesta manera,
si ens capturen, no podríem revelar les identitats dels altres rebels de
l'Imperi. Aquest era el protocol.
Una veu femenina, forta i segura, va parlar darrere d'ells:
—El protocol ha canviat.
Ezra va donar mitja volta i va veure una dona amb pell color
vermell oxidat, baixant de les escales dels canons superiors. Tenia cuetes en
el cap, com les de Hera, només que eren més gruixudes i ratllades. Ezra havia
vist a uns altres d'aquesta espècie en el basar de la ciutat. Es deia togruta.
—Fulcrum —va dir Hera.
—Ahsoka. Em dic Ahsoka Tano.
—Per què has vingut aquí? —va preguntar Kanan, amablement.
—Per tu i pel teu aprenent, molts sistemes van escoltar el
seu missatge. Li han donat esperança a les persones en el seu moment més fosc.
No volem que aquesta esperança mori —va explicar Ahsoka.
Chopper es va acostar a la togruta i ella va acariciar el
seu dom. Ezra es preguntava quina era la seva història i com Ahsoka havia
arribat a temps per salvar-los. Hi havia tantes preguntes en la ment d’Ezra.
Però al final va decidir preguntar:
—I ara, què segueix?
Ahsoka li va mirar amb els seus grans ulls i li va
contestar:
—No ho sé. Un capítol ha acabat per a tu. Ezra Bridger.
Aquest és un nou dia. Un nou començament.
Ezra encara no coneixia molt bé a Ahsoka Tano, però li
agradava la seva presència, com la de la resta de la tripulació. Hera, Sabine,
Kanan i Chopper l’havien tret dels carrers i li havien donat un altre propòsit
en la vida a part de robar. Li havien ensenyat que l'Imperi no era invencible i
que ell tenia talents ocults. Més d'una vegada havien arriscat les seves vides
per ell, quan ningú més ho havia fet.
I el més important: li van ensenyar a mai perdre
l'esperança. L'esperança inspirava. L'esperança era un sol naixent que portava
el clarejar d'un nou dia. L'esperança no podia ser derrotada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada