CAPÍTOL 3
El caos no va durar molt, els Imperials van ordenar un
bloqueig complet de la ciutat. El trànsit aeri estava restringit, per la qual
cosa Hera no va poder portar al Fantasma
al punt de reunió. Amb més i més soldats d'assalt arribant a cada minut, els
rebels serien capturats aviat, si no trobaven un bon lloc per ocultar-se.
Ezra coneixia un lloc, encara que Zeb no hi cabria; no
obstant això, el lasat va dir que podia amagar-se al Vell Mercat, on podia
confondre's fàcilment amb els altres no-humans.
—T'avisarem del nou punt de reunió quan puguem —va dir
Kanan.
El lasat color caf va penjar el seu rifle-bo en la seva
espatlla i va saltar pel mur del carreró.
—Segueixin-me —els va dir Ezra a Kanan i a Sabine. Va obrir
una tapa de claveguera i va baixar als embornals, portant-los cap a un vell conducte
de ventilació. Se sentia com abans, quan solia escapar després de robar paquets
de menjar dels camions de provisions del Mestre Lyste.
Van sortir prop d'una unitat d’habitatges. Una insígnia en
la porta indicava que aquesta era una àrea restringida.
Ezra va sorprendre a Kanan inserint una targeta clau en la
porta i obrint-la.
—Anaves a venir aquí avui —va dir Kanan mirant a Ezra—.
Aquesta és la teva casa, cert? On vas néixer.
—Jo vaig créixer als carrers —va contestar Ezra—. Sol. —Va
obrir la porta i va entrar.
Una feble llum es colava del carrer pels orificis que hi
havia entre les taules que tapaven les finestres. El lloc estava pràcticament
buit, ja que els lladres havien saquejat anys enrere tot el que tenia valor.
—Per què estem aquí? —va preguntar Sabine i es va llevar el
casc—. Per què ara?
—Tinc un pressentiment —va contestar Ezra. Va creuar
l'habitació i va tirar d’una porta secreta en el terra—. Tseebo? —va cridar
Ezra—. Sóc jo, Ezra Bridger.
Un moment després, un rodià de pell verda va pujar per les
escales murmurant alguna cosa en huttès. La part de darrere del seu cap tenia
uns circuits incrustats.
—És el rodià que buscava els Imperials —va dir Kanan—. El
coneixes?
—Es diu Tseebo, era un amic dels meus pares. —Ezra va mirar
a Tseebo trontollar-se d'un costat a un altre sense sentit de la direcció—.
Però alguna cosa va malament. Què és això que té en el cap?
Sabine va sostenir a Tseebo per poder examinar la
tecnologia.
—L'imperi sol implantar circuits cibernètics als seus
tècnics de nivells baixos, sacrificant la personalitat per la productivitat.
—La productivitat de Tseebo és noranta per cent més eficient
que la de qualsevol altre treballador de dades de l'Imperi —va contestar Tseebo
amb una veu robòtica.
—Tseebo va anar a treballar a l'oficina d'informació de
l'Imperi poc després que s’emportessin als meus pares —va explicar Ezra.
—Els teus pares? —va preguntar Kanan amb sorpresa—. Mai ens
has parlat d'ells.
—Què us puc explicar? Es van anar fa vuit anys. —Ezra va
tocar amb un dit l'equip que tenia Tseebo en el cap. El rodià no va
reaccionar—. He estat sol des que tinc set.
Tseebo va començar a parlar en huttès. Kanan va mirar a
Sabine.
—Què diu?
Sabine era l'única que entenia l'idioma hutt, gràcies a la
seva educació mandaloriana. Va escoltar acuradament i va obrir els ulls amb
sorpresa.
—Són detalls de l'arribada de tropes a Lothal!
Kanan es va emocionar.
—Pots obtenir més informació?
Mentre Kanan ajudava a Sabine a hackejar l'equip en el cap
de Tseebo, Ezra va baixar per la porta del corredor. Tseebo es va girar per
mirar cap a on estava Ezra, com si acabés d'adonar-se de qui era.
—Ezra Bridger. Fill d’Ephraim i Mira Bridger. Qui va néixer
avui fa quinze anys —va afirmar Tseebo.
Ezra ho va ignorar i va baixar l'escala cap a una cambra
secreta. Encara que encara va poder escoltar a Sabine dir:
—El Dia de l'Imperi... és l'aniversari d’Ezra.
Ezra va fer una ganyota de dolor; ara coneixien el seu
secret, la seva maledicció. De tots els dies per néixer, ell ho va fer el
mateix dia en què l'Imperi es va fundar: «Un Imperi Galàctic que durarà deu mil
anys», com l'Emperador havia declarat. I mentre Ezra creixia, també ho feia
l'Imperi, conquistant sistema rere sistema durant els últims 14 anys, emportant-se
en el camí tot el que ell estimava.
Mai podria canviar el dia del seu naixement, però li
agradaria celebrar un sense que li recordessin que també era el Dia de
l'Imperi.
Va encendre les llums. La petita cambra estava buida, només
hi havia una antiquada consola hologràfica. Quan la va encendre, aquesta va fer
sorolls que indicava que estava expulsant un disc. El va agafar, i les veus van
tornar a sonar en el seu cap.
«Corren grans riscos, vostès, els Bridger», va dir una veu
rodiana, «Tseebo diu que han de pensar en el seu fill».
«Ell és en l'única cosa que pensem», va contestar el pare d’Ezra.
«Li estem ensenyant a lluitar pels qui ho necessiten».
«Lluitem per la llibertat del nostre fill», va dir la seva
mare.
«Tseebo no lluita batalla; Tseebo sap que no pot guanyar.
Tampoc els Bridger».
Ezra sospesava l’holodisc mentre les veus s'esvaïen. Aquesta
conversa realment havia succeït o només era un invent del seu cap? Tal vegada
era alguna cosa que havia escoltat quan era nen i no ho va entendre fins ara.
Aquesta era la raó per la qual no li agradava tornar a casa, hi havia massa
records tristos.
Un soroll darrere d'ell el va fer voltejar; era Sabine al costat
de l'escala.
—I aquest vell disc?
Ezra va posar el disc sobre la consola.
—Els meus pares solien transmetre missatges contra l'Imperi.
Probablement és algun dels seus enregistraments.
Va caminar al costat d'ella i va pujar per les escales.
Sabine li va seguir, transmetent un codi des del seu guant cap a l’holoprojector
en el cap de Tseebo.
El que es va projectar va sorprendre a Ezra. Eren esquemes
d'armes i vehicles; entre ells, dels nous TIE i disruptors T-8. També mostrava
itineraris de moviments de tropes, missatges encriptats i cinc anys de plans
que tenia l'Imperi per a la Vora Exterior.
—Amb raó el seu cervell s'acovardia —va dir Ezra—. Tota
aquesta informació tornaria boig a qualsevol.
—Els secrets en el seu cap poden enderrocar a l'Imperi —va dir
Kanan.
Tseebo es va trontollar, i Ezra el va sostenir. Si
aconseguien treure a Tseebo de Lothal amb tot i els seus secrets, avui no seria
un dia tan dolent, després de tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada