divendres, 25 d’octubre del 2019

Lluitar fins al final (IX)

Anterior


PART 3
FOC CREUAT A LA GALÀXIA

CAPÍTOL 9

El soldat imperial TK-626 i el seu camarada MB-223 feien el seu patrullatge número 109 d'aquesta nit per l'aeroport, cal destacar que TK 626 se sentia frustrat. El reclutador li havia dit que, després d'uns pocs mesos d'unir-se a les tropes de Lothal, seria assignat a un Destructor Estel·lar i viatjaria per tota la galàxia. Diversos mesos havien passat des que es va enllistar i encara estava fent tasques nocturnes juntament amb MB-223. Sabia que en part era un càstig per l'atac de grafit de feia uns mesos, encara que des de llavors, res havia passat sota la seva atenció. Començava a pensar que unir-se a l'Imperi havia estat una mala idea.
—Em van estranyar, caps de cubell? —va dir una veu familiar darrere d'ells. Ell i MB-223 van voltejar i van veure a una dona amb armadura mandaloriana de colors parada en el mur que envoltava a l'aeroport. A pesar que qualsevol podia estar darrere d'aquest casc, TK-636 no tenia dubte que era l'artista culpable de tots els seus problemes. La mandaloriana tenia un petit aerògraf a la mà.
Sense dubtar-ho, TK-626 i MB-223 van obrir foc.
L'artista va començar a córrer per la vora del mur, esquivant els trets.
—Sí, definitivament em van estranyar —va confirmar l'artista.
TK-626 va cridar pel seu comunicador:
—Tenim un intrús en l'ala nord, sector nou. L'artista retorna. Activin l'alarma!
Van començar a perseguir-la i les alarmes van començar a sonar. Alguns soldats d'assalt d'altres patrulles se'ls van unir. Junts s'assegurarien que no hi hagués grafit aquesta nit.
TK-626 va passar corrent prop d'un transport imperial que estava estacionat al costat d'un grup de TIE, va creure escoltar veus darrere d'ell, però no el va revisar. Si perdien a l'artista, la seva carrera acabaria d'una vegada per sempre. Detenir-la era l'única cosa que podria promoure’l i treure’l d'aquí.
Un dels trets gairebé derroca a la mandaloriana.
—Han millorat una mica —va observar ella.
TK-626 i MB-223 van concentrar els seus trets. Així i tot, d'alguna manera, l'artista va saltar del mur i va esquivar els trets.
—Però jo he millorat molt —va completar la mandaloriana, pujant per l'ala d'un caça TIE i saltant fins al fuselatge.
Mentrestant, el transport es va enlairar. TK-626 va revisar l'itinerari de vols en el seu casc; no hi havia transports programats per enlairar-se fins a l'endemà. Això significava que el transport havia estat robat... per rebels.
L'artista havia estat una distracció perquè els rebels robessin el transport. TK-626 va ajustar la mira de la seva arma i va començar a disparar-li al transport. MB-223 va fer el mateix. Si el transport escapava, les tasques nocturnes serien una benedicció. TK-626 i el seu camarada serien assignats permanentment a tasques de neteja.
La badia de càrrega de transport es va obrir, donant-li a l'artista un lloc on aterrar. Quan va estar en la badia, es va acomiadar dels soldats d'assalt.
—Adéu caps de cubell!
TK-626 volia disparar, però en aquest instant va escoltar un altre so familiar. Enganxat al caça TIE en el qual l'artista havia grimpat, hi havia una llum vermella pampalluguejant.
—No una altra vegada —es va queixar TK-626. Les tasques de neteja permanents ara no semblaven una cosa tan dolenta —. Emergència, evacuïn!
Ell i MB-223 van sortir corrent. Quan la llum va deixar de parpellejar, TK-626 va cobrir el seu cap i va saltar al terra.
El caça TIE va explotar darrere d'ell, incendiant més caces TIE propers.
Quan els enderrocs es van assentar, TK-626 es va aixecar. El transport robat va passar pel fum de l'explosió, formant amb aquest mateix símbol que l'artista havia pintat en l'ala d'un TIE feia mesos. Dues ales estenent-se cap endavant al voltant d'un cap d'au.
TK-626 es va ajupir de nou a pesar que l'explosió havia passat. L'Imperi el va reclutar per ser un fanfarró, però ara se sentia com un ximplet.

***

Mustafar. Igual que Sabine, Ezra no havia escoltat parlar del planeta. La computadora de navegació del Fantasma només deia que era un planeta jove, ple de volcans actius.
Un món on els Jedi anaven a morir, segons Hera.
Quins Jedi? I per què? Ezra es feia aquestes preguntes mentre viatjaven per l’hiperespai.
Havien deixat el Fantasma a Lothal i portat el transport imperial. Amb el transport podien acostar-se al Destructor Estel·lar d’en Tarkin sense que els hi disparessin immediatament.
Però quan van sortir de l’hiperespai, Ezra va veure que hi havia més d'un Destructor Estel·lar... Hi havia una flota completa al voltant del Sobirà. Per la finestra de la cabina, semblava que brillaven com puntes de fletxa sobre la superfície volcànica de Mustafar.
—Enviaré el nostre codi d'accés quan sapiguem que Kanan està aquí —va dir Hera, asseguda en el seient del pilot—. Ezra?
Junts, en la cabina, Sabine, Zeb i Chopper van mirar a Ezra. Aquesta vegada depenien d'ell més que mai, encara que fossin una mica escèptics pel que fa a les seves habilitats. Ezra també ho era. Intentar sentir a Kanan a tanta distància no seria fàcil.
—Bé, aquí anem. —Ezra va tancar els ulls, va respirar profund i va deixar que la Força fluís a través d'ell. Connecta't, li havia dit Kanan. Ezra va buscar una connexió, la més forta i personal que havia sentit mai.
Mentre s'acostaven al Sobirà, va començar a sentir milers de presències en la nau. Entre elles estava Kanan... O això esperava.
—Ezra —va dir Hera—. Està aquí?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada