CAPÍTOL 6
Mentre el Fantasma
viatjava per l’hiperespai, la tripulació preguntava a Ezra què hauria de fer
amb Tseebo. El noi deia que no ho sabia i que no li importava. El rodià havia
salvat al Fantasma però no havia
salvat als pares d’Ezra.
Tseebo, que havia estat veient inexpressivament una fruita
meiloorun durant tota la conversa, va interrompre abruptament dient que el Fantasma estava sent rastrejat. Semblava
impossible que això pogués passar mentre viatjaven per l’hiperespai, però
Tseebo va explicar que havia detectat un dels nous rastrejadors XX-23 en el
casc de la nau; Chopper, recentment esmenat, va confirmar aquesta informació i
va afegir que el rastrejador estava en el cas de la nau auxiliar del Fantasma, l'Espectre.
Això significava que l’hiperespai ja no era zona lliure de
l'Imperi.
Si una embarcació era prou desafortunada com per carregar un
d'aquests aparells, l'Imperi podia saber exactament quina era la seva
destinació. I manar naus a trobar-la.
No obstant això, Kanan va trobar una manera en la qual
podrien usar això en contra de l'imperi. Suposava que l’Inquisidor podia sentir
la seva presència i la d’Ezra en la Força, així que va fer un pla en el qual
serien la carnada. Ell i Ezra s’emportarien l'Espectre lluny del Fantasma
perquè la resta de la tripulació pogués portar a Tseebo amb Fulcrum, un
misteriós líder rebel.
Ezra no tenia problema amb ser usat com a carnada, era una
cosa que podia esperar-se si eres part de la tripulació del Fantasma; el problema era la destinació
que havia escollit Kanan.
Aquest va portar l'Espectre,
cap a la superfície plena de cràters de l'asteroide PM-1203.
—Recordes aquestes horroroses criatures que Hera i Sabine
van trobar aquí?
Ezra les recordava. La tripulació havia anat recentment a la
base militar abandonada en l'asteroide per recollir un encàrrec de Fulcrum,
però, en el seu lloc havien hagut de lluitar contra una bandada de bèsties «fyrnocks».
El que Ezra havia vist en aquestes criatures li va fer tenir malsons per una
setmana.
—Si anem a sobreviure a això, necessito connectar-te amb
ells, com t'ho vaig explicar amb el gat loth.
Kanan va tancar les ales de l'Espectre i va aterrar la nau en un hangar de la base abandonada que
havia quedat obert. Ezra solament veia foscor.
—Kanan, tinc por.
—Tinc notícies per a tu, noi, tots tenim por; però
admetre-ho et fa més valent que la majoria. És el primer pas. —Va agafar a Ezra
de l'espatlla—. Li trauré el dispositiu a la nau; tu vés a fer nous amics.
Ezra va seguir a Kanan fora de la nau quan aquest va anar al
capdavant, Ezra va començar a veure llums grogues mirant-lo des de la foscor.
Els fyrnocks estaven aquí... i eren massa. Per tranquil·litzar-se, Ezra va
començar a murmurar una mantra que Kanan li havia ensenyat:
—Ser un amb la Força... Ser un amb la Força... Sóc un amb la
Força.
Un parell de criatures van sortir de les ombres, ensumant l'aire
i retorçant les seves esquenes espinoses.
—Llavors què? —va preguntar Kanan.
Ezra no sabia. Hi havia quelcom més que l’espantava. Alguna
cosa que s'havia acumulat dins d'ell per anys i solament necessitava un
detonant com els fyrnocks, com el Dia de l'Imperi.
Les criatures li envoltaven, Kanan no podria contenir-los
molt més.
—Ezra, a què li tens por? —Va cridar Kanan.
El noi no podia més, havia de deixar-ho anar, els sentiments
de culpa, vergonya, tristesa que l’allunyaven de descobrir què havia passat amb
els seus pares.
—Tinc por de saber! —va confessar Ezra—. Tinc por de la
veritat!
Això era el que li portava problemes, aquest i cada
aniversari. Temia que si s'assabentava de la veritat sobre el que li havia
passat als seus pares, allò que realment els va passar, perdria tota
l'esperança. Era més fàcil culpar a uns altres que acceptar la seva por.
—Ho sento —va dir en veu baixa—. Et perdono, Tseebo.
Al moment en el qual Kanan va perdre el control dels
fyrnocks, aquests van saltar cap a Ezra; el noi va aixecar les seves mans, però
no es va moure, no va tenir necessitat de moure's. Els fyrnocks van llepar les
seves mans i es van asseure enfront d'ell, tranquils com unes mascotes,
connectats per la Força.
***
A la sala comuna del Fantasma,
Tseebo va deixar de mirar al no-res i va començar a buscar a Ezra Bridger.
Havia escoltat la seva disculpa, però no el veia per enlloc. Tampoc el seu
implant detectava al noi en el Fantasma.
Tal vegada ho sensors no funcionaven. Si havia pogut
escoltar-lo, Ezra també podria fer-ho.
—Jo també ho sento —va dir Tseebo—. Perdona'm per tot.
Tseebo es va sentir alleujat, tant, que va saturar els
implants emocionals. Per primera vegada des que li havien posat l'implant de
productivitat, Tseebo es va posar les mans sobre la cara i va plorar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada